De València a Perpinyà i al contrari

El Google Earth i Google Maps estrenen mapa dels PPCC

Dissabte passat: 7 del mati. Comença la ruta en autobús fins a Perpinyà. Es celebra el final de correllengua i cap a Perpinyà hi falta gent. També és la darrera reunió de la Direcció Nacional de les JERC abans del proper congrés, però per una vegada Renfe guanya la partida i la incertesa del servei em fa desistir d’emprendre l’aventura ferroviària en solitari. Queda pendent però, el relat de la travesía entre València i Mataró del proper cap de setmana, aquesta vegada sí, en Renfe (no patiu ja preparem les motxilles amb queviures, llanternes i sobretot paciència per la llarga aventura).És fàcil preguntar com se m’acut cometre la bogeria d’anar i tornar a Perpinyà en bus el mateix dia, que al final de la correguda acaben sent més hores al bus que allà estant. Sempre he pensat que si et fa il.lusió que els teus companys vinguen a casa teua, el mateix passa al contrari i més a Perpinyà on la situació del català és, si cap, més feble que a casa meua. També reconec que em pot la voluntat de conèixer noves realitats del meu país i nous indrets, i de fet és potser aquesta part la que m’atreu del procés de construcció nacional en què estem immersos.

Tot i anar a Perpinyà, amb la intenció de conèixer una mica més la Catalunya Nord (que ho vaig fer) em vaig trobar amb una regal inesperat. Una llarguíssima conversa de la qual fins i tot va ixir un títol d’aquest post (descartat perquè si un post l’entenen dos, tenim un problema de comunicació), amb el Jesús, company d’Esquerra a l’Hospitalet. Crec que a estes hores, conec i aprecie una mica més la feina que es fa l’hospitalet, i espere que també siga al contrari. Un altre descobriment: la Cat-cola, tot i que no és l’únic refresc que es pot trobar en la barra (oi que si?).

01.00 hores: De tornada i quan ja la son ens ha acabat de vèncer del tot, de colp totes les llums de l’autobús enceses, endormiscada veig una figura. L’autobús no no es meneja. Sorpresa ! policia nacional i un grapat de DNI’s corrent. 25 minuts després de la retenció en l’aduana espanyola (com no) continuem el camí. Hi ha coses que no canviaran mai…

ps: l’autobús estava a la porta del poliesportiu (adreçat a qui ho haja d’entendre). Per cert, Per molts anys Jesús ! (arribe justet)