dos homes i un destí

Si per casualitat algú llegeix el twitter que acabe d’iniciar, haurà comprovat que efectivament aquest no és un post amb un petit diccionari dels nous formats de comunicació a internet. Hauré de demanar disculpes per les expectatives no resoltes (queda pendent per al proper post evidentment),però he trobat una foto que m’ha fet canviar els plans sobtadament.

Camps i Garcia-Gasco, Garcia-Gasco i Camps, dos homes i un sol destí?. En les darreres setmanes els bisbes i arquebisbes com la resta de partits polítics (o altaveus de partits polítics) han iniciat la campanya electoral, clamant al cel (mai millor dit) contra els qui “negocien” amb terroristes o defensen els drets de les dones a decidir sobre el seu propi cos amb la reivindicació d’un avortament lliure i gratuit.

Té certa gràcia, quan ells mateixos van fer costat a les negociacions entre el govern d’Aznar i ETA, que ara utilitzen les creences de la societat per a fer la “mitinada de diumenge” en favor d’una força política concreta (diuen que no, però és que la resta de candidatures són sospitoses d’haver caigut en un pecat com a mínim de la encíclica).

I encara és més gloriós exigir el dret a la vida en contra de l’avortament quan blasmen de l’us de preservatius que podrien evitar milions de morts per la sida arreu del món. I davant tot això “besamans” i a genollons trobem la candidatura en ple del Partit Popular disposada a competir amb “monseñor” a demostrar un major ultraespanyolisme retrògrad. Doncs ara per ara no sé qui guanya. Coses de tenir la mateixa meta, uns recuperar el govern i els altres no perdre la cordura…dic el concordat.