on tenim l’ètica periodística

 Em sap greu si sou aprensius, però calia reflexar la imatge per entendre’l

Fa un parell de díes les capçaleres de la premsa valenciana, i dels quadernets de les edicions territorials dels diaria d’obediència espanyola es van fer ressó d’un desgraciat accident mentre travessaven els penya-segats del Mascarat entre Calp i Altea a la Marina, on van morir dos joves muntanyencs, en caure d’una alçada de 200 metres aproximadament.

Malauradament el fet en sí no és nou, ja que els accidents a la muntanya es cobren vides massa sovint, però aquesta vegada m’ha sobtat d’una manera especial no l’accident però sí la cobertura que se n’ha fet. Cada dia em cauen a les mans mig per costum, mig per deformació professional, diverses capçaleres d’informació general i dilluns no va ser diferent. Després de llegir el País, Levante i ABC (a més d’altres diaris en format digital que ara no venen al cas perquè no han incorregut en cap errada), cap de les tres capçaleres té disculpa.

Sovint parlem d’ètica periodística en funció d’allò que es diu què passa, però i allò que no es diu però es veu?. En la premsa actual el poder de la imatge és clar i les diferents capçaleres arrossegades per les necessitats publicitàries cada vegada més ferotges han incorporat el color en les seues publicacions. Doncs bé, el fet és que totes tres capçaleres publiquen una foto de l’accident on es pot veure la imatge d’un dels cossos dels accidentats sense estar ni tant sols cobert per un trist llençol. En el cas del Levante, encara és un punt més greu perquè si bé eviten la imatge en la portada per tenir un altre recurs menys macabre, sí que la mostren en la seua edició interior. Cal doncs violentar els drets d’una persona que ni tant sols es pot defensar pel simple fet de vendre més diaris? On queda el límit de la informació i on comença el morbo i el sensacionalisme en temes escabrosos?.

Premi extraordinari en vergonya per a l’ABC, que no només publica la foto amb un tamany bastant considerable i a color, sinó que a més remata la feina amb un destacat que resa “llevaban almenos un día muertos”. Aquest debat però tampoc és nou. Enmig del dolor per l’atemptat de l’11-M, es va encetar el debat sobre el tractament de les imatges de les víctimes, protegida recordem-ho per la convenció de Ginebra, ja que algunes de les edicions especials d’aquell dia mostraven una de les fotos de la platja de víes amb resta humanes de les víctimes. Algunes edicions però, ja van optar pel retoc fotogràfic (no per la manipulació, simplement es tracta de retallar una petita part de la fotografia o reduir-ne el pla) per evitar un patiment innecessari en les víctimes i també en la sensibilitat dels lectors. Tot i convenir que s’havien excedit en la publicació d’imatges víctimes mortals i ferits, dilluns, 3 anys i escaig després, res no canvia.