Després de l’explosió

Fa una mica més de 24 hores, que algú va decidir que una opció política democràtica mereixia patir un atemptat. O pitjor encara, que els veïns d’un immoble del barri d’Arrancapins de la Ciutat de València patiren un atemptat. A les 7.40 de mati d’un dia de novembre, la deflagració va fer alçar a tots els veïns, afectant també 3 cotxes aparcats al carrer de l’Erudit Orellana,10. El més greu: a l’explosiu hi havia un bon grapat de cargols i peces de metall. Anàven a fer mal.

Encara la sensació és una mica estranya en veure les imatges de la porta d’un immoble on hi vas quasi cada dia a la premsa i a la televisió. També deu ser la falta de costum, de l’atenció dels mitjans davant aquests atemptats. De fet, no és la primera vegada que la seu d’Esquerra és objectiu d’aquesta mena d’individus. Dic individus i no persones perquè algú que posa un bomba (parlem claret i deixem-nos d’eufemismes) en un portal a les 7.40 del matí, quan els xiquets van a una de les dues escoles que hi ha a pocs metres del casal , o els pares atrafegats van a la feina, o qualsevol dels nostres veins baixa a comprar el pa o el diari, sap que pot causar víctimes mortals.

No em puc estar de dir allò que es diu sempre. Vull agrair el suport, a tots aquells col.lectius, partits i sindicats que han fet arribar al seua solidaritat a Esquerra i les JERC i també el de cadascuna de les persones que s’han adreçat al meu correu electrònic, a través de Racó Català, i que han posat a prova la resistència de la bateria del meu mòbil per fer-me saber que hi eren pel que fóra. M’agradaria que tinguen present tots ells, que seran el motor per seguir endavant (no hi ha hagut cap parada a la nostra màquina pel que ha passat)Aquells qui ens coneixeu podeu estalviar-vos el que diré ara, perquè ho sabeu massa bé. A la resta, la gent d’Esquerra i de les JERC no entenem d’amenaces, coaccions i atemptats terroristes com un motiu per deixar de treballar. Des de les nostres fermes (i avui més que mai) conviccions democràtiques i republicanes seguirem donant compliment al nostre compromís amb els valencians i les valencianes i la resta de ciutadans dels Països Catalans. Vicent Andrés Estellés (i per als més joves Obrint Pas), deia “no podran res davant un poble unit ,alegre i combatiu”. La gent d’Esquerra no som un poble, ni ho hem de ser, però si que tenim una responsabilitat amb aquest i no ens desdirem.

enllaços relacionats:

Pere Aragonès: La violència política ni a València ni enlloc

Aner Sertutxa: El terrorismo invisible

Esquerra: ultres fan esclatar un artefacte explosiu a la seu d’Esquerra a València

Josep-Amilcar Albert: El feixisme que no para

Jordi-manyes: fan esclatar un artefacte explosiu a la seu d’Esquerra i les JERPV

Adam Deosdad: Suport als companys del País Valencià

Jofre Bombí: Atemptat a les JERPV

Josep Vicent Monjo: Repulsa per l’atemptat contra la seu d’Esquerra a València