Una mica més forts, una mica més grans, una mica més lliures

Ahir, la gent d’Esquerra teniem un repte important. Sota el títol “Construïm una nació, sobirana, cohesionada i moderna“, es convocava la conferència nacional d’Esquerra al Palau de Congressos de Catalunya, amb la voluntat de teixir una estretègia que ens conduesca a poder exercir el nostre Dret de decidir. A hores d’ara, crec que tota la gent d’Esquerra hem de tenir la sensació i satisfacció d’haver assolir el repte.

No ho dic, únicament perquè s’aprovara una ponència amb més del 80% dels vots, i amb la solidesa que això li atorga, sinó per la magnífica participació de la militància tant en nombre com en el debat seriós i assenyat que allà s’hi va trobar. Trobe que Esquerra ha sortit molt reforçada d’aquesta conferència i preparada per afrontar unes eleccions espanyoles on ens tocarà treballar de valent a tots. La voluntat de crèixer tots plegats i avançar va ser la tònica general del debat, tot i que vaig trobar que una de les ponències alternatives, mirava més enrere que endavant i així poc camí és fa.

Crec que ara mateix, a Esquerra som més forts i una mica més grans. Des de la pluralitat cap un únic objectiu. Cal refermar el nostre paper al govern de Catalunya i seguir creant espais de sobirania; hi ha feina feta però en queda moltíssima per fer. El Bernat Joan en un moment del debat va dir que “Qui és poruc no és d’Esquerra”. És aquesta precissament la nostra millor força, que 2800 militants engeguen un debat complex però seré, profund però responsable sobre el nostre futur immediat.

Mentre escoltavvem amb el Jordi, i l’Oriol el parlament del President d’Esquerra, envoltats per tots els nostres companys, vaig tenir la sensació que en aquella sala, on haviem validat la ponència i els centenars d’esmenes incloses pels companys d’arreu del territori, haviem fet d’Esquerra una eina més forta i més gran, i la nostra un pel més lliure. Ara tenim camí i mapa per correr.

A propòsit de Maragall

Mentre estàvem a la conferència va saltar la notícia de la malalta del President Maragall (encara que ja no ho siga, es manté el costum d’anomenar-los aixi). Tot i que el post no ve al cas, no puc deixar de reconèixer la valentia de Maragall de fer públic que està malalt d’Alzheimer. Després de llegir la premsa avui, no em queda cap dubte que contruibuirà a la divulgació dels efectes de la malaltia. La resta, no podem quedar impassibles davant les decenes de milers d’afectats per la malaltia i acabaria incorrent en el pitjor dels efectes de la malalta: l’oblit

Una mica de política valenciana

Ahir, un dia ben carregadet, es van produir a València dos actes polítics que escenifiquen els canvis i el petit terratrèmol que pateix la política valenciana. D’un costat, míting del PSOE, on Maria Teresa Fernández de la Vega (àlies la Vice) desembarcava a València,circumscripció de la qual serà cap de llista les Generals. De la nova gestora del PSPV sense comentaris. Només amb dir que torna Lerma ja hi ha prou…

De l’altra costat es feia el congrés Fundacional d’un nou partit (o no ja que de moment no abandona EU): Iniciativa per Poble Valencià. Dues consideracions ràpides: el partit està apadrinat per Jaume Bosch, membre d’ICV, que va fer les mítiques declaracions on deia que Esquerra era una ingerència intolerable del Principat al País Valencià. Benvingut al meravellós món de les ingerències senyor Bosch, o llavors té dues vares de medir davant partits valencians. L’altra un esment a un article signat per Vicent Grau, un dels percusors d’iniciativa que presenta el partit a la societat

“Mitjançant aquesta nova organització, no sols volem defensar els drets que tenim com a poble diferenciat, sinó que la identitat, en un món global, és, i ha de ser, un element transversal de la nostra acció política. Optem per un Estat confederal que respectant el dret a l’autodeterminació faça inútil qualsevol separatisme“

No res nou, un altre partit ESPANYOL a casa nostra