I amb la mort de Fraga…de nou guanya la impunitat

Per començar i per deixar-ho clar, mai me n’alegraré de la mort de ningú, seria mesquí i poc propi de la condició humana. De fet és un dia molt trist. Amb la mort de Manuel Fraga, alguns viuen una pèrdua propera segurament, d’altres patim una pèrdua col·lectiva. Amb la mort de Fraga, sense haver passat pels tribunals de justícia pels seus crims d’Estat, de nou hem permès que la impunitat guanye la partida a casa nostra per enèssima vegada. La seua pèrdua és una derrota com a democràcia, una més, que ja no ens podem permetre.

Des d’ací hem vist amb una certa i sana enveja, els processos judicials a l’Argentina o a Xile contra els dictadors i els responsables de crims feixistes contra la població. Ací, avui les xarxes socials recorden amb crudesa els noms i els fets dels qui van perdre la vida mentre Fraga era ministre de propaganda com Julian Grimau (del PCE) o la d’Enrique Ruano que van “caure per una finestra” mentre eren torturats (després Grimau seria afusellat) o la mort de 5 obrers a Vitòria (Pedro María Martínez Ocio de 27 anys, Francisco Aznar Clemente de 17 anys, Romualdo Barroso Chaparro de 19 anys, José Castillo, de Basa de 32 anys i Bienvenido Pereda de 30 anys) quan ja era ministre de governació nomenat per Arias Navarro, i que inspirà el “Campanades a Mort” de Lluís Llach que segurament haureu vist publicat aquest dies. Per tots aquells crims, cap condemna i tampoc cap reparació a la víctimes.

A més de les eixides de to de Fraga, dient que el dia de l’alçament feixista del 18 de juliol “se había levantado lo mejor de España” o que “la calle es mía”, o “Cataluña … la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario” o per descomptat, el banyet a la platja de Palomares per fer creure a la gent que no hi havia radiació després d’una accident nuclear, han suposat petites mostres que la impunitat segueix (i seguirà al pas que anem) regnant a casa nostra. D’altres fets, segurament no tant cridaners però igualment greus encara continuen presents, com la presència dels jutges dels Tribunals d’Ordre Públic (el TOP) encara ara al juricatura espanyola, o per a mi encara una pitjor:  la igualació de periodisme i propaganda amb la llei de premsa que havia propugnat mentre era ministre del Franquisme i que encara percebem amb mitjans de comunicació. I d’aquesta línia desdibuixada línia entre periodisme i propaganda en tenim una bona mostra avui, on la majoria de capçaleres (sempre amb excepcions és clar) tots destaquen el seu paper com a pare de la Constitució Espanyola, o home clau en el correcte desenvolupament (per a que no canviara res) de la Transició (sic) Espanyola.

Avui és moment per denunciar els crims que va cometre i pels que no ha pagat, però també és dia per a una reflexió més profunda. Cada vegada que algú no paga pels seus crims i un Estat mira cap a una altra banda,aquest legitima que aquesta és una bona manera de funcionar per la vida. Que Fraga haja mort al llit, com el seu “mestre”, sense ser jutjat pel dolor que ha provocat també fereix de mort a la democràcia que encara no existeix a casa nostra. Avui molts enllaços dels qui no oblidem fan referència als seus crims d’estat als anys 60 i 70, però encara ara, i a casa nostra especialment amb un miler d’agressions cada any, hi ha persones que pateixwn la violència feixista, legitimada per un Estat, l’Espanyol que mai no ha fet res per enterrar defitivament el feixisme i reparar i dignificar les seues víctimes. Ja ho deia fa uns mesos, amb impunitat, cap societat pot tenir una veritable democràcia. Aquest és el nostre repte.

Filed under: l'Espanya Profunda, País Valencià, Democràcia, feixisme, Fraga, impunitat

A RTVV tots no són iguals!

I passades els Eleccions Generals, el rum-rum va desencadenar la tempesta. Després de molts mesos d’especulacions el Consell d’Administració de la ràdio i la televisió públiques (concepte recorrent en aquest article, ja avise) valencianes ha iniciat els tràmits a través d’una empresa privada (no comments) per a executar un expedient de regulació d’ocupació a l’ens públic que afectarà a més d’un miler de treballadors (segons especulacions perquè l’empresa no diu ni mu).

Per molts, la crònica d’una mort anunciada, per altres “que rebenten tots i que vaja la tele a la merda” per al País Valencià un drama. RTVV i especialment Canal 9 són un focus de manipulació informativa i un mecanisme del PP per a donar veracitat al seu país de cartró pedra al més pur estil faller (vaja que pegues una patada i darrere no hi ha res). Complement d’acord. Que la gestió ha sigut pèssima i que a la televisió i ràdio públiques valencianes (de TOTS els valencians, i ací un altra errrada) no té un projecte empresarial i comunicatiu assenyat, també d’acord. Ara bé, afirmacions que “a vore si rebenta tot” o vídeos com el difós pel diputats (per a vergonya aliena de molts) d’UpyD, Toni Cantó (que no pense difondre) només ataquen la necessitat d’un servei públic (altra vegada) necessari per a qualsevol societat democràtica.

A RTVV tothom no és igual, i és tant injust atacar l’ens per la mala gestió d’uns quants i ficar a tots els treballadors al mateix sac, com eixa odiosa afirmació de “tots els polítics són iguals”, fruit de la demagògia i més pròpies d’una dreta entestada en devastar tots els pilars públics que tenim a la societat (no ens enganyem tant servei públic és l’educació i la sanitat, com la comunicació i les tres les volen privades i al serveis dels amos de sempre). Estic absolutament d’acord amb que l’actual RTVV és un atemptat continu al dret d’informació lliure i veraç que tenim tots els ciutadans. Però igual que tots els polítics no són uns corruptes, els professionals que han maldat tant de temps i continuen maldant per un projecte de televisió pública no es mereixen el linxament que estan patint.

Per a mostra un botó. Al link teniu l’organigrama de RTVV. No és cap recerca estranya, està penjat al seu web. l’Ens té entre directors generals, directors i subdirectors un total de 15 càrrecs! (sona musiqueta de banda de música i festa i xerinola). Tampoc s’hi val això de “a les teles privades tenen menys plantilla, senzillament perquè tenen un entramat d’empreses on distribueixen personal a Telecinco els informatius els fa una empresa de nom Atlas per exemple). On cal que retalle Canal 9 en càrrecs intermitjos que ningú sap ben bé que fan o ens els treballadors que porten el dia a dia de la tele?. Posar-los a tots al mateix sac és condemnar-nos al conjunt dels valencians a quedar-nos (ieee i és l’objectiu final del PP) sense mitjans de comunicació públics de qualitat i en valencià…(recordeu quan corria l’any 2002 i 2003 i cridàvem això contra la privatització de RTVV, o ho hem oblidat?)

Vigilem amb el discurs sobre el tema. L’ERO a Canal 9 és un passet més en la usurpació d’un dels nostres pilars com a societat, a part de condemnar a centenars de famílies d’algú que no ha estat responsable de la pèssima gestió a passar-ho malament quan la indústria de l’audiovisual valenciana està tocada i (quasi)enfonsada (una altra errada). I que fem? seguir reivindicant un model públic de mitjans de comunicació, públics, en valencià i de qualitat, en continua conversa amb la nostra indústria audiovisual, que no cobra pels impagaments de RTVV, i que ha de ser el nostre mirall al món. Quan es fan programes de qualitat actualment a Canal 9 i nou2 l’audiència respon (de fet és dels pocs continguts a què respon), per tant hi ha via i vida més enllà de la desfeta. Seguim caminant, ho necessitem com a societat.

ps: des d’aquest blog la meua solidaritat als treballadors i treballadores afectats.Ens veurem als carrers per una televisió pública en valencià i de qualitat.

Filed under: Comunicació, País Valencià, Canal 9, ciutadania, manipulació, RTVV, servei públic