Aquelarre a Madrid

 

El passat dia 30 a Madrid hi havia convocada una trobada de famílies catòliques. Fins aquí res paranormal en el dia del senyor. L’entrada en acció de personatges com Rouco Varela, Agustín Garcia-Gasco, i Kiko Argüello (el dels Kikos..si si) van acabar per convertir la trobada en un aquelarre ultra amb la participació estelar de Benet XVI (àlies Ratzinguer Z). Les reminiscències d’altres èpoques no eren poques i els tics més bé els mateixos. Per a mostra un botó. L’actual Cardenal de València, Agustín Garcia-Gasco, ha fet desaparèixer l’accent de Gascó, no fóra cas que se’l titllara de rojo i separatista per tenir un cognom català. Us sona un tal Serrano i Sunyer (que no súñer, sic)?

La mateixa setmana en el bisbe de Tenerife havia assolit l’estat de “glòria” després de dir que els joves provoquen els abusos sexuals que pateixen, i quan hom pensava que no es podia anar més enllà, la jerarquia catòlica ens ha demostrat una vegada més la seua capacitat “eterna” de superar-se i pujar uns quants punt més el seu nivell de “burrera”.

El porprat Garcia Gascó, sense tallar-se ni un pél, va pontificar sobre la dissolució de la democràcia en dir que l’aprovació de lleis com la del matrimoni homosexual, la de l’avortament o l’assignatura d’educació per a la ciutadania no compleixen la constitució (sic) i condueixen a la dissolució de la democràcia. És de sainet que un individu que forma part de d’una jerarquia eclesiàstica que es basa en sufragi censitari entre fumata i fumata done lliçons de democràcia a la resta.

Què hi ha més democràtic que estimar lliurement amb qui formaràs la teua família més enllà de convencionalismes eclesiàstics derivats de la histèria de deixar de ser espina dorsal d’un estat teòricament laïc?. En una cosa si que estic d’acord. La família importa, com a núcli de solidaritat i afecte més proper a cadascú de nosaltres, indistintament de si està formada per un pare i una mare, un pare, una mare, o dos pares o dos mares. Això tant hi fa. També és d’agrair el gest dels col.lectius de cristians de base que s’han plantat davant l’aquelarre de l’altre dia a Madrid. No mereixen ser equiparats amb els “grans demòcrates” que impedeixen exercir el dret d’apostasia (com passa a València) als seus adeptes. Sort que a servidora li van deixar escollir lliurement, i amb coneixement de casa si volia ser part de l’esglèsia catòlica. M’he estalviat un munt de papers i alguna visita al jutjat.

 

Nous servei d’aquest bloc: He afegit l’Snap Shot a aquest bloc. Si passeu el ratolí per damunt dels links us mostrarà una previsualització de la pàgina, i un llistat d’enllaços RSS en el cas dels blocs a més de la possibilitat de subscriure-us (podrieu triar entre les dues opcions amb les icones de dalt a l’esquerra de la finestreta). A més en el cas que els links siguen a videos del youtube es podran visualitzar a la mateixa finestreta per fer-ho més àgil.

A més he afegit un nou apartat dels enllaços al trackback d’aquest bloc amb el títol el teu bloc i la teua blocosfera. Allà trobareu les webs de tots els recursos que he anat afegint al bloc i alguns agregadors i rànquings. Si passeu el ratoli per damunt a més de la captura de l’Snap Shots trobareu una breu descripció del contingut de cada recurs