Avui ha començat la campanya per tal d’explicar les propostes dels diferents equips que presenten candidatura a dirigir Esquerra durant els propers 4 anys. Tot i això, ja he pogut assistir, des de fa temps, atònita, a tot tipus de desqualificacions cap a un procés intern que hauria d’estar basat en el debat de les idees i les propostes per fer d’Esquerra un partit més fort, i més preparat per cobrir la propera etapa de la lluita per la independència. Algunes, em preocupen en especial com l’erosió que s’ha fet de l’òrgan més important d’Esquerra, el Consell Nacional, que acaba per atacar frontalment la peça fonamental d’Esquerra: la seua gent al territori qui és qui escull la majoria dels membres del consell.
En tot aquest rebombori ja vull deixar clar des d’ara que no m’hi veureu. Amb la pila de temes que es poden tractar per tal de millorar Esquerra, no hi ha lloc per a insinuacions, ni mans negres ni res paregut. A cas, un militant d’Esquerra té por de les seus decisions?. És legítim defensar l’opció que creiem millor per dirigir d’Esquerra, però sempre sense perdre l’horitzó. No cal ser massa espavilat per veure que el dia 15, 16 o 17 de juny, haurem d’estar preparats per seguir assumint reptes com a partit, i també com a país. I només hi ha una manera de fer-ho. Junts.
Aquest article fa uns quants dies que em volta pel cap, però per unes coses i altres encara no havia tingut temps per publicar-lo. Des de llavors, dos fets que em van refermar-me en la necessitat de fer una campanya mirant endavant i no als costats. El primer, la publicació d’un article del Pere Aragonès a l’AVUI amb el títol Campanya en Positiu (aquí en PDF), que compartesc de cap a cap. L’altre punt, també afecta a Gent d’Esquerra, i és el canvi de data de l’acte central que hi havia previst per al dia 17 i que finalment serà el dia 24. Una vegada més, algú ha mirat cap als costats o cap a sí mateix i ha perdut la justa mesura de les coses contraprogramant amb un altre acte. Crec sincerament que s’equivoca si creu que li reportara alguna cosa.
Ja fa un bon grapat de setmanes que, per molts motius vaig escollir Gent d’Esquerra, l’opció que crec que representa millor el que vull que siga Esquerra els propers anys, i aquesta voluntat de fer una campanya i treballar en positiu n’és un. Amb els pas dels dies, sé del cert que l’opció és la bona. Però sempre amb una cosa al cap; el dia següent del Congrés. No volguem veure coses que no són, malgrat la disparitat de criteris en moltes coses, hi ha moltes més que ens uneixen que no que ens separen, i són aquestes les que precissament ens fan més forts.
valencianna
Bé, només un apunt: dins tot partit polític hi ha mans negres, pressions i joc brut. Sobretot si el partit toca poder. I el nostre no n’és una excepció. De vegades no calen les mans negres, les pressions i el joc brut: simplement, la gent s’apunta a un o altre cavall (bàsicament, a cavall guanyador, però no només) per interès propi.
Ara bé, una cosa és assenyalar això i una altra basar tota la teva campanya, o gran part d’ella, en això. En anar a la contra. I en aquest sentit coincideixo plenament amb tu: a mi no m’hi trobareu anant a fer campanya contra els meus. Si he de fer alguna crítica, o fins i tot alguna denúncia, la faré, però la meva campanya no es basarà en anar contra algú. Ni davant ni darrere de les càmeres (perquè, per exemple, dins Gent d’Esquerra hi ha gent que quan parles amb ella fan més campanya contra l’Uriel o en Carretero que a favor d’en Puigcercós i en Ridao).
I és per això que és important que la gent que estem a diferents candidatures ens posem d’acord en aquest punt, per a refrenar, des de dins, els ànims caïnites que puguin haver-hi. Des d’una opció diferent a la teva, com saps, celebro doncs el teu article i em sumo a la proclama: campanya a favor de, no en contra de!
Felicitats pel post i per la visió de la campanya!
Jo també he donat suport a la gent d’Esquerra
però sóc conscient que Esquerra som totes i tots, les que han signat pel Puigcercós i Ridao i les que pels motius que siguin han decidit donar suport a una altra candidatura o fer d’espectador.
Entre totes i tots hem d’aconseguir reforçar el partit per poder aspirar a un país lliure en tots els sentits, també de baralles entre independentistes.
Val a dir que si la militància tenim aquesta actitud, la premsa no tindrà la carnassa que vol per debilitar Esquerra i, el partit, el projecte i amb ells el futur dels Països Catalans, ho agrairan.
Salut i ànims!
Puigcercós = mans negres
Vendrell = mans brutes
Ridao = mans espanyolistes
No se com i quins links m’han fer arribar fins aqui, deu ser que estic aburrit, no para de ploure, finalment! I res, em dedico a llegir post de la gent. Realment costa molt no poder mirar pels costats i mirar que fan els altres, més greu és fer un canvi d’actes pel que fan. Les males llengües dieuen que no es veia amb condicions d’omplir el Palau de la musica. Pel que veig ets de les terres de ponent, no se si per les teves terres han vingut gaires canditats, espero que si. E tingut la sort de escoltar a tres candidats, m’en falta un, tots han estat molt bé. poder sentir amb pveu propia les propostes, poder-les debatre, és i té que ser la grandessa del parit. ERC gracies això serà un partit modelic, en cap cas podem perdre l’assemblerisme pel sucursalisme dels liders del moment. La militancia tenim dret a opinar i que guanyi el millor!
Benvolgut Joan
No sóc de les Terres de Ponent, sinó de la Ciutat de València
salut!
Perdó me confós, em volia referir a les Terres de llevant. Fa pocs dies he estat entre Picassent i Torrent visitant uns amics, ens van dur a l’albuferra a menjar all i pebre: feia molts anys que no menjava aquell peix aqui en diem diferent. Per desgracia aqui els rius cada vegada son més secs, per on pujaven les angiles. M’encanta l’horta valenciana, em sap greu, Valencia Capital no tan! I per cert, heu de defensar el parc de l’Albufera de l’especulació que és molt bonic i en pocs anys ha cambiat molt i molt!!
Ai Joan, a les terres de llevant d’on? les terres de llevant son a Menorca amic! com a mínim les del meu país.
A veure si definitivament aparcam el debat en clau de crispació, tan de bó tots fóssin com tu o jo, que donant suport a candidatures diferents segur que ens entendriem sense problemes. Ens veim al congrés!
jajaja, Tens tota la raó, o deixaré amb les terres Valencianes, tinc la bruixola una mica desorientada!
Nosaltres dos segurament ens entendriem a la primera. El problema serà que els nostres candidats o facin. La veritat és que no conec gaire bé els problemes de les illes i del país valencià però si que conec el desengany i mentides que hi ha a Catalunya. Segurament sóc més gran que tu i realment ERC necessita un nou president capaç de poder dialogar amb tothom, trobar nous camins, pactar amb altres forces politiques sense cap renquinia i amb els comptadors a zero. I sobretot reagrupar totes les sensibilitats de l’independenstisme que tenim a Catalunya. Et recomano que visitis el meu bloc, fa pocs dies que me decidit a escriure. No demano vots sinò reflexió. Vull que miris els enllaços sobre les Jerc’s, és molt greu el que està passant quan tots defensem el mateix: la nostre independencia. És per això que el nou president del partit té que ser una cara nova amb ideas noves i nous objectius. Em sap greu dir-t’ho clar i català pero l’Uriel a estat davant les jercs durant molts anys i mira quina opinió en té la gent del carrer i en Renyer és un candidat desgastat però no acabat. Encara tenen moltes coses a dir dins el partit però no per lider aquest nou projecte cap a la Soberinia Catalana. Veuràs que parlo d’en Jaume, el noi que va ser citat per cremar fotos del rei a Girona. Doncs et puc dir que és el meu veí, segurament tu coneixaràs algun altre cas d’aquestes injusticies, i et puc explicar els problemes que té, els problemes que ha tingut i el problemes que tindrà. Això que et diré ara potser no t’agradarà però és simplement la realitat. L’Uriel va signar un paper on s’autoinculpable i va sortit a tots els mitjans de comunicació, però vam ser molts els que vam donar suport en Jaume cremant fotos a cara descoberta! Grups com Aramateix o Obrint Pas van organitzar un concert per recollir fons, calers que la justicia no es gratis, per la causa, enlloc vaig veure l’Uriel. Van ser moltes les mostres anonimes de suport però cap ni una de l’actual directiva d’Esquerra. Igual que el noi de Terrassa detingut per despenjar la bandera dels collons del balcó de l’ajuntament del seu poble, l’actual directiva no va dir res de res, ni l’Uriel. L’unic que es va possicionar rapidament va ser en Carretero demanant que la direcció és possiciones contra aquesta barberitat. També va rebre l’ajut del Diputat a Madrid Joan Tardà, però cap mostre d’Esquerra Independentista. Esquerra independentista no és res més que un eslogan: s’això s’en diu marqueting i si algú ha estat cap d’imatge sap vol bé que una bona frase ven molt bé, en aquest cas compra vots.
Només et vull demanar que quan votis o facis convençut i no només pensis per tu, sinò pel futur de les jercs, el futur ERC, el futur del nostre País i les nostres llibertats. Escolta totes les candidatures i junts podrem fer grans coses pels Països Catalans!
Per cert, si hi ha alguna cosa que no hi estàs d’acord en poden parlar. I, amb el permís de l’Anna que és el seu bloc, discutir-ho entre tots.
Aquesta és la arma d’ERC: El Partit és del militants i no dels politics!
Jo també he donat suport a Gent d’Esquerra.Des de el principi m’ha semblat la millor opció pel nostre partit i per això hi treballo per tal de que la candidatura dels 2 ¨Joans¨sigui la guanyadora.Gent d’Esquerra no ha buscat en cap moment cap tipus d’enfrontament mediàtic ni dialectal,en canvi no puc dir el mateix d’EI.Almenys els 3 representants que van venir a la SL que pertanyo no em van agradar gens ni mica els seus arguments.Els seu programa per el partit es resumia en desqualificar candidats i dir-ne improperis.Els projectes d’Esquerra han de ser en clau positiva i no destructiva,únicament sumant s’arriba a aconseguir les grans fites dels partit.Aquesta és la meva experiència.
Xavier, pel que entenc et falta veure les altres dues candidatures. No et parlaré de RCAT a qui dono suport i et recomano que escoltis. Et puc dir que vaig veure la xerrada que va fer en Niubó. Això si, t’aconsello que si no venen a la teva seu et desplacis a la més proxima i, li preguntis pels cinc punt que te que recuperar ERC. Vaig quedar amb un pam de boca. Realment sorprenent! Ja em comentaras…. Jo firmo al moment!
Escolta joan. Tu també has de defensar el parc de l’Albufera, perquè també és teu. No creus en els Països Catalans, veritat? Se’t veu a la llegua. Em resulta vomitiu això de les terres del levant. Fas fàstig
Xoxo, ja m’he disculpat i em sap greu però és allò del equip de futbol, escoltar les radios esportives, em sap greu haver-te equivocat, no volia ofendre a ningú!
I si em preguntes si crec amb els Països Catalans la resposta és SI. I t’explicaré perque o tinc clarissim: La germana del meu avi quan es va exiliar a França es va acabar casant amb un noi del poble. Van tenir una filla i aquesta té dos nois, un de 14 anys i l’altre de 17. Son els meus cosins de segon grau. I saps com ens entenem? jo no se frances i ells no saben espanyols. Pots dir Catalunya Nord o el Sur de França. El que està clar, es que els dos parlem català! Igual que tu i jo i igual que amb la gent de Mallorca. Lo demés són fronteres i diferents maneres d’anomenar els llocs!
Gent d’esquerra és la candidatura per la qual es presenten els artífex i responsables de la desfeta electoral més bèstia que ha tingut el partit, oi?
Tinc entès que el cap de llista ridao va protagonitzar la patacada de 8 escons a 3, i que el secretari general del partit, apostant per anul·lar l’eix nacional de l’estratègia, ha aconseguit que la gent deixi de donar-nos suport i que ens difuminem amb el PSC.
Voler que aquesta candidatura guanyi el congrès és voler que ens suïcidem políticament.
Benvolgut Jordi
Les victòries i derrotes electorals són col.lectives, no ni d’una ni de dos persones, almenys de tots aquells qui vam fer o no fer campanya per fer un bon resultat. És curiós que culpes als candidats de Gent d’Esquerra de la desfeta electoral, supose que per eixa regla de tres hauries d’aplaudir l’anterior resultat o almenys reconeixer-lo. O les victòries són de tots i les derrotes de dos o tres?. Ja t’ho he comentat alguna vegada no hi crec que un eix social i un nacional, només hi ha un eix de treball, el de l’esquerra independentista.
Carod i Puigcercós van fer coses glorioses per aquest partit, però a partir del tema estatut no van parar de cagar-la un cop rera l’altre. Les seves respectives llistes continuïstes pretenen continuar amb la línia política actual, i la línia política actual ens fa perdre vots, credibilitat i a mi personalment, la il·lusió per un projecte que està desvirtuat.
Cal per tant ser coherents per tornar a il·lusionar al poble.
ERC ha de ser una eina al servei del país, i no un partit que està al govern a qualsevol preu i no mira en cap moment cap a la ciutadania.
Felicitats pel post, Anna.
És lamentable que es faci ús de la demagògia barata en un procés intern, però és fastigós que t’apuntin com a perdedor pel fet de posicionar-te.
N’hi ha que tenien por de llistes negres, n’hi ha que fan llistes de guanyadors i de perdedors. Jo se que em vaig trencar la cara perquè el senyor Carod omplís el Cinema Vigatà després de Perpinyà, jo em vaig trencar la cara pel senyor Ridao per omplir el seu míting.
Jo em vaig trencar la cara per ERC, que és el què som tots.
M’he vist obligada a retirar dos comentaris escrits sota el pseudònim de Lluís i que suplantaven a les dades que es requereixen per tal de publicar un comentari a una altra persona que també participa en aquest bloc però sempre d’una manera respectuosa i conciliadora.
Primer de tot demanar disculpeu al Lluís de veritat (que m’ha confirmat que no n’és l’autor), i l’altra avisar ja que no es tolerarà cap mena de joc brut en els comentaris en aquest espai, així com també es moderarà qualsevol comentari amb insults o desqualificacions personals a qualsevol persona.