La nació catalana té dret de decidir

1 de desembre de 2007, 12 del migdia. Mentre estic a Barcelona, descarrila un tren de la línia 1 del metro, la mateixa que va patir un accident fa un any i escaig, aquesta vegada a Benaguasil (El Camp de Túria). Per sort ningú ha pres mal. Les vies estaven canviades del dia anterior. No només falta d’inversió, sinó incompetència manifesta. Per una vegada Magdalena Álvarez no en té la culpa (directament), ja que la (in)competència la té la Generalitat Valenciana. Fa pocs dies el ple de les Corts Valencianes amb el PP al capdavant van aprovar una moció de reprovació a la ministra per la manca d’inversions.

No s’hi val. Critiquen la manca d’inversions d’un govern del PSOE amb tota la raó del món, tant per la dotació com pel grau d’execució que s’acosta al zero. Però no s’hi val el gest d’hipocresia, quan invertien tant poc o menys quan manaven els seus i quan ara mateix els descarrilen els trens quan fan malament la feina, o directament pateixen gravíssims accidents com va ocòrrer a l’Estació de Jesús.

Tornant a la “Maleni” o a la incompetència/prepotència actual, la seua pèssima gestió va provocar l’espurna de l’èxit de la manifestació d’ahir als carrers de Barcelona. Des d’alguns sectors es critica que es convertira en una marxa independentista. A cas els estranya? Quan hi ha problemes, la gent busca solucions i vist com està el pati, i que els dos partits espanyols tant per tant acaben fent el mateix (vege’s exemple pràctic 1 primer paràgraf del post) queda més clar i més pal.lès que mai que l’únic camí és la independència. No només el dret de decidir+complement circumstancial (versió CIU), sinó l’exercici complet d’aquest que finalment acaba per donar resposta als danys col.laterals de la incompetència espanyola.

Enmig de tot plegat, i amb 700.000 persones (un grapat de les quals valencianes) al carrer, és evident que el govern espanyol no pot amargar-se en un calaix (o un esvoranc?). Un bon inici seria la publicació de les balances fiscal (o ho fan ells o ho farà la Fundació Josep Irla en pocs dies)i executar allò que han promés. Ahir a les 8 i escaig del matí, hi van haver aplaudiments en el Euromed amb que viatjavem cap a Barcelona. No era l’aniversari de ningú. Simplement arribavem a hora i per trajecte més curt. La lògica sovint mereix l’aplaudiment…té *******/nassos la cosa.