Memòria en venda

“Heu votat al mateix que el PP, esteu en òrbita“. Conversa familiar de tots sants. Parlem de la memòria històrica. Ahir es va fer la votació definitiva de la llei i de com deixar la dignitat amagada en un calaix. El comentari, com no, ve d’un votant socialista fidel a pràcticament cap reivindicació. Em fa gràcia pensar “doncs quan el PSOE vota amb el PP sistemàticament en temes d’Estat no dius res…” en fi sense comentari.

Ahir es va posar un capa de ciment sobre la dignitat de tots aquells represaliats del règim feixista. Fa pocs dies es va beatificar una bona colla de religiosos represaliats pels republicans, però i els religiosos republicans? on eren?. I ara, on s’amagaran els que es vanten del seu republicanisme i voten a favor de no anul.lar les causes judicials?.

L’últim episodi del tràmit parlamentari per mi és especialment vergonyós. A última hora és va transaccionar una esmena de Convergència (o possiblement d’Unió) on s’alliberava a l’esglèsia de treure els símbols franquistes si aquests tenient un interés artístic. I què és tenir interés artístic?. Evidentment acabaran per no treure’n cap i la jerarquia eclesiàstica (que no els catòlics) quedarà una vegada més protegida de condemnar el règim franquista.

Respecte a allò de estar allunyats de la realitat qua em deien avui. Que hi ha més proper a la realitat que voler restituir l’honor del President Companys, i de tantes i tantes persones que han donat la vida pels valors republicans. A la fi, punt i final a la seua dignitat, i un nou compromís d’investidura de Zapatero incomplert. Res de nou en un Estat que no ha acabat la transició.

Aquí teniu els MOTIUS DEL NO A LA LLEI DE LA MEMÒRIA