Al Carlos

Finalment he optat per no llegir els diaris que parlen del teu assassinat. Són ben plens de mentides. Fins i tot aquells qui es fan dir “progressistes” menteixen dient que hi va haver una baralla en un vagó de metro  i no una covarda ganivetada com va passar. Fa alguns anys a Montanejos també hi va haver una altra “baralla”. Un altre jove, el Guillem Agulló també s’hi va deixar la vida per defensar una cosa tant senzilla com lògica.

No ens vam conèixer i malauradament ja hem fet tard. Potser ni tant sols compartim les mateixes dèries nacionals que tenim els catalans. Tanmateix ara mateix eres com un conegut a qui li han arrencat la vida sense saber gairebé perquè. A la meua ciutat, A València, també en tenim molta d’aquesta gentola. Sovint també patim les seues amenaces i agressions. Els nostres casals i les nostres seus estan permamentment amenaçades amb la connivència de les institucions.  En alguns indrets d’alemanya, com em contava una Erasmus, no es coneix València, no ja per Fuster o per ser capital republicana, ni tant sols per les Falles i la Paella, sinó per ser la plaça gran d’España 2000.

 Els qui quedem en peu, tenim dos reptes. Seguir endavant lluitant contra la intolerància i el feixisme, perquè la coacció l’agressió i l’amenaça no són vàlides per a construir una societat més justa. L’altre, és no oblidar els que s’hi van deixar la pell en la batalla.

Des d’aquest bloc em vull solidaritzar amb totes aquelles persones que coneixien i s’estimàven al Carlos, amb totes aquelles persones que han patit alguna mena de vexació, amenaça o coacció a mans d’aquesta gent, i sobretot als que malgrat tot, seguim lluitant.