De port i renúncies (II) de trens que s’avarien

Fa pocs dies que el TGV ha arribat a Barcelona no sense un bon pilot de retards,problemes i maldecaps. Ara el primer repte serà que els seus passatgers puguen agafar el tren a hora donats els retards persistents en la xarxa de rodalies que encara arrossega les mateixen deficiències estructurals de sempre. Any rere any les inversions que ara es venen com el gran esforç inversor del govern espanyol i que només suposen el compliment de la llei, queden sense executar.

Al País Valencià els trens de rodalies tenen una freqüència en hora punta de mitja hora. No és el pitjor que passa. De fet encara hi dues línies de rodalies que no coneixen el que és la línia elèctrica i encara ara, 21 de febrer de 2008 funcionen amb gasoil. Són les línies que van cap a Caudiel i la que funciona fins a Quart de Poblet. Tot i això les insistents demandes pressupostàries continuen sense acomplir-se.

La dèria pel tren no és gratuita. Si volem defugir d’un model de saturació viària és absolutament imprescindible teixir una xarxa de ferrocarril eficient i ben estructurada que connecte els punts clau del País Valencià. Aquí tenim les línies de tren entre Xàtiva i Alcoi i entre Gandia i Dénia absolutament claus per a l’estructuració dels eixos demogràfics i industrials del país com són les comarques centrals. No pot ser que encara entre Xàtiva i Alcoi dos punts claus de les comarques valencianes estiguen connectades per 4 trens diaris i un traçat de via única sense manteniment que provoca continues avaries i col.lapses de la zona del traçat.

Connectar el País Valencià, és clau per a l’articulació dels Països Catalans. Avui i ara encara hi ha un tram de 10 kilòmetres de via entre Castelló i Tarragona que és de via única i que suposa un coll d’ampolla per a la connexió dels diversos territoris de casa nostra i casa nostra amb el món. A més no és tolerable que per arribar a Europa s’haja de passar per Madrid. És irracional que per anar de València a Barcelona la ruta de TGV siga València, Madrid, Saragossa, Lleida,Tarragona, Barcelona sense un enllaç que articule tota la nostra xarxa comercial amb Europa i el món que al cap i a la fi és on es juga la nostra partida i el nostre futur que desembocairremeiablement en la consecució d’un Estat propi.

Mentre la majoria social que ens porte cap a la Independència es vaja construint, és més necessari que mai tenir un grup parlamentari fort a Madrid que vetlle per totes aquestes necesstats. Descolapsar i alliberar de peatges la prehistòrica AP-7 també té a hores d’ara caràcter d’urgència davant el colapse de les nostres infraestructures. Tampoc costa tant executar partides aprovades a costa d’un superàvit assolit contra els nostres interessos.