On tour o el plaer de trepitjar territori

Aquests dies comencem a anar de bòlit planificant els actes de campanya. Queden un mes menys un dia per a les eleccions generals i cal anar al màxim de llocs possibles. Per nosaltres no és res més que intensificar allò que ja fem durant tot l’any, de tots els anys on no hi ha eleccions. Anar poble a poble, comarca a comarca no pot dependre d’un calendari.És especialment necessari en el projecte independentista que només podrà complir els seus objectius abastant la majoria absoluta. L’sprint d’aquests dies no només ha de servir que tenir 7 o 8 diputats ja que tot això es cojuntural, sinó per seguir teixint la xarxa per assolir la majoria social que ens porte a la independència. Potser és aquest punt allò que ens fa diferents més enllà dels programes polítics, ja que el nostre objectiu principal no s’acaba en unes eleccions o altre o estar a un govern o altre (tret de que ja estic parlant d’un estat independent òbviament), sinó que anirà a parar a la lliure expressió dels ciutadans dels Països Catalans en relació a la creació d’un Estat Propi.

Ahir després del míting que vam fer a València, una companya em comentava que havia vist molta gent nova. És precissament aquesta la “gràcia” de la feina feta, anar incorporant persones desacomplexades i valentes a un projecte que no pregunta d’on véns sinó si vols afegir-te a un camí comú cap a la independència i el benestar.

Aquest proper mes, serà de molts kilòmetres amunt i avall, però serà sobretot el moment de trobar-nos amb molta gent, i de conèixer la realitat de cada racó del nostre país. A alguns d’ells probablement no es veiem mai més, però de ben segur altres esdevindran companys de viatge d’ací fins al referèndum. Siga com siga, és moment de “trepitjar territori”, l’esport que considere el més atractiu de la pràctica política.

ps: Avís: ritme alt de campanya. Desficiosos adreceu-vos al Twitter