Caos de Renfe viscut en primera persona
25 11 2007El caos de Renfe viscut en primera persona.

Avui, com altres dissabtes he fet cap a Barcelona per qüestions de l’organització a la qual pertany. La plàcida travessia d’un país estret i molt allargassat no em feia preveure el què em passaria a la tornada. De bon matí, mentre veia sortir el sol, he canviat el paisatge de vora mar, a què estava acostumada, per les vinyes i les caves del Penedès i els paisatges de Cornellà. Tant per tant, només 7 minuts tard a Sants, molt lluny de la mitja hora higiènica (per allò de cuidar-se en salut) que ens havien pronosticat.
Amb la feina acabada, l’Empar
i jo ens hem perdut pels carrers del Raval i hem dinat tranquil.lament en un restaurant Turc. Després, coincidint amb què cada vegada el tràfec a la Rambla de Catalunya és menys suportable, hem fet cap a l’Estació de Sants on jo havia de començar una plàcida migdiada que acabaria amb el tren entrant a València. Mentre feiem conya (ja ho tenim les valencianes això) de quasi qualsevol cosa que passava per allà al nostre voltant, hem vist una comitiva molt pintoresca que venia de cara a nosaltres. 17.42 hores, encara quedàven 18 minuts per a l’hora fixada per a l’eixida del tren. Amb la comitiva al costat ens fixem que hi ha tot de membres de seguretat i una auxiliar amb un cartell ben gran on deia “Alacant”. Premi…toca bus. 5 minuts després ja forme part del seguici en penitència que peregrinava cap a un dels autobusos cap a Tarragona.
i jo ens hem perdut pels carrers del Raval i hem dinat tranquil.lament en un restaurant Turc. Després, coincidint amb què cada vegada el tràfec a la Rambla de Catalunya és menys suportable, hem fet cap a l’Estació de Sants on jo havia de començar una plàcida migdiada que acabaria amb el tren entrant a València. Mentre feiem conya (ja ho tenim les valencianes això) de quasi qualsevol cosa que passava per allà al nostre voltant, hem vist una comitiva molt pintoresca que venia de cara a nosaltres. 17.42 hores, encara quedàven 18 minuts per a l’hora fixada per a l’eixida del tren. Amb la comitiva al costat ens fixem que hi ha tot de membres de seguretat i una auxiliar amb un cartell ben gran on deia “Alacant”. Premi…toca bus. 5 minuts després ja forme part del seguici en penitència que peregrinava cap a un dels autobusos cap a Tarragona.18.08 (8 minuts de retard). A l’autobús, unes dones de Castelló que han pujat cap a Barcelona a una fira de Patchwork i altres nobles arts de la costura, riuen a un volum considerable. L’estructura de les frases compte les paraules “socavó (sic)” Magadalena Àlvarez i improperis diversos. A propet una turista s’ho mira amb curiositat, mentre que una parella fa les trucades de rigor que també inclouen les paraules de l’estructura sintàctica anterior. 19.30 hores (+34 minuts de retard) estem a Tarragona.
19.38 (+42 minuts de retard). El tren es comença a moure cap a casa, no sense un conflicte lingüístic entre uns passatges i una auxiliar que els exigeix que parlen en “la primera llengua oficial” (i nosaltres ingenus que les haviem igualat al Principat en el darrer estatut…). Per fi sembla que arribarà el moment del descans. Hi ha moltes desercions entre el passatge i tinc dos seients on m’acomode. El tren recordem té destinació Alacant, per tant pose el despertador del mòbil per evitar sorpreses d’una son profunda i desitjada.
No acabe de dormir-me del tot, perquè el mòbil fa de les seues. 3 o 4 trucades per acabar de tancar coses per demà. És la diada del 25 de novembre contra la Violència Masclista i demà tenim manifestació a València. Quan ja està tot tancat beep beep! gol del Barça, i de seguida més beeps i més gols. 3-0, partit arreglat i ja som a la vora de Castelló. Aprete una mica més la son i ja som a Albuixech (Horta Nord). 21.44 hores, 45 minuts de retard. Estic a València però la clàusula on deia que Renfe et retorna part de l’import del bitllet a partir dels 20 minuts de retard ha caigut en un esvoranc i ara cal una hora de retard. Es veu que prendre’t una hora no mereix cap consideració.Encara que ben mirat com funcionen amb el finançament de l’Estat tampoc m’hauria de sorprendre…
On seré dissabte vinent? La resposta és òbvia. A la manifestació de la Plataforma pel dret de decidir i tu ?
Apunt de vídeo: la situació de Renfe m’ha fet recordar aquesta escena de Dumbo 

PS: Aquest bloc estrena Link a l’Escola Gavina
, on vaig crèixer i aprendre durant dotze anys, que recull aquest espai entre els blocs dels seus ex-alumnes. Alerta! és una escola .CAT. També estrena link en Joan Charles
, company d’Alcarràs i de les JERC de Ponent
, on vaig crèixer i aprendre durant dotze anys, que recull aquest espai entre els blocs dels seus ex-alumnes. Alerta! és una escola .CAT. També estrena link en Joan Charles
, company d’Alcarràs i de les JERC de Ponent


Comentaris Recents