Vespres de nadal en un autobús urbà
5 12 2007
A mig camí, em trobe un parc perfectament acabat i també escrupolosament tancat i barrat esperant dia i hora per a la seua sonada inauguració preelectoral. El jardí té poques zones d’ombra i és d’aquelsl parcs per no poder jugar a pilota i que no tenen una basseta de sorra plena d’aventures. Potser així és millor perquè tot és ben net i polit, amb columpis de disseny. Ara bé, entenc que dissenyen per allò d’estimular la la capacitat creativa dels infants, però també estaria bé que aquesta capacitat anara més enllà de ser capaços de trobar l’entrada i l’eixida de les instal.lacions recreatives abans de quedar atrapats fins a l’hora de benenar.
Seguint la ruta, arribem al cor financer i urbà de la ciutat. Ja comencen els treballs de guarniment i al mig de la Plaça de l’Ajuntament hi ha un arbre de nadal sense tronc. De fet, ni tant sols és un arbre, sinó una espècie de con deixat caure, que tampoc acaba de ser verd del tot, però això sí, té moltíssimes llums. Menció especial a quan posen el pessebre (si és que és el mateix de l’any passat, que encara ara hi ha lloc per a l’esperança). Avui dia hi ha una certa desafecció (ara tot és afectar-se i desafectar-se de les coses) cap als reis mags en favor del Pare Noel o de l’histriònic però simpàtic Tió. Vient la falla plantada a destemps que posa l’ajuntament com a pessebre, vull deixar lliures de culpa completament als xiquets valencians.
Arribant al final de la ruta, l’autobús s’atura un moment davant de la tenda del València C.F. No hi ha ni una ànima. Els resultats no acompanyen. Ai…i es pensàven que Koeman seria la solució. Uns centenars de metres enllà, passant al costat de l’enderrocament anticultural de l’edifici de Tabacalera, passem a la vora d’una escola. Primera conclusió: hauran escrit 25 vegades Merry Christmas i amb sort una vegada Bon nadal. En fi, paciència. El bus s’atura en sec davant de l’estadi de Mestalla que presenta el mateix aspecte fantasmagòric de la seua botiga. Després de 35 minuts baixe del vehicle i me’l mire. Està completament forrat de publicitat d’una tenda de joguets valenciana.
No fos cas que oblide que estem en Nadal…
Etiquetes:Nadal, València
Categories : calaix de sastre





Comentaris Recents