Carta oberta al senyor Ferran

M’he vist obligada a publicar aquest post perquè vosté no accepta comentaris al seu bloc, potser és que no li agrada que el repliquen. No patisca: jo sí que els accepte així que reste oberta a qualsevol comentari. Fa uns dies que no puc deixar d’estar sorpresa per les seues declaracions.

Estic bé de salut, no tinc cap mena de crostra enlloc, i ni tant sols m’ha pujat la febra per culpa de cap deliri independentista. De fet, ni tant sols puc tenir crostres com eixes de les que vosté alerta, perquè no sóc nacionalista, sinó independentista. Vaig estar a la manifestació del passat dia 1 de desembre a Barcelona, amb els meus companys d’arreu desplaçant-me des de València, perquè les infraestructures a casa nostra tot i no ser de rodalies no estan ben mantingudes. Fa molts anys que patim dèficits estructurals en infraestructures i en l’articulació de les nostres terres com també de la resta de comarques dels Països Catalans.

A la manifestació no vaig veure gent que demanara què feiem allà, ni cares de desorientació, i no entenc allò que diu que la gent estava manipulada, veient les seues cares. Se’ls veia bastant convençuts del que feien, i contents de la resposta ciutadana. Sí, ciutadana perquè hi havia moltes associacions de veïns i d’afectats que mantenien apassionades converses en castellà al mig d’estelades.

Vull creure que allò que va dir sobre els manifestants sobre que 6.900.00 catalans no són independentites (jo ho elevaria a 13 milions de ciutadans dels PPCC, però bé) no és cert. D’altra banda, tothom estaria a favor de la Guerra de l’Iraq o de coses molt pitjors. Entenc però, el seu enuig, perquè la formació de què es portaveu al Parlament de Catalunya ha quedat desquadrada de nou davant la societat, com els seus homòlegs valencians fa molts anys,i la seua ministra de foment a Madrid. Tanmateix no em sap gens greu que no puguen posar-li solució controlant els mitjans públics com vosté proposava, perquè vostés mateixos van fer costat a la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que ho evita despolitizant els mitjans.

El fet que m’adrece a vosté en valencià, espere que no li supose cap entrebanc ni dificultat. Tampoc forma part de cap malaltia ni cap costra, ni hi ha el més mínim rastre de nacionalisme. Simplement és normal, tant normal com nosaltres els independentistes. Un 35% segons l’últim estudi, potser massa per al seu gust, disculpe les molèsties.

M’acomiadaré de vosté subscribint les paraules d’un company, que vosté ubica dintre d’una novel.la espanyola, i tot i que les seues arrels venen d’aquella terra, exactament igual que les dels meus avis, hi ha una petita disfunció temporal perquè així siga. Això és. Vosté és un sectari, i una persona absolutament deslleial i antidemocràtica. Almenys espere tinga la decència de deixar de ser tururú tot el dia, i d’acusar a la resta de falta de maduresa. No és una amenaça, ni molt menys, només un consell.

Salut i independència (si, cada vegada falta menys per els ciutadans dels Països Catalans puguem arribar-hi, i vosté és un col.laborador nat en el nostre camí)

PS: li adjunte foto de la línia entre Xàtiva i Alcoi de via única. Així entendrà qupe volem els independentistes: viure millor.

Agua para todos?

 

En aquestes setmanes d’elaboració de programes electorals i del gir al centre dels dos grans partits per tal de guanyar un espai clau en l’electorat, els carrers de València viuen una batalla paral.lela entre els dos grans partits. Quan us parle de la “guerra del agua”, entenc que no us és aliena i que es va iniciar durant el govern del PP amb el plàcit de CIU amb el projecte de transvassament de l’Ebre.

Doncs bé, en aquestes setmanes de pre-campanya hi ha un “round” en aquest combat i el que és més preocupant, a costa dels diners de tots. Metros, façanes, pilars publicitaris, cabines de telèfon etc, han aparegut amb cartells amb el lema “más claro agua” Aquesta cartells signats primer per la fundació agua y progreso (que casualment sempre convida dirigents populars), han afegit ja directament i sense complexos el logotip de la Generalitat Valenciana, i ja descaradament el finançament públic. En els cartells es poden veure fins a 20 gots d’aigua per mostrar gràficament l’aigua que pretesament el “perd” tirant-la al mar a la desembocadura del riu Ebre. Això si, ni rastre dels projectes especulatius on ha d’anar a parar suposadament pel bé dels valencians tota aquesta aigua.

És si més no curiós l’esquizofrènia del Partit Popular en aquest cas. Per un costat el Partit Popular de la Comunidad Valenciana aboca esforços i diners que no són seus per fer una defensa acèrrima del transvassament de l’Ebre cap als seus interessos especulatius. I per l’altra el PP d’Aragó es nega en rodó a que s’incloga el transvassament de nou en el programa electoral del PP. I el pitjor de tot, ningú hi veu cap incoherència.

El Partit socialista, però tampoc es queda curt. L’altra dia de camí cap a casa al centre de València una façana en rehabilitació lluïa una lona de grandíssimes dimensions amb un cant alegòric amb nom de fundació  (com a mínim no usen noms d’organismes públics per a campanyes partidistes tot i que en el cas del finançament la diferència ves a saber on està) a la desalació de l’aigua. Una oportunitat perduda.

Què passaria si enlloc d’invertir tot aquest finançament en publicitat creauada la destinaren des de les seues respectives administracions a la modernització de regadius i de canalitzacions d’aigua que tenen pèrdues properes al 40%? I si posaren en marxa el pla integral de protecció del Xúquer que té bastants més problemes que el seu transvassament (que per cert el PSOE es nega a retirar)?. La resposta és clara, es deixarien de tirar pedres a la teulada i per una vegada es treballaria per la gent. En tot cas una cosa esta clara. Ens neguen i ens negarem a hipotecar un tros de la nostra terra, de les terres de l’ebre, en favor de 4 especuladors.

 

Foto:Un dels anuncis que es publiquen a València (foto extreta del bloc de Xavi Sarrià)

Video: Spot de la campanya. Demane disculpes públicament a la gent de les terres de l’ebre per la gran bajanada.