Ací em pariren i ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.
Ací em pariren , ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.
Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.
Ací em priren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d´afaniys ric.
Cante l´amor i les parelles,
que viuen, beuen i se´n van.
Cante un amor de contraban.
Cante l´amor, cante els amants.
No sé tampoc si açó són cants.
Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se´n van,
l´esperança de contraban.
Vicent Andrés Estellés. Llibre de Maravelles
(la meua petita contribució a la Festa Estellés)
Filed under: calaix de sastre
El principi daquest 2009, ha arribat amb el dolor d’un nou vessament de sang tant inútil com pervers a la Franja de Gaza. Sense deixar de tenir la mirada i part del cor en aquelles terres, és difícil també deixar de parlar d’una pèrdua més propera i molt menys coneguda. Aquests dies, de vacances a Mallorca, on vaig fer cap a la Diada Nacional amb els companys de les JERC, es van emportar un amic de la família, d’aquells de quan mons pares encara festejaven Pirineu amunt i avall i dels que segur que aquesta entrebanc no ens farà perdre el contacte. De nou, la malaltia s’emportava un home massa jove per qualsevol cosa que no fora viure intensament. A més, una malaltia contra la qual no hi havia quarter, ni armes amb què lluitar, ja que fos com fos acabar per degenerar un cos impotent que camina cap al final sense poder oposar-hi cap mena de resistència.
Els últims a dir la seua