Manual de supervivència de la xarxa

 

 

Bloc: també anomenat bitàcola. Encara ara no hi ha consens sobre si el nom correcte en català és bloc o blog. Els blocs permeten l’us d’imatges, videos, arxius de so, o molts altres complements. Els blocs en català disposen de diversos servidors i agregadors de bloc creant xarxes d’usuaris com la Xarxa de blocs Sobiranistes, Poliblocs (dedicat a blocs polítics en català), o xarxes territorials. Una altra de les discussions entre els blocaires són l’ús de codis ètics o la necessitat de donar al possibilitat de comentar els posts (articles) per facilitar la interacció entre autor i lectors. Entre els proveidors de blocs en català està bloc.cat , blogger o wordpress que ja han adaptat la seua interfície al català

 

Fotolog: semblant a un bloc, però té per element principal una fotografia. D’opcions més limitades que un blog, només permet comentaris entre usuaris de la xarxa fotolog.

 

Facebook: xarxa de relacions socials a internet. Permet iniciar causes i reivindicacions molt diverses a la xarxa. Ara està en marxa la reivindicació per tenir una network catalana diferent a l’esapnyola. De moment només està en anglès però en els propers mesos es possible que tinguem ja una versió en català ja que les traduccions de estaran segons han declarat fonts de Facebook en mans de les comunitats de subscriptors.

Twitter: servei de microblog. No permet imatges i les actualitzacions no poden superar els 160 caràcters. Com a avantatge es pot actualitzar des d’un mòbil o una pda des d’on vulgues. Es creen xarxes de Followers (amics) que reben les actualitzacions de les persones a què segueixen. Inclou un servei de missatgeria directa entre els teus “followers”

Flickr: servei d’àlbums de fotos online. Permet crear previsualitzacions diverses per publicar-les a webs o blogs. Admet comentaris.

Agregadors de continguts: permet acumular els enllaços i centralitzar blocs i serveis de webs i notícies en una sola pàgina web. Fa servir els canals RSS o ATOM per tal d’avisar de les actualitzacions de les webs sindicades. El més extés és bloglines.

Altres eines per a blocs o webs

feevy: permet de publicar al teu bloc extractes d’altres blocs que vincules. Et permet tenir la teua pròpia columna d’opinadors al teu bloc. Pots triar el nombre d’opinions que es publiquen a l’hora indistintament del nombre d’opinadors en funció de la llargària del bloc i les finestretes s’aniran actualitzant en funció de la ultima actualització dels bloc vinculats. Usa un canal RSS de cada bloc

Deezer: reproductor d’mp3 lliure. Pots afegir les cançons que vulgues tant si ja estan a la web com si no, ja que permet pujar arxius, pots crear llistes de reproducció i publicar-les al bloc

Snap: crea previsualitzacions de les web que cites amb enllaços. Mostra una imatge de la web i en el cas dels blocs pots visualitzar tant una imatge de la web com els ultims pots en RSS i permet la sindicació. En el cas de videos del youtube, permet la visualització en la pròpia finestreta de l’snap (que es pot fer més gran del que ix per defecte) i no cal carregar el video del youtube.

 

Vodpod: Permet fer una columna amb els vídeos que tu vulgues al teu web o bloc. Per afegir-los té un motor de cerca amb els principals servidors de video online, youtube, google videos etc. Permet pujar també els teus propis videos.

dos homes i un destí

Si per casualitat algú llegeix el twitter que acabe d’iniciar, haurà comprovat que efectivament aquest no és un post amb un petit diccionari dels nous formats de comunicació a internet. Hauré de demanar disculpes per les expectatives no resoltes (queda pendent per al proper post evidentment),però he trobat una foto que m’ha fet canviar els plans sobtadament.

Camps i Garcia-Gasco, Garcia-Gasco i Camps, dos homes i un sol destí?. En les darreres setmanes els bisbes i arquebisbes com la resta de partits polítics (o altaveus de partits polítics) han iniciat la campanya electoral, clamant al cel (mai millor dit) contra els qui “negocien” amb terroristes o defensen els drets de les dones a decidir sobre el seu propi cos amb la reivindicació d’un avortament lliure i gratuit.

Té certa gràcia, quan ells mateixos van fer costat a les negociacions entre el govern d’Aznar i ETA, que ara utilitzen les creences de la societat per a fer la “mitinada de diumenge” en favor d’una força política concreta (diuen que no, però és que la resta de candidatures són sospitoses d’haver caigut en un pecat com a mínim de la encíclica).

I encara és més gloriós exigir el dret a la vida en contra de l’avortament quan blasmen de l’us de preservatius que podrien evitar milions de morts per la sida arreu del món. I davant tot això “besamans” i a genollons trobem la candidatura en ple del Partit Popular disposada a competir amb “monseñor” a demostrar un major ultraespanyolisme retrògrad. Doncs ara per ara no sé qui guanya. Coses de tenir la mateixa meta, uns recuperar el govern i els altres no perdre la cordura…dic el concordat.

Personetes 2.0

 

 

Ja fa alguns anys que internet és un element clau en les nostres vides. De l’inicial enciclopèdia a l’abast de tothom que teniem com a concepte d’internet hem passat a construir xarxes immenses de comunicació social a través de la xarxa. Fa pocs anys per ser algú ja era condició sinéquanon pràcticament ixir a google, encara que fóra perquè havies signat qualsevol campanya.

Avui dia, qui més qui menys té un bloc, un canal de youtube, un compte de missatgeria instantània, participa en forums de discussió o en agregadors de blocs, festeja amb el fotolog o el flickr, està emmerdat en un grapat de causes al facebook o fa la competència (empresarial) des del myspace i està començant a posar les potes al twitter. Eres d’aquests ? Benvingut al club.

Si cap de les paraules anteriors t’és aliena ja eres una personeta 2.0. En un moment en què els mitjans de comunicació pateixen un replantejament (en especial la premsa escrita per la seua davallada en les vendes i els índex de lectura), hom ha aprofitat per colar-se per les escletxes dels mitjans convencionals per començar a escriure la història de cada dia, amb tantes opinions com usuaris hi ha, en paral.lel. Una nova història, inabastable per la seua magnitud que no s’entén sense el relat convencional, però també passa al contrari?

Els mitjans convencionals, i ara que estem immersos en la precampanya tampoc els partits, no són aliens a tot aquests procés i incorporen moltes de les plataformes citades per augmentar les seues potencialitats a internet. Senyal que la nova manera de viure, comprendre, treballar per la societat i fer-ne un relat no s’entén sense el parer de les “personetes o ciutadans 2.0″.

Ens veiem a la xarxa!

ps: avui inicie la meua singladura al twitter. Em trobareu ací.

Camps I: l’hermètic

 

 

Aquests últims dies corre per València un video del nostre estimadíssim president Francisco/Francesc (la segona opció si és campanya electoral o 9 d’octubre), deixant tirats als periodistes que pregunten. Les tensions internes al sí del PP que han acabat amb Zaplana presentant-se per Madrid i l’accident del metro de València per la pèssima gestió del transport públic que continua exactament igual, va provocar que el president mantinguera un silenci hermètic.

Després de la publicació del video que us adjunte a aquest post, perquè veieu en persona el que han de patir els valencians, el nostre “presi” s’ha liat la manta al coll i ha concedit una roda de premsa de més d’una hora. Fi del problema si no fos que ha sigut a Madrid on ho ha fet, on la visita del Papa, o l’accident de rodalies no van passar de dos o tres dies de cobertura mediàticaDes d’aquest petit però acollidor espai a la xarxa, vull solidaritzar-me amb el periodista d’Info TV que just després de quedar-se amb un pam de nas en veure que el president marxava després de preguntar-lo pel cost de la visita del Papa, va haver d’aguantar que el president s’adreçara a ell dient-li que era culpable que no contestara a cap altra pregunta de cap mitjà per la “impertinència” del company.Tot plegat ha forjat la llegenda de Camps I, l’hermètic, un cavaller tant poc espavilat que ni tant sols és capaç de mantenir protegida la llibertat d’informació de 4 milions de valencians. No serveix de res, tancar-se en un palau de vidre per tapar-se les vergonyes i les misèries. Seguint aquest símil medieval aprofitant els 800 anys del naixement de Jaume I (mantindre el logo al cantó inferior dret del bloc), els súbdits s’acabaran alçant contra l’hermetisme. Temps al temps.

ps: Per celebrar els 800 anys m’apunta a la iniciativa de reproduir un fragment del “libre dels feits” paràgraf 510:“E quant aço fo feyt uinguem nos ne en terres de Ualencia, e ans que no hi fossem era hi ja Linfant: e exins acuylir be a Burriana quant nos entrauem que uench a nos, e entram caçan e ab gran alegria. E uinguem nosen a Muruedre, e puys a Ualencia.”

ps 2: fonts properes a aquest bloc afirmen que el President de la Generalitat és el de l’esquerra a la foto

ps3: Si voleu posar-vos el penó de la conquesta a la vostra web heu de copiar el següent codi extret de www.monjo.cat

<a href="http://www.monjo.cat/tag/Jaume-I/" target="_blank">
<img src=”http://www.monjo.cat/imatges/peno.png”
style=”position:fixed;bottom:0;right:0; border:0;display:block;_display:none;
text-indent:-999em;text-decoration:none;”/> </a