El més calent… al front de València

Independentment del seu color polític, els sorolls quotidians de les seus d’un partit polític són més o menys comuns; telèfons, impressores, algun renec de tant en tant, més telèfons. A la seu d’Esquerra de València, de tant en tant però, afegiem el soroll de les rodes d’una maleta, la de l’Agustí que anava o venia dels seus viatges a l’ou de la serp, el cau del llop o simplement digue’m-li Madrid. Dels 4 anys a Madrid hi ha hagut batalles ideològiques enceses en flama, i batalletes que després han plenat d’anecdotari el nostre treball, però sobretot de munició per al treball de camp, de la gent del territori, en la lluita sense treva a l’hora del tallat

De tot plegat, n’ha ixit, per tossuderia probablement, “el més calent…al front de Madrid” (ed. Meteora) d’autoria col.lectiva entre tots els integrants del grup Parlamentari d’Esquerra a Madrid durant la legislatura. Del “blancanieves i los siete enanitos” (la imatge de Joan Puigcercòs com a Blancaneus i el tardà com a nan no te preu) a plantar cara amb el “mireme a los ojos, yo no me siento espanyol”. El bienni progressista i el bienni negre protagonitzat per un bambi “soso” allunyat de dels vicis del PSOE d’anys ençà, a acabar essent la versió del Felipisme 2.0.

Ahir més d’un centenar de persones ens vam trobar a la seu de l’STEPV-Intersindical Valenciana a la presentació del “més calent…” on hi participaven l’Agustí Cerdà, el Jordi Ramon i el Joan Tardà, acompanyats del Joan Barres, cap de llista d’Esquerra al Congrés per València i de Gonzalo Anaya, que amb 93 anys ni hi ha blaver que l’ature com tampoc ningú ha pogut aturar la seua tasca com a pedagog des dels seus profunds valors republicans. A fora, més del de sempre, una colla d’individus de la ultradreta espanyolista amb alèrgia a la lletra impressa i a la pluralitat d’idees. Davant això, només hi ha un camí, feina i més feina per seguir construint la majoria social.

De vesprada, vaig fer cap a Faura, al Camp de Morvedre, on es presentava la primera secció local de les Valls fruit de la tasca d’Esquerra del Camp de Morvedre. Al triplet de diputats del matí, s’afegia el Domènec Garcia, company de les JERPV i nou president de la secció local d’Esquerra de Faura. Amb la sala plena, com al matí, amb més d’una seixantena d’assistents, i amb gent d’empeus, com també al mati, iniciàvem una nova aventura després de les municipals on la candidatura d’Esquerra va quedar molt a prop d’assolir la representació a l’ajuntament. Als companys de Faura vull desitjar-los tota la sort. A Faura va nèixer la primera “línia” en valencià (educació completament en valencià), no és sorprenent doncs que siga punta de llança en la consolidació magmàtica i sense retorn (com la va qualificar Joan Tardà) de l’independentisme a casa nostra.