Parada per avançar

Dir que Esquerra està en crisi a hores d’ara no és mereixedor d’un premi Pulitzer precissament. Portades i portades de premsa dedicades al mateix, i és que contra l’independentisme sempre falten mans. M’agradaria però, que el terme Crisi s’entenera a la manera grega del concepte, com una cojuntura de canvis en una realitat organitzada i que conduesquen irremeiablement a l’evolució. Aquests dies s’acumulen especialment als mitjans digital reflexions dignes de formar part de l’apocalipsi que ens deixa a tots a punt de torrar-nos a les portes de l’infern, en el millor dels casos.

Res més lluny de la realitat. Un procés congresual és complex no es enganyem però també moment de fer una parada en la voràgine diària i del calendari electoral, per endreçar casa nostra. I és només això, casa nostra. La d’una eina clau per al creixement de l’independentisme als Països Catalans, i on de ben segur que es produirà un debat profund però espere que de totes respectuós.

Fa dies que veig els mals resultats electorals a les eleccions generals de fa gairebé un mes, usats com una arma a llençar contra el del costat. No siguem ingenus. Cadascú a la seua escala, pel que ha fet, o ha deixat de fer, és corresponsable d’una derrota col.lectiva, i ara és, el pitjor moment dels possible per descarregar un cabàs de pedres contra el sostrat de la que continua essent la casa de tots.

Ens venen dos mesos i escaig de molta feina, de molta reflexió des del primer a l’últim militant, en un procés que a molts ens furtarà de ben segur alguna nit de son. Ho assumirem encantats. Esquerra ho mereix.

(crec haver dit abans que res em farà perdre el somriure, per tant riuré amb cada gag del polònia)