De pors i renúncies: de l’avortament i la violència masclista

Aquest matí he anat al Jutjat de Guàrdia de València. Hi he anat per presentar juntament amb d’altres companyes i companyes d’Esquerra i les JERPV i amb el candidat d’Esquerra al Congrés, Joan Barres, un centenar d’autoinculpacions per avortament davant la justicia. És cert que no és una acció nova ni massa cridanera, però sí una mostra clara de la necessitat que d’una vegada per totes les dones tinguem dret a decidir sobre el nostre cos i es garantesca l’avortament lliure durant les primeres 14 setmanes d’embaràs.

Una vegada més les pors i renúncies del PSOE han acabat per afectar els drets civils i individuals de les dones dels Països Catalans. Té més “delicte” encara, quan el seu programa a les eleccions del 2004 sí que citava una llei de terminis, i quan tot plegat ha acabat amb una cacera de bruixes contra les dones i les clíniques en el que hauria de ser una activitat costejada per la sanitat pública que garantitzara les condicions necessàries per a professionals i dones.

A les portes dels jutjats de la Ciutat de la Justícia de València hi havia cartells signats per sindicats on s’indicava que durant dos dies els jutjats especials que atenen a les denúncies per violència masclista es declaraven en vaga per les pèssimes condicions en què han de desenvolupar la seua tasca. Una vegada més fa molta ràbia tenir raó quan vam reclamar millors dotacions pressupostàries amb una moció al Congrés dels Diputats en detectar-ne les deficiències.

No s’hi val a desplegar tot un aparell legislatiu a base de fotos i titulars i grans fotos amb entitats de dones (socialistes) a la porta del Congrés apuntant-se la feina de la resta de grups, sí a l’hora de la veritat el nostre programa electoral a les properes eleccions ha de portar per obligació la proposta d’augmentar el nombre de jutjats especialitzats en violència de gènere i la seua dotació perquè superen en molts casos la ràtio de feina acumulada, per la poca voluntat del PSOE de dotar del contingut i del finançament necessari allò que aprova.