Al meu país no sap ploure

Cel amenaçador als voltants de Gandia (Levante-EMV)

Al meu País la pluja no sap ploure

o plou poc o plou massa
si plou poc és la sequera
si plou massa és un desastre

Raimon

En les darreres hores, al País Valencià no ha deixat de ploure. Ara la ciutat de València enfosqueix per l’arribada de la nit en calma, amb un cel ras. Mentrestant a la Marina Alta, una dona s’hi ha deixat la vida. Raimon no anava gens errat en els seus versos, quan deia que al nostra país la pluja no sap ploure. Molts ànims a tots els afectats per l’aiguat.

En aquesta foto podreu veure com el pont de Beniarbeig cau per la força del riu Girona. Podreu veure altres fotos de l’aiguat aquí

De com no ser espanyola malgrat les pressions

A València fa hores que plou a bots i barrals. Quasi premonitòriament he invertit una mica de temps a la vesprada a comprar 4 coses per a ara que arriba al fred. A les parets, a punt de caure de l’aiguat, he trobat alguns cartells de la manifestació feixista que es farà (si para de ploure) demà als carrers de València. Fa pocs dies al final de la manifestació del 9 d’octubre individus de l’extrema dreta ens van amenaçar impunement intentant tancar-nos a casa a colp de por al cos.

Demà és el dia de l’hispanitat, abans conegut com a dia de la Raza. A València, adquireix una dimensió especial aquell dia, ja que és un territori amb una identitat regional espanyola construida sobre la única base de negar una altra identitat: la catalana. Avui mateix, en un espai televisiu de la cadena espanyola Cuatro, una senyora de nom Amparo, es mostrava indignadissima, per què Joanot Martorell estiga a Frankfurt, traduit al japonès, a les mans del vicepresident de la Generalitat de Catalunya.

Sempre he tingut una manera de fer positiva, i m’he mostrat reticent a anar sistemàticament a la contra d’alguna cosa, de manera que dificilment podria ser “blavera”. Aquests dies ja em passa quan tracte d’explicar que per mi és molt més important de ser republicana que antimonàrquica. Doncs també sóc catalana i no antiespanyola. Precissament des de Madrid s’intenta endimoniar als antiespanyols (que sempre som catalans o bascos ves per on). Senyors de Madrid, no ens cal no ser espanyols per ser catalans, i no s’hi val a enviar matons tatuats, amb excessos de productes de gimnàs, no senyores que insulten per obligar-nos a ser espanyols.

Fa pocs dies dinant amb uns amics, algu em preguntava si tenia por a tota la fauna que campa impunement per la meua ciutat, escopeta de perdigons a les mans si és menester i dispara contra Ca Revolta o l’Octubre, apallissa militants i ciutadans, o posa artefactes o fa guixades a les seus. No els hi donaré aquest gust. També es diu que el 12 d’octubre els catalans o valencians o digue’m-li com siga no tenim res a celebrar. No crec que siga així, fa molts anys que els espanyols intenten destruir-nos i no poden, i ens hauria de fer contents. A València, avui plou a bots i barrals, i la senyera es mulla sense remei al balcó.

De correllengua en correllengua fins a la manifestació del 9 d’octubre

Els dies previs al 9 d’Octubre, es concentren a la majoria de pobles i comarques del País Valencià, els actes del Correllengua, que arribarà al seu final a Perpinyà el proper 3 de novembre. A València, dijous 28 rebiem la flama al Casal Jaume I de Russafa amb el concert de Cesk Freixas, i el dia 8 cobríem la nostra petita etapa en el llarg camí entre el Casal de Russafa i Ca revolta, on vam celebrar el correllengua amb el grup pegolí Lilit i Dionís.

Al matí següent cap al Correllengua de Sueca, una costum que comença a ser obligat tot i que la son aprete de valencia. La cercavila des del casal fins a la Casa de Joan Fuster. Aplegats al pati tot allò que es diu sona diferent de fer-ho a qualsevol altre lloc. En aquelles parets s’han fet reflexions que han suposat un canvi de rumb en la manera de fer polític a casa nostra i pesa en l’ambient. Després de la lectura del manifest del correllengua, la Muixeranga de Sueca alça una torre de quatre més reivindicativa que mai: al cim s’hi veu una estelada amb el lema “Sí a TV3″ (video) que un parell d’hores més tard seria retirada del balcó de l’ajuntament de males maneres i amb unes tissores a la mà per destruir proves per part d’un membre de l’equip de govern (BLOC+EU+PSPV).

Les JERPV, com cada any vam fer presents a l’ofrena floral al monument a Joan Fuster a la Plaça de L’ajuntament de Sueca. Mentrestant a Sagunt, els nostres companys participaven en el primer aplec independentista organitzat per les JERPV i Esquerra del Camp de Morvedre. Per iniciar un sa costum, van desplegar una estelada gegant des de la façana del castell que es podia veure des de diferents punts de la ciutat. Quina millormanera de celebrar el 9 d’octubre, i al mateix temps denunciar la manca de tacte del govern central, propietari del castell que no té cap mena de voluntat d’invertir com cal en el patrimoni dels saguntins.

A la vesprada finalment la manifestació. Aquest anys marcada molt de prop per l’imminent tancament de les emissions de tv3 que s’haurà de fer efectiu (o almenys intentar-ho) en els propers dies. Aquest 9 d’octubre a València va seguir l’estela de concentracions antimonàrquiques i republicanes que es venen succeint arreu dels Països Catalans durant les darreres setmanes. Avui plena les pàgines de la premsa valenciana. Ara bé, de la provocació de grups d’extrema dreta als manifestants al final de la manifestació ni mitja paraula.I a la premsa la manipulació de sempre: al matí milers (així en abstracte) de persones a la processó cívica, i respecte a la manifestació de la comissió, 2521 si és menester precissar (sempre dades de la policia)

Al cap i a la fi, un Rei mereixedor d’una medalla de la Generalitat i de més de mig discurs institucional del President Camps (com si els valencians no tinguerem cap problema, i cap més feina que ofrenar noves glòries a Espanya), és molt més important que la reivindicació nacional dels valencians. Tot siga per la salvaguarda de la seua unitat de Espanya.

Divendres manifestació de la ultradreta eixida de mare (altrament dit España 2000). El seu lema resa (més es val resar per parar els processos d’independència perquè políticament seran imparables) “En España: los españoles primero”. Doncs tota la raó: ja podeu marxar cap a Espanya.

 Ps: Pel seu interés us publique els enllaços que he trobat amb els àudios de la xarrada “Nafarroa Bai: el trencament de l’Status Quo” que va fer Uxue Barkos a València fa pocs dies. Escoltareu la conferència aquí, aquí i aquí, i el col.loqui posterior aquí, aquí i aquí. Són arxius en MP3

Tornem a Navarra, però aquesta vegada per economia

EQUITAT SÍ. PERÒ… RESPECTE A NAVARRA (article d’opinió de Celestí Gimeno)

La plana major del PP valencià està desfermada aquests dies pel tema del finançament del País Valencià. No és per a menys. La culpabilitat que, si tenen consciència, deuen estar sentint deu ser tremenda…

El portaveu del Consell, Vicente Rambla (al Levante-EMV de 21 de setembre), Ricardo Costa, i el conseller no rebut a Madrid, Gerardo Camps, tots a l’uníson, “com un home sol”, demanen un tractament “equitatiu” i parlen de “menyspreu” del govern central cap al País Valencià. Bé, ells, diuen Comunidad Valenciana.

Com sempre mostren una gran mestria en l’art de l’ocultació i la mentida. Tot menys dir que l’Estatut que ens han donat als valencians, la magnifica “carta atorgada” (que mai discutida ni votada pel poble) no conté rés, cap garantia ni una, respecte al finançament. És més, consultant el diari de sessions del Congrés dels Diputats espanyol, i quan s’estava tramitant l’Estatut valencià, el portaveu del PP, Jaime Ignacio del Burgo, a la comissió del Constitucional on es debatien les esmenes a l’Estatut valencià va dir i proclamar: “El título IX, Economía y Hacienda, del Estatuto valenciano está perfectamente definido. La financiación de la Generalidad se basa en los principios de autonomía, suficiencia y solidaridad y es plenamente congruente con los artículos 156 y 157 de la Constitución. Por tanto, son una serie de preceptos que sin duda van a garantizar la solvencia financiera de la Generalidad valenciana” (sic).

La gran pregunta: de quins preceptes i de quina garantia parlava del Burgo? On són eixos preceptes? Perquè… si son, és el moment de treure’ls i utilitzar-los. Estic segur que no podran mostrar-los. No existeixen. Estaven més preocupats per la “congruència” amb la Constitució. Aquesta gent són… tan constitucionalistes!

Clar està, ara els creixen els nans. Encara que són capaços d’arribar a dir que tot el que està passant aquests dies en matèria de finançament és anticonstitucional. Incloent-hi l’acord Solbes-Castells. Doncs bé, l’acord Solbes-Castells existeix, perquè la disposició addicional III del “retallat Estatut català” garanteix un nou finançament, encara que siga per un període de set anys. Vostés ens van condemnar als valencians a la segona divisió. Fins i tot els andalusos varen escriure clàusules de garantia del finançament.

Però… no va ser un oblit. Va ser conscientment perquè el mateix Sr. del Burgo va continuar la seua intervenció dient: “Dicho esto, daré una pincelada respecto a las enmiendas que se han presentado. Son enmiendas en las que de nuevo, sobre todo Esquerra Republicana de Catalunya, intenta trasladar al Estatuto valenciano lo que está en el Estatuto catalán respecto a la financiación. Yo pretendía haber hecho una intervención contraria, lógicamente, al contenido de esa enmienda. Sin embargo, realmente no vale la pena detenerse a ver si lo que decía era o no congruente con la Constitución”.

Desprès d’açò creuen que tenen credibilitat política sobre la matèria?

Ara en paraules del portaveu del Consell, Vicente Rambla, demanen un “tractament equitatiu”. El que calia era fer un estatut “equitatiu” i no el que van fer. Per cert… el concepte equitatiu del que parla el Sr. Rambla, s’ha d’entendre… respecte a Catalunya o respecte a Navarra? Perquè segons vostés, la Comunidad Foral de Navarra (antiguo reino de Navarra) té moltes coses en comú amb el País Valencià. Miren.. els dos son “Comunidades”, els dos son “Antiguos reinos”, els dos estan governats pel mateix partit, el PP (encara que allí amb una “marca blanca”, UPN) i el dos tenen “antiguos fueros”. Com a vostés els agrada.

Per què no demanen un sistema de finançament com el de Navarra? Aquest sistema de finançament, el “concert” és l’única garantia per tal que no es produisca dèficit fiscal i el català retallat (que vostés volen ara en nom de l’equitat) no.

El sistema de Navarra, a més, presenta un altre avantatge, res menyspreable pels que estan obsessionats, com vostés, per la “constitucionalitat”: és constitucional. No s’ho perden!

Ho tenen, per tant, molt fàcil. DEMANEN EQUITAT, sí. Però… respecte a Navarra.

Si ho fan, els donarem la segona benvinguda. La primera, la benvinguda al dèficit, els la vàrem donar ja fa temps (Levante-EMV, novembre de 2006).

Perquè nosaltres sempre hem defensat el mateix: el sistema de concert. Sempre hem estat, per tant i encara que el Sr. del Burgo no s’ho crega, dins de la Constitució i també tenim concepte d’equitat i volem equitat per als valencians … però amb Navarra!

Ja veuen si és fàcil: coincidim amb els seus correligionaris d’UPN i volem per al País Valencià el mateix sistema que el seu partit defensa a Navarra. És tan difícil entendre-ho?


Celestí Gimeno i Broch, autor de “L’espoli fiscal del País Valencià” i secretari de Política Econòmica d’Esquerra-País Valencià.

Nafarroa Sí, València Bai

El dissabte de mati, a la sala d’actes de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València no hi cabia ni una agulla. L’ocasió bé s’ho mereixia: Uxue Barkos, diputada al Congrés dels Diputats per la coalició Nafarroa Bai ens acostava la realitat de Nafarroa, convidada per Esquerra. És terriblement senzill, caure en la trampa dels mitjans de comunicació sobre la situació de Nafarroa, com també ho és caure en la imatge que es pot transmetre enfora des del País Valencià.

Tot i que la situació a Nafarroa i a València és diferent (mai hi ha dos processos, ni dues situacions iguals), sí que guarda certes similituds que arriben en alguns casos a l’absurd. Corre el rumor per Nafarroa que els Bascos aniran a menjar-se els espàrrecs dels navarresos (tal i com ens contava a tall d’anècdota). Tota similitud o coincidència amb aquell altre rumor que diu que els catalans ens volen furtar la paella als valencians és pura coincidència, o invenció comuna d’algun ideòleg de l’espanyolisme amb obsessions culinàries.

La situació de l’Euskera a Navarra ratlla també la bogeria. Dividida en tres zones, una es considera bascòfona, l’altra no bascòfona, i la del mig es resol amb un enigmàtic i boirós, zona mixta. Al primer et pots escolaritzar en euskera, al segon només en castellà a la xarxa pública o bé amb centres que a hores d’ara al.legals, i al mig, pots intentar-ho però és quasi segur que no hi haurà places. A València curs escolar rere curs escolar ens trobem amb falta de places amb docència en valencià, malgrat les peticions dels propis centres, dels pares i de la sempre combativa Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, de tenir nous itineraris docents en valencià (no existeix un sistema d’immersió com al Principat, sinó dos sistemes educatius diferents, un en castellà i l’altre en català).

Enmig d’especulacions sobre la suposada venda de Nafarroa que pretenia Zapatero, Nafarroa Bai, una taula de 5 potes, com la va definir Barkos, ha aconseguit el que semblava impensable: el trencament de l’Status Quo. La unió de Aralar, PNB. EA, i Batzarre i l’arribada al projecte d’independents que no formen part de la cap de les formacions com la mateixa Uxue Barkos, els ha convertit en segona força, això sí, amb un amplíssim camí per a correr vist com està el pati en la política navarresa. Tothom s’ha sentit traït. Els votants del canvi, pel govern del PSN i UPN, però també els votants populars que han vist que es pactava el govern de casa seua al mateix “dimoni socialista” que els havia de vendre. Finalment però, tota la il.lusió de trencar l’interminable govern d’UPN (que competeix en crueltat i despreci amb el PP-CV), ha acabat convertint-se en el fantasma que va fer treure a la mateixa UPN milers de persones al carrer. S’ha consumat la venda de la voluntat de Navarra i dels navarresos, a Espanya, una vegada més.

Als valencians, pel nostra cantó, encara ens queda moltíssima més feina. Tornar a il.lusionar a la gent després del 27-M i de la fallada d’un projecte de coalició, sense una ferma voluntat de construir quelcom sòlid, i que ni tant sols ha sobreviscut els mítics 100 dies de gràcia. Tampoc caiguem en el derrotisme, llar de tants i tants valencians aquests últims mesos. Els navarresos han fet via, i estan a meitat camí. Nosaltres també arribarem a Ítaca.

Renovar-se o resistir!

Amb l’arribada del nou curs i ara que falten pocs dies per la diada nacional del País Valencià del 9 d’octubre és un bon moment per a un petit canvi d’imatge d’aquest espai. L’aventura blocaire iniciada fa una mica més d’un any ja s’ha convertit en un sa costum, i ara el següent repte serà incrementar una mica la periodicitat dels articles. L’actualitat va que vola (i us ho diu una estudiant de periodisme atabalada) i demana sovint de parar una mica i reflexionar sobre el teu voltant.

Des d’aquest espai, vull donar les gràcies a l’Aner Sertutxa pel disseny de la nova capçalera de l’Espurna del Sud. A part de fer-nos coneixedors mutus de les realitats d’Euskal Herria i dels Països Catalans, també som còmplices de batalles croentes amb el photoshop. Eskerrik asko !!!

Els borbons i la unitat d’Espanya: simbiosi premeditada

Amb la desfeta d’Almansa, més de perdre el nostre autogovern, ens va caure “en penyora” una de les famílies més infectes de la nostra història: començaven a regnar els borbons…i encara hi són. Aquest estiu arran de la publicació de la portada del Jueves, segrestada (motllos inclosos) per l’Audiència Nacional, s’ha revifat de nou, i amb una intensitat que mai havia vist, intensificada més encara si es pot per la crema de fotos del rei arreu del territori, el debat sobre la monarquia.

De fet, tota aquesta tropa hereva de Franco, i que encara regnen per la gràcia de déu s’ha converint en el símbol de la unitat d’Espanya. Al final de la correguda el debat intens monarquia sí o monarquia no, s’està escorant cap a Espanya sí o Espanya no. Aquests dies sembla que caiga de nou el debat sobre el cap de l’Estat quan fa anys i panys que es batalla a les institucions des d’on es pot, com per exemple al Congrés, per aclarir com a mínim el nivell de parasitatge dels borbons.De nou amb unes eleccions generals a la cantonada, la crispació política i el debat sobre el model d’estat són eix de campanya. Banderes, himnes nacionals, i rei acabaran sent les eines d’una cursa electoral en qui guanyarà qui es demostre més patriota espanyol. En els últims mesos, aquesta ofensiva espanyolista s’ha intensificat des del mateix govern espanyol. Aquelles campanyes institucionals de ministerio de…acaben per dir gobierno de España, sense manies, sense complexos.

Sempre he tendit a abolir el terme “anti” del meu vocabulari, i em considere més republicana que antimonàrquica, perquè sobre el fet republicà va més enllà de tenir un borbó, dos, vint-i-dos o cap, ja que també cal tenir en compte els valors de la igualtat i la solidaritat tant allunyats per altra banda de la monarquia per molt parlamentària que siga. La crema de fotos, no és més que un simptoma d’una veritable problema d’una institució desfasada que a cada dia que passa els ciutadans li trobem menys sentit.

La unitat d’Espanya uneix aquestes setmanes esquerres i dretes (com han fet des que van signar la constitució), i tota anomalia serà perseguida fins que passe el Març, tant hi fa que es viole el dret de llibertat d’expressió o de secret professional (sobretot en el cas del Jordi Ribot, obligat sota amenaça de pressó a donar a la justicia les fotos que havia prés en una de les concentracions). Mentrestant govern/oposició/pretendents al tron de la moncloa i monarquia de la maneta. Una simple qüestió de supervivència

JO TAMBÉ SÓC REPUBLICANA I CATALANA, ANTIMONÀRQUICA I ANTIESPANYOLA

ps: Per una fallada en el servei de video no he pogut posar un gag de polònia sobre el rei. El podreu veure aquí

Nafarroa Bai, El trencament de l’Statu Quo

“NAFARROA BAI. EL TRENCAMENT DE L’STATUS QUO”: UXUE BARKOS A VALÈNCIA CONVIDADA PER ESQUERRA

La diputada de Nafarroa Bai al Congrés, Uxue Barkos, serà enguany la convidada d’Esquerra a la Diada del 9 d’Octubre. La diputada nacionalista intervindrà en una conferència titulada “Nafarroa Bai. El trencament de l’status quo” que tindrà lloc el proper dissabte 6 d’octubre, a les 12 del matí, en el saló d’actes de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (c/ de Sant Ferran, 12 de València).La presentació de l’acte anirà a càrrec d’Agustí Cerdà, president d’Esquerra-PV i diputat al Congrés. Cerdà ha assenyalat que “Esquerra fou el primer partit en llançar la proposta de fer un front valencià, un País Valencià Sí, que il·lusionara els ciutadans en les distintes conteses electorals. Continuem avalant la fórmula, com demostrem duent ací a Uxue Barkos, tot i que reconeixem que en aquest cicle polític no es donen les condicions per poder tirar-ho endavant. Hi ha maneres de fer política per part d’altres partits que estan en les antípodes de la política que practiquem a Esquerra, perquè per a nosaltres tot no s’hi val”.

extret d’Esquerra-País Valencià

us hi esperem!