Al darrere de Jaume I

Aquest any 2008 es celebren els 800 anys del naixement de Jaume I. De ben segur aquest any es portaran a terme moltíssimes iniciatives interessants per tal de celebrar-ho, com al que proposa Josep Vicent Monjo al seu bloc, basada en penjar-se el Penó de la Conquesta als respectius blocs i webs, facilitant-ne el codi fins i tot, o el col.leccionable del setmanari el Temps que recorre les rutes i indrets visitats per Jaume I arreu de la nació.

El proper dissabte, les institucions valencianes preparen un esdeveniment a l’alçada de les circumstàncies. Passacarrer amb Te Deum a la Catedral inclós. Sort que estem en un Estat laïc i la història requereix de la benedicció de l’arquebisbe Garcia Gasco per seguir el seu curs. Al darrere, més del mateix, més enllà d’un necessari reconeixement a una figura clau de la història del País Valencià i dels Països Catalans (aquesta segona part, l’obviaran no patiu), no hi haurà la voluntat de aprofitar l’efemèride per donar a conèixer a la societat el nostre patrimoni, sinó que serà aprofitat pel govern valencià per donar una nova envernissada valencianista a una coberta rovellada per l’espanyolisme.

El Conseller d’educació Alejandro Font de Mora, enmig de l’eufòria col.lectiva pel personatge, ha aprofitat l’avinentesa per reclamar que a cada poble del País Valencià hi haja una escola batejada amb el nom de Jaume I. Tot just al dia següent, el sostre d’una escola pública a Tavernes de la Valldigna es va esfondrar sobre la coberta de 4 aules per la manca d’inversió de la Conselleria que ja havien denunciat repetidament pares i mestre, amb la sort que era diumenge i el centre estava desert.

Tot plegat una bona mostra de quines són les prioritats del Govern Valencià. Arquebisbes ben en forma independentment del tema de les celebracions que porten entre mans, i desídia absoluta en els serveis públics a disposició dels valencians. Esperem que la propera idea brillant no siga anomenar els centres de dia per a persones amb dependència o casals d’avis amb el nom de Jaume I, sense abans desplegar d’una vegada per totes la llei de dependència. O potser sí, amb el Consell, tot és possible.

ps: Els meus avanços al Facebook es va produint i ja he aconseguit vincular-hi el contingut d’aquest bloc. La lluita continua.

Iniciem una campanya i el ministre Clos s’emprenya

Com ja vaig comentar en una entrada anterior, els internautes catalans o els membres de la catosfera, com vulgueu, hem iniciat una campanya contra el Plan “Jóvenes en Red” que regala dominis .es als “espanyols” menors de 30 anys. Darrere d’aquest pla no hi ha la més mínima intenció de facilitar l’accés dels joves a internet en un Estat on tenim unes de les tarifes més elevades d’accés a internet.

Doncs bé, llig al bloc del Saül Gordillo lluny de baixar “del burro” i assumir que a l’Estat Espanyol hi ha més realitats (de moment fins que acabarem de construir la majoria social i marxem) que el .es i que les webs no només han d’estar en castellà sinó que hi ha més llengües a l’Estat, el ministre postula i afirma: “els que volen el .cat ja tenen la Generalitat”. A veure, parem màquines. Jo estic a València, i tinc un bloc amb domini. CAT i el meu president (encara que em pese sobremanera) es diu Francesc Camps, un individu que té la mateixa sensibilitat cap al domini.cat que la que tinc jo cap a Marina d’or més o menys.

Les declaracions bastant irritades no tenen ni cap ni peus, perquè el senyor Clos si tant d’interés té en les noves tecnologies, hauria de saber que el domini .cat ni el gestiona la Generalitat ni cap institució pública dels Països Catalans, sinó que és competència de la Fundació.Cat creada precissament per això.

Bon senyal que la campanya comença a tirar amb força.Prompte passarà dels 100 adherits i la seua causa al Facebook comença a tenir suports a bon ritme. Ja ho deia l’altre dia, no s’hi val a vendre una campanya publicitària del domini .es com a un pla de foment de les TIC. Senyors del ministeri, no s’enfaden, però de veritat pensaven que colaria?

Aterratge al Facebook

Després de sentir molt a parlar dels facebook, ara que ve la campanya electoral i tothom s’apunta a les noves tecnologies, i després de esbrinar que nassos era una cosa que no es qualificava ni de bloc, ni de xat, ni de fòrum ni tot lo contrari, he optat per tirar-me a la piscina i iniciar la meua aventura al facebook creant un compte d’usuari.

Pel que he anat veient, el facebook és una bona eina per tal de crear xarxes socials i grups de discussió en diversos àmbits, a més de per internacionalitzar campanyes  i projectes com Estat Propi.cat o la Catosfera que ja compten amb el seu propi espai al Facebook com també organitzacions polítiques com Esquerra i les JERC

Així doncs aquells qui sigueu usuaris del facebook em trobareu corrent per aquelles contrades, sense que això afecte, en la mesura que siga possible per l’apretada agenda d’exàmens i actes de pre i campanya d’aquestes setmanes, a la continuitat de les actualitzacions d’aquest bloc.

Ens veiem a la xarxa!

ps: vull agrair la paciència que ha demostrat el Lluís, per tal de fer-me entendre que collons* era un facebook, i a sobre pel msn. Per tant queda nomenat culpable de tot el que em passe en aquell món paral·lel.

El més calent… al front de València

Independentment del seu color polític, els sorolls quotidians de les seus d’un partit polític són més o menys comuns; telèfons, impressores, algun renec de tant en tant, més telèfons. A la seu d’Esquerra de València, de tant en tant però, afegiem el soroll de les rodes d’una maleta, la de l’Agustí que anava o venia dels seus viatges a l’ou de la serp, el cau del llop o simplement digue’m-li Madrid. Dels 4 anys a Madrid hi ha hagut batalles ideològiques enceses en flama, i batalletes que després han plenat d’anecdotari el nostre treball, però sobretot de munició per al treball de camp, de la gent del territori, en la lluita sense treva a l’hora del tallat

De tot plegat, n’ha ixit, per tossuderia probablement, “el més calent…al front de Madrid” (ed. Meteora) d’autoria col.lectiva entre tots els integrants del grup Parlamentari d’Esquerra a Madrid durant la legislatura. Del “blancanieves i los siete enanitos” (la imatge de Joan Puigcercòs com a Blancaneus i el tardà com a nan no te preu) a plantar cara amb el “mireme a los ojos, yo no me siento espanyol”. El bienni progressista i el bienni negre protagonitzat per un bambi “soso” allunyat de dels vicis del PSOE d’anys ençà, a acabar essent la versió del Felipisme 2.0.

Ahir més d’un centenar de persones ens vam trobar a la seu de l’STEPV-Intersindical Valenciana a la presentació del “més calent…” on hi participaven l’Agustí Cerdà, el Jordi Ramon i el Joan Tardà, acompanyats del Joan Barres, cap de llista d’Esquerra al Congrés per València i de Gonzalo Anaya, que amb 93 anys ni hi ha blaver que l’ature com tampoc ningú ha pogut aturar la seua tasca com a pedagog des dels seus profunds valors republicans. A fora, més del de sempre, una colla d’individus de la ultradreta espanyolista amb alèrgia a la lletra impressa i a la pluralitat d’idees. Davant això, només hi ha un camí, feina i més feina per seguir construint la majoria social.

De vesprada, vaig fer cap a Faura, al Camp de Morvedre, on es presentava la primera secció local de les Valls fruit de la tasca d’Esquerra del Camp de Morvedre. Al triplet de diputats del matí, s’afegia el Domènec Garcia, company de les JERPV i nou president de la secció local d’Esquerra de Faura. Amb la sala plena, com al matí, amb més d’una seixantena d’assistents, i amb gent d’empeus, com també al mati, iniciàvem una nova aventura després de les municipals on la candidatura d’Esquerra va quedar molt a prop d’assolir la representació a l’ajuntament. Als companys de Faura vull desitjar-los tota la sort. A Faura va nèixer la primera “línia” en valencià (educació completament en valencià), no és sorprenent doncs que siga punta de llança en la consolidació magmàtica i sense retorn (com la va qualificar Joan Tardà) de l’independentisme a casa nostra.

L’espanyolisme arriba a internet

Que el foment de les noves tecnologies és una necessitat imperiosa a l’Estat Espanyol en comparació amb altres països europeus és una evidència. Que el nivell de fibra òptica i banda ampla és ridícul i que cal un operador neutre per als Països Catalans que ens permeta guanyar en coneixement i en capacitat tecnològica, és una altra evidència. Ara bé, no s’hi val fer el que ha fet el govern espanyol amb “plan jóvenes en red” on es dota cada jove “espanyol” (administrativament clar) d’un domini .es de manera gratuita per tal que hi allotge la seua pàgina web.

Perquè un .es, i no un .com o .net, o .org depenent de la finalitat de la pàgina que el jove vol allotjar. Evidentment no entre ja en el tema .cat ja que alça polseguera a l’Estat, perquè ni tant sols s’han plantejat traduir la web del projecte avanza a les llengües “coficials” de l’Estat. Una vegada més, l’espanyolisme se serveix del seu poder per guanyar espais. Davant l’acceptació creixent del nostre espai al món d’internet amb el .cat cada vegada més extés opten per posar en marxa sota el paraigua de les necessitats tecnològiques 30.000 dominis .es per tapar l’esforç dels catalanoparlants a la xarxa.

Des d’aquest bloc .CAT (així en majúscules, perquè vull!), em faig ressó de la campanya encetada pel blocaire pratenc  Francesc Gelabert, que des del web VolenUnCATnoUn.es fa una crida a girar la truïta a través de la recollida d’adhesions i del registre de dominis anti .es com el que dóna nom a la campanya. No s’hi val a vendre com a millora tecnològica ni com a una campanya de la necessària democratització de les noves tecnologies en contraposició als preus abusius que ara tenen les connexions a internet a l’Estat, el que simplement és una campanya d’expansió d’un domini .es a priori gratuit però que ja el segon any serà de pagament.

Els catalans a internet (del nord del sud de terra endins i mar enllà) no podem quedar impassibles a una nova acció per desembarcar l’espanyolisme a internet, per molt que el ministre es diga Clos i forme part de la quota catalana. Si realment vol fer un pla per aque les noves tecnologies arriben al conjunt de la població perfecte. Però aqui només es mira per uns i mig enganyats. Mentrestant la seua “Espanya Plural” continua claveguera avall…

Jo ja m’hi he adherit. I tu ?

Podreu trobar un seguiment de la campanya en aquest bloc

Picades d’ullets electoral(istes) (II): Esteban González Pons

 

Després del primer capítol dedicat a la “vice”, Esteban González Pons no es queda curt, i inicia la seua cursa electoral després de la complicada designació dels candidats de les llistes del Partit Popular. Tot l’afer Gallardón i el fitxatge estrela de Manuel Pizarro (individu que té entre altres vàlues ser íntim de Losantos i deixar a fosques Barcelona durant diversos dies, a més de la seua marcada animadversió a tot allò que continga la paraula català i derivats) han deixat en un segon pla una de les primeres mesures estrella de González Pons.

El seu primer compromís amb la ciutadania, no ha sigut desplegar la llei de la dependència d’una vegada després de decretar que el silenci administratiu per contra del que és habitual significa que la persona dependent no ha rebut l’ajuda. Ni tampoc ha dedicat els seus primers esforços a retirar el recurs contra la llei del sól al Tribunal Constitucional que posa en perill la reserva de sól del 30% per a habitatge protegit.

La primera mesura del senyor Pons ha estat comprometre’s a tenir el seu web, ara només en castellà, en català i en valencià. Aquest “arrebat plurilingüístic” del candidat popular l’ha fet extensiu a la candidata socialista amb un sol intent, continuar batallant per vot blavero de la seua circumscripció.

He comés la imprudència temerària, d’accedir al bloc del “susodicho” i m’he trobat amb la bastant desagradable sorpresa que el bloc conté una secció de títol “pancatalanismo” digna de qualsevol lloc web de la ultradreta (per si quedava algún dubte de què era i no, el Partit Popular valencià). Evidentment tampoc manca la separata dedicada a blasmar contra l’Estatut Català. No deixaran el mal costum que tenen de fer política contra algú (bé siga Catalunya, Zapatero o viceversa) per treballar en positiu…sense novetats al front.

Avui em desdejunava la proposta de fixar “el dia del Palleter” en el calendari de festes valencianes…comença la festa! Tot menys parar compte de les necessitats dels valencians, i reclamar, per exemple un finançament just.

Picades d’ulles electoral(istes): Maria Teresa Fernández de la Vega

Ja se sap que amb nou any nova precampanya. Mentre els diversos partits escalfen motors per engegar la maquinària de pre-campanya (si és que mai l’han apagat), els candidats comencen a fer proclames al vent per tal de convencer un electorat q que ja no es mou com al 2004, on la participació va desbordar qualsevol registre d’un anuari històric.

Un dels últims episodis l’ha protagonitzat la “vice” i el seu alter ego candidata al Congrés dels Diputats per la circumscripció electoral de València Maria Teresa Fernández de la Vega, quan ahir va pregonar als 4 vents la condonació del deute dels afectats pel trencament del pantà de Tous al 1982. 25 anys després, ningú no ha condonat el deute dels afectats mitjançant els crèdits de l’ICO (instituto de crédito oficial). Ara sembla que per fí, i cobraran abans de falles i tot (denote’s la ironia amb al coincidència de la contesa electoral), després d’un seguit d’iniciatives parlamentàries presentades pel grup d’Esquerra durant tota la legislatura el deute d’aquests afectats quedarà condonat.

Ara bé, on queden les compensacions dels afectats per la riuada del 1987 que va tenir una incidència major en les comarques de la Ribera i a Alacant i que no estan contemplades en la mesura “estrella”del dia ? Una vegada més picada d’ullet electoralista i feina feta a mitges, una tònica clara de com a funcionat el govern de ZP durant la legislatura, un bienni progressista i un altre bastant negre.

nota: Aquest post enceta sense remei el bloc de campanya. No res, només un avís a navegants…

781 dies per seguir endavant

Dissabte de matí, la militància de les JERPV ens trobàvem a la seu d’Esquerra de València per celebrar el nostre congrés territorial. Després de 2 anys d’una feina continua i molt intensa, era moment per fer una petita parada i fonda i fer balanç per tal d’afrontar amb majors garanties els anys de feina que ara comencen. Aquests dos anys han suposat la consolidació de la feina del jovent independentista valencià que a poc a poc, i no sense entrebancs ha acabat prenent posicions als pobles i ciutats valencians.

Tot i això, després del congrés, de l’elecció del nou equip que tinc la sort d’encapçalar de nou, amb el suport dels meus companys, afrontem amb més força si cap una nova etapa en l’organització amb la ferma voluntat de  consolidar el creixement dels últims dos anys i redoblar més si cap el volum d’activitat de l’organització.

Sempre m’han dit que encapçalar una organització independentista des de la Ciutat de València era excessivament complicat per l’acció de la ultradreta i el tsunami “popular”, a banda d’improperis diversos com que la gent que treballem per la independència també del País Valencià som “paracaigudistes catalans” o els “veïns invasors” de l’imaginari col.lectiu blaver.

Enfront tot això, només homes i dones entestats en què un altre País Valencià, uns altres Països Catalans són possibles, si seguim treballant fermanent en allò que creiem sense mirar enrere i als costats per veure què diran. La única força i tanmateix la més forta és la nostra pròpia gent capaç d’alçar-se i espolsar-se a cada caiguda per seguir avançant. I ja se sap, “vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent” que deia l’Ovidi.

Ara el primer repte seran les eleccions a les Corts Espanyoles. És cert que són les d’un altre país, però també és cert que tret de les europees, és l’ocasió d’incidir junts, catalans, valencians i illencs en recuperar el que fa més de tres-cents anys ens van prendre, i fins que no siguem independents fòrum necessari per a treballar pels ciutadans dels Països Catalans. D’aquesta manera, quedeu avisats els que encara ara llegiu aquest bloc, que prompte esdevindrà de nou un bloc de campanya.