Picades d’ullets electoral(istes) (II): Esteban González Pons

 

Després del primer capítol dedicat a la “vice”, Esteban González Pons no es queda curt, i inicia la seua cursa electoral després de la complicada designació dels candidats de les llistes del Partit Popular. Tot l’afer Gallardón i el fitxatge estrela de Manuel Pizarro (individu que té entre altres vàlues ser íntim de Losantos i deixar a fosques Barcelona durant diversos dies, a més de la seua marcada animadversió a tot allò que continga la paraula català i derivats) han deixat en un segon pla una de les primeres mesures estrella de González Pons.

El seu primer compromís amb la ciutadania, no ha sigut desplegar la llei de la dependència d’una vegada després de decretar que el silenci administratiu per contra del que és habitual significa que la persona dependent no ha rebut l’ajuda. Ni tampoc ha dedicat els seus primers esforços a retirar el recurs contra la llei del sól al Tribunal Constitucional que posa en perill la reserva de sól del 30% per a habitatge protegit.

La primera mesura del senyor Pons ha estat comprometre’s a tenir el seu web, ara només en castellà, en català i en valencià. Aquest “arrebat plurilingüístic” del candidat popular l’ha fet extensiu a la candidata socialista amb un sol intent, continuar batallant per vot blavero de la seua circumscripció.

He comés la imprudència temerària, d’accedir al bloc del “susodicho” i m’he trobat amb la bastant desagradable sorpresa que el bloc conté una secció de títol “pancatalanismo” digna de qualsevol lloc web de la ultradreta (per si quedava algún dubte de què era i no, el Partit Popular valencià). Evidentment tampoc manca la separata dedicada a blasmar contra l’Estatut Català. No deixaran el mal costum que tenen de fer política contra algú (bé siga Catalunya, Zapatero o viceversa) per treballar en positiu…sense novetats al front.

Avui em desdejunava la proposta de fixar “el dia del Palleter” en el calendari de festes valencianes…comença la festa! Tot menys parar compte de les necessitats dels valencians, i reclamar, per exemple un finançament just.