solstici electoral

A aquestes hores parlar de la davallada d’Esquerra sembla que ja siga una cosa del passat, però els problemes amb el servidor de l’antic bloc, i el fet que em costara fer-me a la idea que calia començar a fer les maletes cap ací em fa retardar l’anàlisi fins ara. Fa una estoneta estava veient el Polònia on feien un gag sobre l’spot electoral d’Esquerra que deia “falten 30 segons menys perquè Puigcercós siga el nou president d’Esquerra”. No sé sap a hores d’ara com acabarà tot plegat però sí que és un reflex que sense dubte el 9 de març suposarà un canvi per a Esquerra tal i com la coneixem ara. Cap on?això ja quedarà per al congrés que es convocarà al juny.

Abans de tot això caldrà fer una petita anàlisi dels resultats electorals que ja han suggerit ,fins i tot als més graciosos algun acudit sobre Esquerra, que val a dir també que està ben trobat. La pèrdua de 280.000 vots no és cap bon resultat. També és cert que tota la pèrdua de vot no està relacionada amb la política que Esquerra ha fet o ha deixat de fer durant els darrers quatre anys. La polarització de la campanya en dos pols i la por al PP, ha provocat una pujada de l’anomenat vot útil (o vot del mal menor millor dit) que ha anat a parar al PSC. Vull creure que aquest votant que ens va fer confiança a les eleccions del 2004 i ara ha votat PSC per por a allò de “si tu no hi vas ells tornen” (que s’ha de reconèixer que és un gran slogan) no correspon al votant “mosquejat” amb el pacte del Govern d’Entesa amb el PSC (em tem però, que hi ha més d’un i de dos que responen a aquesta descripció).

Un de les bones notícies dels mals resultats (sí, hi ha) és que es confirma que Esquerra fa frontera electoral amb altres partits d’esquerres. Un bon senyal en el sentit que ens deixa camp per a còrrer i per mirar de convèncer aquesta gent que la millor manera d’aplicar polítiques d’esquerres serà amb un estat propi i anar avançant cap a la posició d’esquerra majoritària que ens permeta de trencar un empat crònic al qual ens portaria de pet un pacte amb CIU (us sona euskadi?). La mala notícia és que ens fa més permeables a aquestes onades de por que acaben per fer passar un bon nombre de vots pretesament independentistes a engrosar les fileres del PSOE. També és cert que en el moment que Esquerra va assolir aquells 8 diputats del 14 de març de 2004, tenien moltissimes vots “prestats” en tant que en aquell moment de linxament sense pal.liatius contra Esquerra el “si tu no vas ells tornen” apel.lava al vot independentista.

Dibuixades les causes exògenes a Esquerra és innegable que hi ha molta part del vot perdut d’Esquerra que ha quedat en l’abstenció. En aquest punt sí que la tasca feta i no feta esdevé responsable de no haver mogut als votants fins a les urnes. Potser no hem trasmés la necessitat de participar en unes eleccions què “no són nostres” en tant que eleccions espanyoles. Curiós argument quan totes i cadascuna de les conteses electorals que es celebren estan convocades per un organisme espanyol i no precissament per la Unesco. I és cert que no tothom ha acceptat el pacte del Govern d’Entesa amb el PSC i alguns dubtes que hem mostrat durant el que portem de legislatura.

Siga quina siga la causa, el procés d’autocrítica, enmig de tothom que guanya la nit electoral, ha començat des de l’endemà i els primers moviments es succeixen amb al dimissió de Joan Puigcercós de la Conselleria de Governació per dedicar-se de ple al partit. Passe el que passe al mes de juny al Congrés d’Esquerra, és ben clar que estem davant un canvi de solstici, ara que venen falles, o bé d’etapa per fer-ho més senzill. Un nou salt perquè Esquerra esdevinga percusora de la majoria social que ens portarà a la independència dels Països Catalans.