Se’ns ha girat feina

Dijous per la vesprada vaig poder assistir a la presentació de les darreres dades sociolingüístiques dels territoris de parla catalana, basades en l’informe “la situació sociolingüística als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI” i de l’enquesta realitzada per l’AVL i recollida al “llibre blanc de l’ús social del valencià”, que es va celebrar a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.

Les dades són bastant clares i ens poden donar algunes pautes per saber cap on hem d’afrontar l’acció en defensa de la llengua en els propers anys. Els mecanismes per a coneixement del català, tot i que sempre es poden ampliar, sobretot en el camp dels nouvinguts (que no estan recollits en aquestes dades per un problema metodològic ja que només es poden fer enquestes a telèfons fixes i la majoria d’aquesta població funciona amb telefonia mòbil) les dades de coneixement del català no són dolentes ja que més d’11 milions de persones als Països Catalans entenen la nostra llengua (entre un 97.4% dels catalans, un 81.6% dels valencians en zona catalanoparlant etc), i d’ells 9 milions i escaig el saben parlar (en totes els territoris excepte l’Alguer i la Catalunya nord, supera el 50% la capacitat de parlar-lo), mentre que l’escriptura planteja més problemes.

Una de les dades més interessants de l’estudi és la taxa de transmissió intergeneracional (la diferència entre aquells qui parlen català als pares i els qui el parlen amb els fills)que té balanç positiu a Andorra, Catalunya, Illes i País Valencià, però l’avanç és inferior a l’1%. Caldria fer una empenta a parlar en català als fills per revertir la situació, com fomentar l’ús de les parelles lingüístiques per millorar la competència d’aquells qui s’acaben d’afegir al gran nombre de parlants del català.

Aquesta dies amb la creació del portal Orange.Cat, tenim una bona mostra de la bona salut del català en les noves tecnologies. Com bé deveu saber i ja s’ha tractat en aquest bloc, el valencià està en un lloc destacat en la blocosfera mundial, amb un nombre molt interessant de blocaire, que d’altra banda encara són de cul més inquiet en el cas de la blogosfera independentistes (pegueu una volteta pel poliblocs si voleu…). Aquesta és una bona eina no només per a la difusió de la llengua catalana al món, sinó que afrontar el major repte que tenim d’ara endavant: l’ús social del català.

Les dades de destresses i d’habilitats en la nostra llengua a nivell de coneixença i de capacitats tot i que podríen ser molt més positives sobretot en la capacitat d’escriure-lo, el gran repte és trencar els tabús en el seu ús social al carrer. Tot i que no és fàcil per l’espanyolització de comerços i atenció al client (en part també culpa per la seua subcontractació i deslocalització en casos de serveis telefònics) cal fer l’esforç de mantenir la llengua fóra de casa, que al cap i a la fi és quan més capacitat d’extendre’s té. No és fàcil evitar el conflicte quan no et canvies de llengua en parlar amb un altre parlant d’una altra llengua. Però, si no canviem el xip sempre som nosaltres qui acabem “baixant del burro” i perdent posicions en les nostres petites batalles quotidianes. I no tenim motius per fer-ho, perquè les dades de flexibilitat a l’hora de canviar-se d’una llengua a una altra en una conversa no estan tant desequilibrades com sembla entre catalano-parlants i castellano-parlants. Ells porten 300 anys imposant…i si girem la truïta?

foto: la queta us fa l’ullet (fixeu-vos…) i si li fem cas?