Cap d’any íntim? “mone” al festivern!

 

Després de veure que la informàtica per una vegada no ha fallat i el supòsit de principi d’any s’ha publicat correctament toca obrir la bitàcola d’aquest 2008. El post anterior sobre l’aquelarre ultracatòlic d’ahir per sort pertany com a mínim a l’any passat (encara que sembla que vinga d’unes quantes dècades més). Evidentment mentre el supòsit de Cap d’any es publicava a aquest bloc jo estava un grapat de kilòmetres més al sud de València, a benifairó de la Valldigna.

En les converses dels dies previs a Cap d’any, un tema recorrent era allò d’on passariem la revetlla, i alguns amics em deien allò de “hem llogat una caseta rural allà amb la llar de foc, i farem soparet i festeta”. Sàpiguen que en veure la capa de glaç damunt dels cotxes a benifairó la matinada del dia 1, vaig tenir un sentit record per ells. Fred es poc qualificatiu per al drama viscut durant 48 hores, convertides en una competició a veure qui èsser humà era capaç d’acumular més forros polars al seu cos, i quina alçada assolia el fang als camals dels pantalons.

Tot i això, hi tornarem. Sempre amb el plàcit de les rentadores domèstiques que hauran de fer la feina bruta (mai millor dit), perquè malgrat tot, el festivern s’ha consolidat com una citat obligada per al jovent valencià en les nits prèvies la de Cap d’any, tot i els tres emplaçaments que ha tingut en les 4 edicions que s’han fet. I és que per a un ajuntament no és fàcil, triplicar la població en dies tant assenyalats amb un infraestructura complexa i un cartell musicalment compromés.

Hi tornarem per l’esforç dels organitzadors, per els campanades a tocs de txalaparta, pels concerts d’obrint pas amb que ens anem fent grans, per la magnifica escudella independentista feta a la seu d’Esquerra a la Valldigna, i que vaig tenir el plaer d’ajudar a cuina, per les animalades dels dos dies, i per la companyia dels amics i la gent de les JERC amb que vaig rebre un nou any, carregat de reptes, i moltíssima feina, però encara més d’il.lusió per seguir batallant.

A tots ells, a tots amb qui vaig creuar sms duran la nit, i a totes les mares i pares que en arribar a casa i veure les nostres bambes i camals plens de fang i van exclamar “on t’has fotut?”: bon 2008 !

 

Cançó del dia: Venim del Nord, Venim del Sud, de Lluís Llach i Feliu Ventura

PS: Jordi Molinera estrena fotolog. L’afegesc als enllaços