Abstenció? perquè?

 

 

Aquest matí tenia a la bústia el “kit del no votante” del PSOE. Només l’he rebut jo a casa per tant és un enviament de publicitat adreçat al nou votant. T’encoratja a tirar el flyer on no hi ha cap mena de proposta al fem. Per una vegada faré cas.

En aquesta recta final de campanya, l’abstenció ha centrat el debat polític arran de les declaracions del cap de comunicació del PP on descobreix que esperonen l’abstenció per evitar la victòria socialista. No em sorprén perquè es veu que les seues polítiques ultres només han servit per consolidar un espai del seu electorat però no per accedir a nous votants i així és realment dificil assolir una majoria. Per altre costat una participació de més del 70 o 75% dels votants abocaria a una majoria absoluta del PSOE. Mal negoci també

El PP, l’extrema dreta, i alguns col.lectius independentistes demanen l’abstenció per al proper 9 de març. Tot i que respecte qualsevol opció de vot, com no podia ser d’una altra manera, no ho entenc. Cas a part hi ha el cas d’ANB i el PCTV que demanen l’abstenció per obligació després de la seua il.legalització preventiva basada en no sé sap ben bé el què i que atempta d’una manera clara contra persones que no han comés cap mena de delicte.

És cert que unes eleccions espanyoles, són això, espanyoles i per tant es fàcil caure en allò de “què hi anem a fer a Madrid?”.Primer haurem de decidir quines eleccions són espanyoles i quines no, perquè de moment (i els independentistes ja treballem perquè això canvie) estan totes i cadascuna regides per l’ordenament legal espanyol i en el cas europeu directament tries diputats de l’Estat Espanyol en circumscripció única.

Em costa d’entendre que un independentista faça campanya per l’abstenció quan hi ha grups independentistes (dubte que hi haja algú més independentista que ells) que malden i pateixen pressó per voler participar en unes eleccions que els d’aquí, dels Països Catalans rebutgen perquè no els són pròpies, i acaben per augmentar les majoria espanyoles que actuen contra els ciutadans i ciutadanes dels PPCC.

És cert que anar a Madrid fa mandra i que els independentistes hem s’aspirar a anar per no tornar-hi mai més a no ser que ens agrade fer turisme a l’estranger. Mentre això no passa a Madrid se’ns hi ha perdut tot, i encara hem recuperat poca cosa.

Reus, Simat, Pego, Sagunt, Benidorm, València, Gandia…

Ja feia alguns dies que no actualitzava aquest bloc. Queden molt poquets dies per a les Eleccions Generals i el volum de feina és considerable. L’altre dia parlava de la política de proximitat, i aquesta setmana val a dir que he fet un curs pràctic que no m’ha fet res més que confirmar el que vaig escriure en la última blocada. Dissabte passat em vaig acostar a Reus (Baix Camp), a la III Calçotada independentista de les JERC. Val a dir que he estat els 3 anys i hi he estat com a casa i ja és una referència en el calendari de l’organització. Aquest any a més, ha coincidit amb l’acte central de les JERC per a la campanya electoral i hi vaig intervenir a l’acte polític com a cap de llista de les JERPV per València. Primer míting fora de les Comarques valencianes, però com sempre, com a casa.

Diumenge de matí, amb el temps justet per descansar, cap a Simat de la Valldigna a la Safor, on vam fer una passejada pel monestir de Santa Maria de la Valldigna i un acte polític a la Casa de la Cultura,acompanyats de la Marina Llansana, portaveu d’Esquerra i diputada al Parlament de Catalunya. El monestir val a dir que està considerat pel nou Estatut Valencià segons l’article 57 com a “temple espiritual, històric i cultural de l’antic Regne de València, i és, igualment, símbol de la grandesa del poble valencià” (el que no deixa clar sí que indistintament de la confesió de cadascun dels valencians). No té res a veure aquest misticisme, però, en què l’acte estiguera cobert per la televisió pública dels valencians, Canal 9 (podreu trobar el video ací) sinó que és compliment de la junta electoral que ens atorga 1 minut d’informació per a tota la campanya. No els hem tornat a veure…continua el boicot.

Dilluns, cap a la Marina. De camí mostres de l’agressió bestial que pateix el territori a la Marina, amb l’esperança que l’aprovació de la llei del sól ature la barbàrie. La necessitat del certificat de suficiència hídrica i l’obligació de la reserva del 30% del sól per a VPO ha tret les ganes o la intenció d’especular a moltes desenes d’especuladors. A Pego, primer acte d’una secció local nascuda la vespra de la nit de Nadal del 2007. Comencen fort, i apostant per un nou model de poble, que entre Carlos Pasqual (a la pressó descanse) i el tripartit (urbanització de la Penya-roja dixit) han posar al límit.Al centre cívic del Port de Sagunt, dimarts, havia alguna cosa diferent. Molta gent a l’acte disposats a no deixar-se prendre’s el pél pel vot útil. Com es pot votar a algú perquè no mane un altre, sabent que ni farà el que tu necessites ni com tu necessites. Comença a entreveure’s que es trenca la paret i que els prejudicis cap a l’independentisme cauen. En aquella sala hi havia un bon grapat de gent castellanoparlant que desacomplexadament feien un pas cap endavant.

El final de la setmana ha sigut bastant mogudet. Dijous, ens van impedir de fer l’acte polític previst a Silla per a la campanya electoral. Uns individus, membre d’e2000 van colapsar l’entrada increpant els assistents i van impedir que l’acte es desenvolupara amb total normalitat. El més greu de tot plegat és que en l’aldarull hi havia el regidor que la formació feixista té al poble. De tota manera fan tard, la batalla per la normalitat d’Esquerra al País Valencià està guanyada i ho veiem cada dia en actes, i passejades pels mercats.

ps: el bloc el tinc una mica penjat, ho reconec. El twitter sí que va al dia