Aquest cap de setmana a Celrà (Gironès) el Jovent independentista dels Països Catalans, les JERC hem celebrat el nostre 22é Congrés Nacional. Segurament la majoria de gent s’aturarà en el contingut de les ponències i del debat polític (sempre interessant) que hi ha hagut. Però per a mi els congressos són una passa més per seguir construint a dins i a fora de l’organització. S’acaben convertint, com sempre en un punt de trobada dels centenars de joves a qui la mandra no ha pogut i lliurement cada dia treballen per fer del teu bocí de país, i per extensió, de tots els Països Catalans, un terreny una mica més lliure.
També és moment de fer balanços, i els congressos acaben per convertir-se en un encreuament de camins també per als canvis generacionals. Alguns arriben al seu primer congrés com la majoria dels valencians que m’acompanyaven en l’aventura i en el quasi miler de quilòmetres que teniem per davant (i a qui no em puc estar d’agrair-los l’esforç) i altres, com la Georgina Oliva, que amb el Pere Aragonès em van donar la benvinguda a aquesta organització, paella en taula a Sueca, fa quasi 5 anys, ara la deixen per edat, i com ella La Laia Cañigueral, el Macià Serra, el David Vila o l’Aina Surià. Seria absurd voler avançar en l’organització sense tenir en compte qui han estat els nostres referents i comptar amb el seu bagatge per seguir endavant.
Sempre en aquests punts d’inflexió acabes remirant el teu propi bagatge i no he pogut resistir la tentació de veure què hi havia escrit sobre l’anterior congrés. L’arxiu del bloc no perdona, però també et dóna l’alegria de veure que passen els anys i continuaries posant la mà al foc per les coses que vas deixar escrites. Llavors deia allunyant-me com ara dels interessantíssims debats polítics per deixar pas a coses més humanes “És per això que trobe que és moment de canalitzar i compartir els sentiments d’aquells qui fem política perquè sí, perquè volem. No sóc capaç de concebre la política d’una manera freda i distant, encara que potser siga més fàcil de fer. Vull ser capaç d’enrabiar-me, i entristir-me, però també de somiar, i de fer-ho amb els meus companys”… i així quedarà de nou escrit.
No obstant això, no vull deixar de felicitar de nou als meus companys escollits per formar part de la permanent nacional de les JERC. Al Gerard Coca, al Marc Planas, al David Pujol, a la Gemma Lago, al Pol Pagès, al Jordi Aranda, al Marc Puig, a la Sara Bailac, a l’Arseni Armengou , al Josep Culí, i al Marc Candela. Ara és l’hora de saltar la paret i afrontar un nou embat amb l’Estat. I el Jovent independentista no hi faltarem, com sempre, a la cita de ser punta de llança en aquest procés.
Avui fa calda. És primavera però el canvi climàtic fa estralls. Sort dels governants valencians que, previssors de mena, van instal·lar uns grans dics a banda i banda del territori i d’altres més petits vorejant l’enrevesada costa del País Valencià. Al del nord li van posar Marina d’Or, i al front meridional, Benidorm o quelcom semblant.
Comentaris Recents