Passeu, passeu i veureu el piset (novetats al voltant d’Esquerra)

Nova web nacional :

Aquest dies d’escalfament de motors per iniciar la precampanya electoral (si és que mai s’ha acabat), Esquerra ha estrenat nova web nacional. Amb el nou espai, es trenca una nova barrera comunicativa ja que per primera vegada s’inclou el video i l’audio a l’espai web, una eina clau en els temps que corren per a la comunicació politica d’un partit. A més també s’integra la blogosfera d’Esquerra tot i que encara només afegeix les actualitzacions dels blocs allotjats a Esquerra i no els d’altres plataformes com blogger o bloc.cat

La nova web però destaca un aspecte al meu parer més important com són les noticies del territori. La gran força d’esquerra, sense tenir lobbies de poder ni gran empreses, no deixa de ser la seua gent que des de cada realitat municipal, comarcal, territorial o nacional continuen dia a dia treballant per construir una majoria social que ens porte a la independència. És per això que té una importància especial l’actualització de les noticies del territori amb la publicació dels titulars a mesura que s’actualitzen les webs territorials.

El més calent…al front de Madrid

El proper dia 26 de gener a les 12 hores a la seu de l’STEPV-Intersindical Valenciana hi haurà la primera presentació al País Valencià de “el més calent…al front de Madrid”, el llibre sorgit de les vivències dels 10 diputats que han passat pel grup parlamentari d’Esquerra al Congrés dels Diputats durant aquesta legislatura que ja acabat. De ben segur una bona manera de conèixer de primera mà, 4 anys de tasca independentista al cau del llop (altrament conegut com Madrid)

Hi intervendran

Agustí Cerdà: president d’Esquerra PV i president del grup parlamentari

Joan Tardà: portaveu d’Esquerra al Congrés

Jordi Ramon: diputat d’Esquerra

Video: Fraga tacat de sang (Tardà Dixit)

Lectura recomanada: 13-M multitudes online

Després d’uns dies de parada obligada en aquest bloc reprenc les actualitzacions amb una lectura recomanada sobre un dels temes centrals de la legislatura com són les derivades de l’atemptat de l’11-de març de 2004 que van condicionar els resultats electorals de la última contesa electoral.

fitxa tècnica:

Títol:13-M: Multitudes on-line.
Autor: Víctor F. Sampedro Blanco (ed.).
Editorial: Libros de la Catarata
Lloc i data de publicació: Fuencarral (Madrid), 2005
ISBN: 84-8319-213-6

Multitudes On-line, neix de la necessitat de donar resposta a un dels fenòmens comunicatius i polítics més destacats de la història recent de l’Estat Espanyol, com és el tomb electoral que van donar les eleccions generals del passat 14 de març de 2004, després que un atemptat amb bombes als trens de Rodalies a la xarxa metropolitana de Madrid acabara amb la vida de 192 persones. Tot i això, el volum va més enllà de les famoses convocatòries que es van fer durant la jornada de reflexió a través del servei de missatges curts (SMS) a les seus del PP, i en el cas de Madrid en altres indrets com el Congrés dels Diputats o la mateixa estació d’ Atocha.

Lluny de considerar-ho una acció de desobediència civil puntual, l’anàlisi de Multitudes on-line és molt més profunda i arriba als antecedents d’aquest nou tipus de mobilització allunyada de partits i institucions (tot i que en el cas dels partits no són aliens del tot a la seua feina, en especial els partits d’esquerres), que es troben en les mobilitzacions contra la globalització en diverses cimeres mundials, i les protestes contra la Guerra de l’Iraq i la gestió del PP (LOE, prestige, etc).

A més de centrar la feina d’aquests grups, el volum, que ja neix amb la voluntat de ser cooperatiu, fa un estudi exhaustiu no només del volum d’informació a nivell qualitatiu, sinó que també tracta el diferent tractament que es dóna als atemptats, i en especial a l’autoria en funció de ser mitjans convencionals o alternatius, amb resultats molt aclaridors a l’hora d’entendre com es va mantenir una mentida tolerada per part dels mitjans convencionals, mentre els mitjans alternatius, en consonància amb els mitjans internacionals, des de molt prompte treballen amb l’autoria islamista.

Més enllà del tractament estricte de la informació, l’anàlisi del text fa un pas més i analitza els models de comunicació per tal d’entendre què va provocar que de la mentida es passara a la mobilització aprofitant les escletxes del sistema d’informació espanyol, i les xarxes de confiança entre un ciutadà i el seu entorn, que van garantir l’èxit de la mobilització, donant validesa als missatges sms que circulaven.

Aquest llbre, que compta amb la participació de diversos catedràtics universitaris però també membres de les xarxes socials de Madrid, tampoc defuig del component que va decantar la balança cap a una victòria del Partit Socialista Obrer Espanyol el 14-M, com és la mobilització de l’electorat jove, i el primer votant, que a més de ser protagonistes del canvi també ho són del llibre en tant que mostra per a l’estudi. Aquesta segmentació vol establir una anàlisi que explique l’actual desafecció dels joves per la política i la seua poca mobilització, fet que explica en part l’augment de l’abstenció electoral en termes generals encara que tot el contrari en el cas que ens ocupa.

L’autoria col.lectiva de 11-M, Multitudes on-line, es veu reforçada per una crida a col.laborar-hi al final del volum, tal i com fan les xarxes de comunicació alternatives amb la possibilitat de la publicació oberta i les xarxes d’autoria col.lectiva i que actuen de nus de trànsit d’informació entre xarxes de col.lectius. Multitudes On-line acaba essent un reflex de tot plegat, un estudi exhaustiu i necessari sobre les pautes comunicatives més enllà de les xarxes oficials, que va més enllà d’un fet concret com els atemptats, per posar les bases cap a una nova manera d’informar-nos.

Cosint i cantant

D’acord, ho reconec, no sé cosir i de cantar ni a la dutxa pel bé de la humanitat, però Coser i Cantar  (així amb i llatina) és el títol del nou disc d’Antònia Font que fa un recull de les seues millors cançons acompanyades dels nous arrenjaments amb l’orquesta filarmònica de Bratislava.

Aquest experiment musical, dona un resultat magnífic que fa una mica més portables aquests dies de refredats inoportuns, passes de grip i pre-exàmens, amb els nadals encara sense païr. Coses i cantar, és un nou encert dels Antònia Font, que encara fan un pas més enllà en els directes. Una bona recomanació per a regals de reis endarrerits, canvis de regals, o autocompra ara que venen les rebaixes.

Videos del dia:

Wa Yeah (Antònia Font)

Video JERPV 2007 

foto familiar després de reis

Tot i tenir 21 anys i escaig, hi ha coses que no canvien mai…

Bon dia de reis (tot i que tard per la fallada del servidor de bloc.cat) a tothom!

Cançó del dia: Les cançons lliures, de Bob Marley (versió de Cesk Freixas)

Apunt: aquest bloc estrena adreça de correu electrònic per a propostes, suggeriments i comentaris. Ens trobareu a valencianna@gmail.com

l’excepció republicana: arriben els reis mags !

La propera matinada, després del que potser serà el darrer àpat familiar dels nadals, mentre cadascú de nosaltres estiguem protegits per nòrdics i mantetes, uns individus maldestres assaltaran consentidament casa nostra per deixar-nos un regal, o dos, o tres, o vint-i-tres (s’ha de competir per tot avui dia), condicionats per la nostra benevolència anual.

Ens despertarem en el nostre últim dia alliberats del despertador, i mig a les palpentes, no per la foscor, sinó per el retorn sobtat a la realitat, ens entrebancarem amb l’arbre de nadal, que ja ressec de tants dies sotmés a la calefacció es desintegra cada vegada que algú passa pel seu costat, i acabarem estesos al sofà enlluernats pels papers de coloraines.

Tot i ser coneixedors de la realitat de tot plegat, som incapaços de dissimular les cares d’il.lusió davant les cares dels més petits, astorats de la capacitat de precissió dels que són encara els seus herois, i de veure petites il.lusions acomplertes per uns instants.

El més grans, també ens il.lusionem amb grans reptes col.lectius, que renovem any rere any, just després d’engolir l’últim raïm. És per això mateix, perquè els somnis col.lectius de llibertat, igualtat i justícia socials s’acabaran per complir, que els únics reis maldestres que deixem entrar a les nostres vides han de ser mags.

Bona nit de reis a tothom!

bona nit de reis

NIT DE REIS

El desembre és molt fosc
Però les llums fan molt maques les coses
La gent omple els carrers
Disfressats semblen bones persones.
Veig els rics empobrir
Com malgasten la seva misèria
Convertint-la en tendresa.

El desembre és molt llarg
Però el gener sempre truca a la porta
Veig uns nens pel carrer
Que no saben que els reis són els pares
Però tothom no té reis
Hi ha qui espera que vinguin els patges
Per tornar-los la vida.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.

Estaré més tranquil
Quan la droga comenci a fer efecte
No és la droga el que vull
Que el que vull no es pot prendre amb recepta
Que estic fart d’esperar
Aquesta vida m’ha maltractat massa
M’han fet gran tan depressa.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.

El gener és molt injust
Hi ha dinars on tothom és a taula
Però a mi els llums del carrer
M’il·luminen la casa tan fosca
Ja estic fart d’esperar
Tancaré aquesta puta finestra
Que el Nadal no m’agrada.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.

GLAUCS

Cap d’any íntim? “mone” al festivern!

 

Després de veure que la informàtica per una vegada no ha fallat i el supòsit de principi d’any s’ha publicat correctament toca obrir la bitàcola d’aquest 2008. El post anterior sobre l’aquelarre ultracatòlic d’ahir per sort pertany com a mínim a l’any passat (encara que sembla que vinga d’unes quantes dècades més). Evidentment mentre el supòsit de Cap d’any es publicava a aquest bloc jo estava un grapat de kilòmetres més al sud de València, a benifairó de la Valldigna.

En les converses dels dies previs a Cap d’any, un tema recorrent era allò d’on passariem la revetlla, i alguns amics em deien allò de “hem llogat una caseta rural allà amb la llar de foc, i farem soparet i festeta”. Sàpiguen que en veure la capa de glaç damunt dels cotxes a benifairó la matinada del dia 1, vaig tenir un sentit record per ells. Fred es poc qualificatiu per al drama viscut durant 48 hores, convertides en una competició a veure qui èsser humà era capaç d’acumular més forros polars al seu cos, i quina alçada assolia el fang als camals dels pantalons.

Tot i això, hi tornarem. Sempre amb el plàcit de les rentadores domèstiques que hauran de fer la feina bruta (mai millor dit), perquè malgrat tot, el festivern s’ha consolidat com una citat obligada per al jovent valencià en les nits prèvies la de Cap d’any, tot i els tres emplaçaments que ha tingut en les 4 edicions que s’han fet. I és que per a un ajuntament no és fàcil, triplicar la població en dies tant assenyalats amb un infraestructura complexa i un cartell musicalment compromés.

Hi tornarem per l’esforç dels organitzadors, per els campanades a tocs de txalaparta, pels concerts d’obrint pas amb que ens anem fent grans, per la magnifica escudella independentista feta a la seu d’Esquerra a la Valldigna, i que vaig tenir el plaer d’ajudar a cuina, per les animalades dels dos dies, i per la companyia dels amics i la gent de les JERC amb que vaig rebre un nou any, carregat de reptes, i moltíssima feina, però encara més d’il.lusió per seguir batallant.

A tots ells, a tots amb qui vaig creuar sms duran la nit, i a totes les mares i pares que en arribar a casa i veure les nostres bambes i camals plens de fang i van exclamar “on t’has fotut?”: bon 2008 !

 

Cançó del dia: Venim del Nord, Venim del Sud, de Lluís Llach i Feliu Ventura

PS: Jordi Molinera estrena fotolog. L’afegesc als enllaços

Aquelarre a Madrid

 

El passat dia 30 a Madrid hi havia convocada una trobada de famílies catòliques. Fins aquí res paranormal en el dia del senyor. L’entrada en acció de personatges com Rouco Varela, Agustín Garcia-Gasco, i Kiko Argüello (el dels Kikos..si si) van acabar per convertir la trobada en un aquelarre ultra amb la participació estelar de Benet XVI (àlies Ratzinguer Z). Les reminiscències d’altres èpoques no eren poques i els tics més bé els mateixos. Per a mostra un botó. L’actual Cardenal de València, Agustín Garcia-Gasco, ha fet desaparèixer l’accent de Gascó, no fóra cas que se’l titllara de rojo i separatista per tenir un cognom català. Us sona un tal Serrano i Sunyer (que no súñer, sic)?

La mateixa setmana en el bisbe de Tenerife havia assolit l’estat de “glòria” després de dir que els joves provoquen els abusos sexuals que pateixen, i quan hom pensava que no es podia anar més enllà, la jerarquia catòlica ens ha demostrat una vegada més la seua capacitat “eterna” de superar-se i pujar uns quants punt més el seu nivell de “burrera”.

El porprat Garcia Gascó, sense tallar-se ni un pél, va pontificar sobre la dissolució de la democràcia en dir que l’aprovació de lleis com la del matrimoni homosexual, la de l’avortament o l’assignatura d’educació per a la ciutadania no compleixen la constitució (sic) i condueixen a la dissolució de la democràcia. És de sainet que un individu que forma part de d’una jerarquia eclesiàstica que es basa en sufragi censitari entre fumata i fumata done lliçons de democràcia a la resta.

Què hi ha més democràtic que estimar lliurement amb qui formaràs la teua família més enllà de convencionalismes eclesiàstics derivats de la histèria de deixar de ser espina dorsal d’un estat teòricament laïc?. En una cosa si que estic d’acord. La família importa, com a núcli de solidaritat i afecte més proper a cadascú de nosaltres, indistintament de si està formada per un pare i una mare, un pare, una mare, o dos pares o dos mares. Això tant hi fa. També és d’agrair el gest dels col.lectius de cristians de base que s’han plantat davant l’aquelarre de l’altre dia a Madrid. No mereixen ser equiparats amb els “grans demòcrates” que impedeixen exercir el dret d’apostasia (com passa a València) als seus adeptes. Sort que a servidora li van deixar escollir lliurement, i amb coneixement de casa si volia ser part de l’esglèsia catòlica. M’he estalviat un munt de papers i alguna visita al jutjat.

 

Nous servei d’aquest bloc: He afegit l’Snap Shot a aquest bloc. Si passeu el ratolí per damunt dels links us mostrarà una previsualització de la pàgina, i un llistat d’enllaços RSS en el cas dels blocs a més de la possibilitat de subscriure-us (podrieu triar entre les dues opcions amb les icones de dalt a l’esquerra de la finestreta). A més en el cas que els links siguen a videos del youtube es podran visualitzar a la mateixa finestreta per fer-ho més àgil.

A més he afegit un nou apartat dels enllaços al trackback d’aquest bloc amb el títol el teu bloc i la teua blocosfera. Allà trobareu les webs de tots els recursos que he anat afegint al bloc i alguns agregadors i rànquings. Si passeu el ratoli per damunt a més de la captura de l’Snap Shots trobareu una breu descripció del contingut de cada recurs