Recta final d’any

Aquest dies, els diaris van ben plens de balanços, les millors fotografies de l’any, els grans temes tractats i tota la pesca. A risc que quedar insuficient, ja que encara queden alguns dies de l’any carregats de feina (i no em referisc a les pesades digestions dels àpats de nadal) potser és bon moment de fer parada i fonda i mirar una miqueta als esdeveniments del darrers dies.

El final d’aquest 2007, emmarcat entre campanya i campanya (autonòmica i municipal i ara a les Corts Espanyoles), està marcat els continus atacs a la nostra dignitat i a la llibertat d’expressió. El passat dissabte, sense anar més lluny, em vaig desplaçar fins a Gandia a la concentració convocada per Acció Cultural del País Valencià. De nou ens vam trobar la pluja, com a l’abril passat al cim de la Carrasqueta a Xixona. Ho vaig fer amb al recança que la gent de les comarques del Sud no veu TV3 des de fa alguns dies, però també amb la confiança que seguirem treballant perquè l’acord de reciprocitat arribe el més prompte possible, i permeta normalitzar les emissions de TV3 per primera vegada al País Valencià.

El fet de citar allò, d’entre campanya i campanya tampoc no és un fet casual ja que és un de les motivacions del tancament. Els qui, diumenge passat vam veure la marató sobre les malat¡es del cor, també vam veure un altre prec d’alguns ciutadans del País Valencià entre els sms solidaris, que l’any vinent, poguem seguir col.laborant i veient lliurement aquest acte de solidaritat, mentre el PP queda allunyat d’una de les seues obessions: el govern de l’Estat.

La pluja de dissabte a Gandia, encara es va agreujar una mica més en continuar cap al sud i entrar a la Marina Alta. Allà es recullen els registres més alts de pluja de tot l’Estat, i allà, a Pego hem recollit l’últim fruit de la nostra collita independentista particular, amb la nova secció local d’Esquerra, en un indret no només devastat pels aiguats de fa uns mesos, sinó també per la infame gestió dels governs municipals, i en especial de la figura de Carlos Pascual (a la pressó descanse).

Aquest l’any, l’acabarem com vam començar, amb els amics, i els companys de les JERPV al Festivern, amb la il.lusió per seguir treballant i amb la tranquil.litat d’haver avançat una mica més cap a un futur més lliure i més just. I com sempre ho farem al voltant d’una taula en el nostre ja tradicional (en dos edicions ja es tradició), dinar de cap d’any. Hi estàs convidat !

Foto: concentració de Gandia