La política de les persones

Diumenge a la vesprada. Arribe a casa després de l’últim acte de la setmana a Simat de la Valldigna. Després d’una estona sona el telèfon,i a l’altre costat de la línia una tia-àvia busca confirmar que seré candidata d’Esquerra Republicana al Congrés per València. Ho ha comentat entre la família i un segon familiar confirma el seu vot republicà. El vot familiar es mobilitza. Fins a l’arribada de la petita Maria fa quasi 5 anys, sempre he estat la petita (val a dir que li cedesc el lloc encantada) i encara sobta que treballe per una opció política i que formaré part de la candidatura d’Esquerra al Congrés dels Diputats que veuen de lluny i des de la tele.

Cada vegada que faig una escapada al poble del meu pare, a Llíria al Camp de Túria i visite a la tieta em trobe amb al mateixa pregunta: Guanyarem? Inevitablement sempre somric. Més de 75 anys i encara busca guanyar. Avui em comenta que ha vist la plaça de bous de València a vessar pel míting del PSOE. És cert que la imatge és molt impactant i que em recorda a algun dels 25 d’Abril a què anava abans de la prohibició d’usar el recinte.

Després de desitjar-me bona campanya i deixar-me caure l’altra afirmació inevitable “a veure si véns a Llíria prompte”, m’asola una reflexió gens supèrflua sobre les campanyes i la política en general. Sempre he dit que la part que més m’agrada de participar de la tasca d’un partit com Esquerra és viatjar pel territori i conèixer a la gent. De fet acumule ja durant aquesta campanya uns grapat de centenars de kilòmetres i he visitat un bon nombre de llocs i els que encara queden fins al dia 8 de març, però també és cert que una imatge com la de la Plaça de Bous impacta encara que darrere no hi haja res i només siga cartró pedra per plenar portades.

És cert que de moment és una opció obligada pel boicot total dels mitjans, però però en tot cas cal mantenir aquell caire de proximitat per no caure en la desconnexió de de la realitat, i mantenir-la en el temps fora de períodes electorals (si es que les campanyes s’acaben en algun moment). És llavors quan s’acaben regalant xecs a tort i a dret i provocant desafecció política en la societat. Sense el contacte permanent amb la gent perd bastant sentit la feina que fas si no repercuteix d’una manera clara en les necessitats de les comarques. Aquesta feina de proximitat no va lligada al tamany del partit sinó a la concepció de la seua funció en la societat.

No tenen gaire sentit les grans festasses de milers de persones, si no pots posar cares i ulls i gent i somriures a cada passa endavant. Construir una majoria social per a un referèndum és una tasca extremadament complicada, però gairebé impossible sense acudir a la gent. Es poden cometre errades i ens entrebancarem més d’una vegada com a bons humans en la mateixa pedra, però també es cert que ens alçarem sabent cap a on continuar caminant.

De port i renúncies (II) de trens que s’avarien

Fa pocs dies que el TGV ha arribat a Barcelona no sense un bon pilot de retards,problemes i maldecaps. Ara el primer repte serà que els seus passatgers puguen agafar el tren a hora donats els retards persistents en la xarxa de rodalies que encara arrossega les mateixen deficiències estructurals de sempre. Any rere any les inversions que ara es venen com el gran esforç inversor del govern espanyol i que només suposen el compliment de la llei, queden sense executar.

Al País Valencià els trens de rodalies tenen una freqüència en hora punta de mitja hora. No és el pitjor que passa. De fet encara hi dues línies de rodalies que no coneixen el que és la línia elèctrica i encara ara, 21 de febrer de 2008 funcionen amb gasoil. Són les línies que van cap a Caudiel i la que funciona fins a Quart de Poblet. Tot i això les insistents demandes pressupostàries continuen sense acomplir-se.

La dèria pel tren no és gratuita. Si volem defugir d’un model de saturació viària és absolutament imprescindible teixir una xarxa de ferrocarril eficient i ben estructurada que connecte els punts clau del País Valencià. Aquí tenim les línies de tren entre Xàtiva i Alcoi i entre Gandia i Dénia absolutament claus per a l’estructuració dels eixos demogràfics i industrials del país com són les comarques centrals. No pot ser que encara entre Xàtiva i Alcoi dos punts claus de les comarques valencianes estiguen connectades per 4 trens diaris i un traçat de via única sense manteniment que provoca continues avaries i col.lapses de la zona del traçat.

Connectar el País Valencià, és clau per a l’articulació dels Països Catalans. Avui i ara encara hi ha un tram de 10 kilòmetres de via entre Castelló i Tarragona que és de via única i que suposa un coll d’ampolla per a la connexió dels diversos territoris de casa nostra i casa nostra amb el món. A més no és tolerable que per arribar a Europa s’haja de passar per Madrid. És irracional que per anar de València a Barcelona la ruta de TGV siga València, Madrid, Saragossa, Lleida,Tarragona, Barcelona sense un enllaç que articule tota la nostra xarxa comercial amb Europa i el món que al cap i a la fi és on es juga la nostra partida i el nostre futur que desembocairremeiablement en la consecució d’un Estat propi.

Mentre la majoria social que ens porte cap a la Independència es vaja construint, és més necessari que mai tenir un grup parlamentari fort a Madrid que vetlle per totes aquestes necesstats. Descolapsar i alliberar de peatges la prehistòrica AP-7 també té a hores d’ara caràcter d’urgència davant el colapse de les nostres infraestructures. Tampoc costa tant executar partides aprovades a costa d’un superàvit assolit contra els nostres interessos.

una mica d’humor abans de començar la campanya

Us penge un correu electrònic que m’han fet arribar sobre l’adaptació anglesa necessària per als “grandes eventos” bilingües anglès-castellà que tindran lloc a les comarques valencianes en els propers mesos. Un manual molt “útil” per poder tirar mà al refranyer i costumari valencià amb els nous i intermitents habitants de la ciutat.

Take the candle because the procession is long.
Agarra el ciri que la processó és llarga .

As shit by irrigation ditch.
Com cagalló per sequia.

Every rock makes wall.
Tota pedra fa pared.

The fig of your mother!
La figa de ta mare!

That one who is not, does not find himself.
Qui no esta, no s´encontra.

Give the trompa back to the boy!
Torna-li la trompa al xic!

The Mother who goes!
La mare que va!

And the father who comes back!
I el pare que ve!

Take care, don´t scald.
Tin cuidao no t’escaldes.

It rains a little bit, but although it rains a little, it rains enough.
Plou poc, pero pa lo poc que plou, plou prou.

Throws more a count´s hair…
Tira més un pel de figa…

Next nothing says the newspaper.
Casi res porta el diari.

What goes forward, goes forward.
Lo que va davant, va davant.

Good morning in the morning!
Bon dia, pel matí!

And now what are we doing with the stock/hot liquid?
I ara que fem del caldo?

Always the same song!
Sempre la mateixa cançó!

I would like to see you by a little hole!
M´agradaria vore´t per un foradet!

Che, today are we going to see the gunpowderdisplay?
Che, hui anem a vore la mascletá?

Reballs how much water is falling down!
Recollons quina aigua cau!

The count of your aunt
La figa ta tia

I shit in the salad sea!
Me cague en la mar salá!

The mother who has give birth!
La mare que t’a parit!

Go to do the wank!
Ves te’n a fer la ma!

Ai if your you wanted and I left myself.
Ai si tu volgueres i jo em deixara.

The thing has testicles!
Te collons la cosa!

Best regards !
Au!

De pors i renúncies: de l’avortament i la violència masclista

Aquest matí he anat al Jutjat de Guàrdia de València. Hi he anat per presentar juntament amb d’altres companyes i companyes d’Esquerra i les JERPV i amb el candidat d’Esquerra al Congrés, Joan Barres, un centenar d’autoinculpacions per avortament davant la justicia. És cert que no és una acció nova ni massa cridanera, però sí una mostra clara de la necessitat que d’una vegada per totes les dones tinguem dret a decidir sobre el nostre cos i es garantesca l’avortament lliure durant les primeres 14 setmanes d’embaràs.

Una vegada més les pors i renúncies del PSOE han acabat per afectar els drets civils i individuals de les dones dels Països Catalans. Té més “delicte” encara, quan el seu programa a les eleccions del 2004 sí que citava una llei de terminis, i quan tot plegat ha acabat amb una cacera de bruixes contra les dones i les clíniques en el que hauria de ser una activitat costejada per la sanitat pública que garantitzara les condicions necessàries per a professionals i dones.

A les portes dels jutjats de la Ciutat de la Justícia de València hi havia cartells signats per sindicats on s’indicava que durant dos dies els jutjats especials que atenen a les denúncies per violència masclista es declaraven en vaga per les pèssimes condicions en què han de desenvolupar la seua tasca. Una vegada més fa molta ràbia tenir raó quan vam reclamar millors dotacions pressupostàries amb una moció al Congrés dels Diputats en detectar-ne les deficiències.

No s’hi val a desplegar tot un aparell legislatiu a base de fotos i titulars i grans fotos amb entitats de dones (socialistes) a la porta del Congrés apuntant-se la feina de la resta de grups, sí a l’hora de la veritat el nostre programa electoral a les properes eleccions ha de portar per obligació la proposta d’augmentar el nombre de jutjats especialitzats en violència de gènere i la seua dotació perquè superen en molts casos la ràtio de feina acumulada, per la poca voluntat del PSOE de dotar del contingut i del finançament necessari allò que aprova.

Bloc de campanya (II): activitat frenètica i parada sobtada

oleguer fora del Regne de València

Per recolçar (sic) al terroristes de Juana

Per estar a favor dels Països Catalans

Per atacar i promoure el boicot a l’empresa valencia Kelme (Sic)

Diumenge a mitja tarda, i jo en pijama. Avui havia d’estar amb els meus companys a Albalat al Camp de Morvedre, en la segona edició del dia de l’arbre, però un refredat incipient m’ha retingut a casa. Tot i així la primera meitat del cap de setmana ha sigut trepidant. Divendres vaig acudir a Simat de la Valldigna a la presentació del Joan Serra, com a candidat a l’alcaldia per Esquerra

La sala d’actes de la casa de la cultura va quedar petita per a l’estima de la gent cap a la gent d’Esquerra. El Joan ja va ser regidor de Simat, per una agrupació anomenada Arc Iris, i ara, junt a la Maria Mogort, regidora de Simat en l’actualitat, encapçalara una llista jove i implicada en els problemes clau de la comarca, la línia d’alta tensió, l’especulació o els problemes pels quals passa el sector de la taronja en els últims anys. La rebuda de la gent a Simat, fa que siguem molt i molt optimistes de cara al maig. Cada vegada creix l’adhesió arreu a un projecte independentista, republicà i profundament d’Esquerres, però fet per persones per a les persones.

Mentre escric aquestes ratlles, ha començat el partit entre el València i el Barça, el dia que fa un any, estava a Barcelona en la manifestació de la Plataforma del Dret a Decidir, que avui a iniciat una campanya de recollida de signatures, que el seny em fa esperar que siga conjunta amb la Plataforma Sobirania i Progrés que ja ha assolit els 10.000 signants. En saltar a la gespa, l’Oleguer ha sigut escridassat per alguns energúmens, supose que els mateixos que han distribuit pamflets plens de mentides (foto) en l’entrada al camp. Com a barcelonista em fa vergonya i ràbia, però com a ciutadana de la Ciutat de València, infinitament més. Des d’aquí tot el suport a l’Oleguer, en aquests dies de linxament, des de València, des de l’altra València, encantada d’acollir-lo al seu esguard.

ps: En Cesk Freixas estrena bloc. Sort i endavant

petits canvis i grans notícies

En un primer moment, m’he vist tentada de titular aquest post “es busca candidat d’Esquerra atrapat a l’Euromed”, però el post publicat pel Joan Ridao al seu bloc em tranquil.litza i em confirma que ha sobreviscut al caos ferroviari, i que seguirà en la tasca durant els pocs o molts dies de campanya que queden. Ja se sap com les gasta la Ministra i que en la seua fatxenderia quotidiana no contempla acabar amb l’asfíxia premeditada a què ens sotmet als ciutadans dels Països Catalans. No és casual, una nació al s. XXI requereix d’autoreferències entre els seus membres, i que millor per evitar-ho, que negar-los uns mitjans de comunicació nacionals i unes comunicacions com toca?

És cert que avui a Sueca feia un dia grissot, d’aquells que ni plou ni deixa de ploure, amb una humitat que arriba a la molla de l’ós. A molts kilòmetres d’allà, mentre un bon grapat de gent d’Esquerra i les JERC acabàvem amb un parell de paelles a dins d’un sequer, a Kosovo naixia un nou estat. Tant fàcil com una declaració del parlament de Kosovo, i tant complicat com anys i anys de batallar sense descans per aconseguir-ho amb la màxima contundència possible, una majoria social al favor d’un nou estat. Bon dia Kosovo!

A mitja vesprada, i de tornada a València, m’assabentava de la mort del Secretari General de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, Joan Brusca de només 50 anys, al congrés de la Unió de Pagesos mateix. Un mal gest d’un cor lliutador que li ha acabat per prendre la vida. El tràfec d’aquests dies m’ha fet tirar mà del twitter (gran potenciador de la capacitat de síntesi) i també em quedava pendent de desitjar una ràpida recuperació al candidat de CIU, Josep Antoni Duran i Lleida. Malgrat la disparitat de criteri polític, hi ha coses que estan molt per damunt.

Al final de la vesprada encara em quedava un repte pendent. Ja fa moltes setmanes que m’havien advertit que l’arquitectura del bloc donava problemes a l’hora de visualitzar-lo correctament. Vull agrair al Francesc Gelabert, que desbordara les meues aptituds informàtiques sobre llenguatge HTML basades en “l’intro-intro, escape-escape” i s’encarregara personalment de la reforma d’aquest bloc. Una nova etapa d’aquest petit espai. Ara el repte serà continuar dotant-lo de contingut any i mig després.

On tour o el plaer de trepitjar territori

Aquests dies comencem a anar de bòlit planificant els actes de campanya. Queden un mes menys un dia per a les eleccions generals i cal anar al màxim de llocs possibles. Per nosaltres no és res més que intensificar allò que ja fem durant tot l’any, de tots els anys on no hi ha eleccions. Anar poble a poble, comarca a comarca no pot dependre d’un calendari.És especialment necessari en el projecte independentista que només podrà complir els seus objectius abastant la majoria absoluta. L’sprint d’aquests dies no només ha de servir que tenir 7 o 8 diputats ja que tot això es cojuntural, sinó per seguir teixint la xarxa per assolir la majoria social que ens porte a la independència. Potser és aquest punt allò que ens fa diferents més enllà dels programes polítics, ja que el nostre objectiu principal no s’acaba en unes eleccions o altre o estar a un govern o altre (tret de que ja estic parlant d’un estat independent òbviament), sinó que anirà a parar a la lliure expressió dels ciutadans dels Països Catalans en relació a la creació d’un Estat Propi.

Ahir després del míting que vam fer a València, una companya em comentava que havia vist molta gent nova. És precissament aquesta la “gràcia” de la feina feta, anar incorporant persones desacomplexades i valentes a un projecte que no pregunta d’on véns sinó si vols afegir-te a un camí comú cap a la independència i el benestar.

Aquest proper mes, serà de molts kilòmetres amunt i avall, però serà sobretot el moment de trobar-nos amb molta gent, i de conèixer la realitat de cada racó del nostre país. A alguns d’ells probablement no es veiem mai més, però de ben segur altres esdevindran companys de viatge d’ací fins al referèndum. Siga com siga, és moment de “trepitjar territori”, l’esport que considere el més atractiu de la pràctica política.

ps: Avís: ritme alt de campanya. Desficiosos adreceu-vos al Twitter

Bloc de campanya (I) comencem fort: l’evolució imparable

Avui, el dia següent que el butlletí oficial de l’Estat (espanyol) publicara les candidatures que concorreran a les eleccions generals és un bon dia per iniciar un bloc de campanya. Esquerra com és evident concorrerà a les eleccions al Congrés i al Senat a les 8 circumscripcions dels Països Catalans, tot i que a les illes ho farà dintre d’Unitat per la Illes.

Ja fa dies que anem de bòlit, l’arribada del llibre “el més calent al front de Madrid” ha fet que ja hagem arribat a pobles i comarques amb el relat de 4 anys de feina al congrés per una nació completa i més justa. Ara arriba el torn de la presentació de la candidatura d’Esquerra del País Valencià de la qual tinc la sort de formar-hi part, amb la voluntat de seguir avançant en la consolidació de l’independentisme al País Valencià. Serà demà mateix a les 7 de la vesprada al Palau de l’Exposició de València.

Abans però, a Sueca nova presentació de “el més calent” amb la participació d’Agustí Cerdà, president d’Esquerra-País Valencià i Vicent Amanç Viel, regidor d’Esquerra a l’Ajuntament de Sueca.