Transvassament Villena-Danone? no gràcies

Al mig d’una situació d’emergència per sequera que amenaça amb provocar restriccions als cinc milions de mig de consumidors de les Conques Internes del Principat, s’ha creat una plataforma d’alcaldes del PP a favor que el transvassament de l’Ebre arribe fins al sud del País Valencià i Múrcia amb la vella consigna de Agua Para Todos. Fins aquí, com diria aquell, sense novetats al front.

Ara bé, tot just en el moment que aquest líders locals anuncien movilitzacions arreu, s’ha fet públic el projecte amb què el President del Regants de Villena vol guanyar-se el cel, o en el seu defecte una magnifica jubilació. Andrés Martinez té ni més ni menys planificada la venda de 700 milions de litres d’aigua a la multinacional Danone per al seu embotellament i comercialització. Si no semblava un negoci suficientment sucós, la planta on es farà tot el procés ha caigut per casualitats divines en terrenys de la seua propietat i ai làs ! ja està en projecte la fase dos amb un acollidar balneari per quan acabes l’extenuant pràctica del golf.

No és cap acudit. Entenc la perplexitat del lector si ha aconseguit arribar fins a aquet rengló del post, però no patisca, amb el temps la seua capacitat de sorpresa anirà desapareixent a base de conèixer les pràctiques de l’àmplia gama de cacics i “xupòpters” adherits a la causa popular. S’ha de reconeixer que visió empresarial en tenen: carreguen la factura als pressupostos generals de l’estat i els beneficis a mitges entre el propietari i danone, i de regal amb la transacció una bona dosi de demagògia i una mica més de combustible al foc anticatalanista.

240.000 euros anuals de benefici només en la venda d’aigües…Ja em perdonareu però avui m’estalviaré el danone de després de dinar.

www.valencianna.cat

Des de dissabte al mati es pot accedir a aquest bloc a través del nou domini.cat www.valencianna.cat. D’aquesta manera el bloc recupera el seu domini .cat que ja tenia quan estava al servidor bloc.cat. El bloc però continuarà allotjat en wordpress i l’adreça d’aquest servidor continuarà en marxa. Crec que amb la promoció de la fundació PuntCAT de descompte de dominis .cat en el primer any de contractació era el moment de fer el pas i contribuir a fer avançar el domini del valencià a internet

Fent campanya contra els meus? a mi no m’hi trobareu

Avui ha començat la campanya per tal d’explicar les propostes dels diferents equips que presenten candidatura a dirigir Esquerra durant els propers 4 anys. Tot i això, ja he pogut assistir, des de fa temps, atònita, a tot tipus de desqualificacions cap a un procés intern que hauria d’estar basat en el debat de les idees i les propostes per fer d’Esquerra un partit més fort, i més preparat per cobrir la propera etapa de la lluita per la independència. Algunes, em preocupen en especial com l’erosió que s’ha fet de l’òrgan més important d’Esquerra, el Consell Nacional, que acaba per atacar frontalment la peça fonamental d’Esquerra: la seua gent al territori qui és qui escull la majoria dels membres del consell.

En tot aquest rebombori ja vull deixar clar des d’ara que no m’hi veureu. Amb la pila de temes que es poden tractar per tal de millorar Esquerra, no hi ha lloc per a insinuacions, ni mans negres ni res paregut. A cas, un militant d’Esquerra té por de les seus decisions?. És legítim defensar l’opció que creiem millor per dirigir d’Esquerra, però sempre sense perdre l’horitzó. No cal ser massa espavilat per veure que el dia 15, 16 o 17 de juny, haurem d’estar preparats per seguir assumint reptes com a partit, i també com a país. I només hi ha una manera de fer-ho. Junts.

Aquest article fa uns quants dies que em volta pel cap, però per unes coses i altres encara no havia tingut temps per publicar-lo. Des de llavors, dos fets que em van refermar-me en la necessitat de fer una campanya mirant endavant i no als costats. El primer, la publicació d’un article del Pere Aragonès a l’AVUI amb el títol Campanya en Positiu (aquí en PDF), que compartesc de cap a cap. L’altre punt, també afecta a Gent d’Esquerra, i és el canvi de data de l’acte central que hi havia previst per al dia 17 i que finalment serà el dia 24. Una vegada més, algú ha mirat cap als costats o cap a sí mateix i ha perdut la justa mesura de les coses contraprogramant amb un altre acte. Crec sincerament que s’equivoca si creu que li reportara alguna cosa.

Ja fa un bon grapat de setmanes que, per molts motius vaig escollir Gent d’Esquerra, l’opció que crec que representa millor el que vull que siga Esquerra els propers anys, i aquesta voluntat de fer una campanya i treballar en positiu n’és un. Amb els pas dels dies, sé del cert que l’opció és la bona. Però sempre amb una cosa al cap; el dia següent del Congrés. No volguem veure coses que no són, malgrat la disparitat de criteris en moltes coses, hi ha moltes més que ens uneixen que no que ens separen, i són aquestes les que precissament ens fan més forts.

De problemes amb el subconscient…

Vegeu la patinada de Levante-EMV en la seua edició d’ahir en la seua secció “España” (com a bon diari valencià de referència). Evidentment on diu PP hauria de dir ANV, però no deixa de ser curiós en un cúmul d’improperis judicials que no fan més que posar pals a les rodes al procés de pau basc.

Alerta amb els petits!

Més que un 25 d’abril

Els dies previs a una diada del 25 d’abril sempre estan caracteritzats per la disbauxa i un volum de feina extra al que ja tenim normalment. Aquesta diada, a més, coincidia al matí amb la celebració del Consell Nacional d’Esquerra a Amposta. Així doncs la ruta estava fixada: València-Amposta-Alacant-València, tot un repte en una setmana de confluència de feina política i acadèmica. En arribar a Amposta, al Consell Nacional va ratificar la Ponència Estratègica per al proper Congrés Nacional d’Esquerra amb un amplíssim suport. Val a dir que al darrere de la ratificació, hi havia un bri d’il.lusió de que es ratificara la primera ponència política de la qual en sóc redactora. Un nou repte al que encara li queda tot el recorregut de incloure el màxim d’aportacions del conjunt dels meus companys per tal de dotar-nos d’una eina potent per als propers quatre anys independentment de qui forme part de la propera direcció d’Esquerra.

Qualsevol que faça una ullada a la premsa li pot semblar com a mínim imprudent parlar d’il.lusió dins de tot el procés congressual d’Esquerra. Crec sincerament que s’equivoca. Estem en un punt on la vivesa d’Esquerra dóna lloc al debat entre un munt d’idees però sempre amb la voluntat d’enfortir-nos de cara al futur. A la política, diria que no hi ha res perfecte, sinó que és una lluita constant per cometre les inevitables errades noves fruit d’anar endavant i deixar al calaix les antigues. No dubte que la il·lusió encara és molt present i és motor del projecte d’Esquerra i ens serveix de benzina per cobrir les noves etapes que tenim per davant.

D’Amposta a Alacant baixant per l’AP7 és fàcil de veure les mancances d’un país, els models de construcció, de l’impacte de l’AVE que travessa una vegada i una altra en zig zag el territori i trenca la comarca de l’Horta en mil pedaços. En posar els peus en Alacant m’assabente de l’avaria del Tren Jaume I. Pel dia i l’hora pot semblar un boicot, però jo mateixa he patit la caiguda de la catenària més d’una vegada a Xàtiva i el retard insofrible que bloqueja un corredor mediterrani alimentat d’entrebancs i la poca voluntat de fer-lo crèixer.

Apunt per iniciar la marxa és el moment de retrobar-me amb els companys de les JERC que han vingut d’arreu per celebrar la diada amb nosaltres i prèviament han celebrat el seu consell Nacional a la Ciutat d’Alacant. Amb ells, i amb el lema “per la independència” baixem pels carrers d’Alacant, una ciutat que ja feia molts anys que no rebien una alenada d’aire fresc en la seua batalla per la recuperació nacional. Al davant nostre i acompanyant al bloc d’Esquerra, el secretari general, Joan Puigcercós, un dels nous diputats “valencians” del Congrés, en Joan Ridao, i l’Agustí, l’Uriel, i el Joan Carretero, acompanyats de la Rut Carandell i el Jaume Renyer. La precampanya és present també a Alacant i fa goig de veure que és parada de les rutes que els porten a tots plegats d’una punta a d’altra del país.

I gent, molta gent. Milers de persones incapaces de perdre el somriure malgrat la pressió de la ultradreta governant i la que patrulla pels carrers, malgrat la censura d’una de les nostres televisions públiques i la girada de cul davant la memòria històrica i la dignitat. València? Alacant? Tant hi fa, 301 anys són massa i contra pronòstic les forces no s’esgoten sinó que es carreguen dia a dia consolidant a poc a poc, però amb fermesa, l’independentisme al País Valencià.

Al concert, moment per a la distensió i per xarrar amb els companys de les JERC, encara que algún afirma erròniament haver-se jubilat, que any rere any, cada 25 d’abril, passe el que passe hi són. Un bon moment per entre un burret i l’altre, contagiar-nos de vivències i projectes que ens fan crèixer i també temps d’estrenar la primera samarreta que editen les JERPV. Pot semblat una fita senzilla i amb molt poca importància, però per nosaltres és un passet més cap a la normalitat. A les 6.30, tot just quan pose el peu a casa, a València de nou, sona el mòbil. M’havia descuidat de desconnectar el despertador del dia anterior.

ps: pareu compte a la foto. Mireu on queda la Plaça Espanya al senyal. Serà premonitori?

De Sant Jordi a la Diada

Felicitats Campions!

Imatge dels primers escuts del València C.F (sense blau evidentment)

FELICITATS CAMPIONS!!!!

Signat: una seguidora del Barça