A RTVV tots no són iguals!

I passades els Eleccions Generals, el rum-rum va desencadenar la tempesta. Després de molts mesos d’especulacions el Consell d’Administració de la ràdio i la televisió públiques (concepte recorrent en aquest article, ja avise) valencianes ha iniciat els tràmits a través d’una empresa privada (no comments) per a executar un expedient de regulació d’ocupació a l’ens públic que afectarà a més d’un miler de treballadors (segons especulacions perquè l’empresa no diu ni mu).

Per molts, la crònica d’una mort anunciada, per altres “que rebenten tots i que vaja la tele a la merda” per al País Valencià un drama. RTVV i especialment Canal 9 són un focus de manipulació informativa i un mecanisme del PP per a donar veracitat al seu país de cartró pedra al més pur estil faller (vaja que pegues una patada i darrere no hi ha res). Complement d’acord. Que la gestió ha sigut pèssima i que a la televisió i ràdio públiques valencianes (de TOTS els valencians, i ací un altra errrada) no té un projecte empresarial i comunicatiu assenyat, també d’acord. Ara bé, afirmacions que “a vore si rebenta tot” o vídeos com el difós pel diputats (per a vergonya aliena de molts) d’UpyD, Toni Cantó (que no pense difondre) només ataquen la necessitat d’un servei públic (altra vegada) necessari per a qualsevol societat democràtica.

A RTVV tothom no és igual, i és tant injust atacar l’ens per la mala gestió d’uns quants i ficar a tots els treballadors al mateix sac, com eixa odiosa afirmació de “tots els polítics són iguals”, fruit de la demagògia i més pròpies d’una dreta entestada en devastar tots els pilars públics que tenim a la societat (no ens enganyem tant servei públic és l’educació i la sanitat, com la comunicació i les tres les volen privades i al serveis dels amos de sempre). Estic absolutament d’acord amb que l’actual RTVV és un atemptat continu al dret d’informació lliure i veraç que tenim tots els ciutadans. Però igual que tots els polítics no són uns corruptes, els professionals que han maldat tant de temps i continuen maldant per un projecte de televisió pública no es mereixen el linxament que estan patint.

Per a mostra un botó. Al link teniu l’organigrama de RTVV. No és cap recerca estranya, està penjat al seu web. l’Ens té entre directors generals, directors i subdirectors un total de 15 càrrecs! (sona musiqueta de banda de música i festa i xerinola). Tampoc s’hi val això de “a les teles privades tenen menys plantilla, senzillament perquè tenen un entramat d’empreses on distribueixen personal a Telecinco els informatius els fa una empresa de nom Atlas per exemple). On cal que retalle Canal 9 en càrrecs intermitjos que ningú sap ben bé que fan o ens els treballadors que porten el dia a dia de la tele?. Posar-los a tots al mateix sac és condemnar-nos al conjunt dels valencians a quedar-nos (ieee i és l’objectiu final del PP) sense mitjans de comunicació públics de qualitat i en valencià…(recordeu quan corria l’any 2002 i 2003 i cridàvem això contra la privatització de RTVV, o ho hem oblidat?)

Vigilem amb el discurs sobre el tema. L’ERO a Canal 9 és un passet més en la usurpació d’un dels nostres pilars com a societat, a part de condemnar a centenars de famílies d’algú que no ha estat responsable de la pèssima gestió a passar-ho malament quan la indústria de l’audiovisual valenciana està tocada i (quasi)enfonsada (una altra errada). I que fem? seguir reivindicant un model públic de mitjans de comunicació, públics, en valencià i de qualitat, en continua conversa amb la nostra indústria audiovisual, que no cobra pels impagaments de RTVV, i que ha de ser el nostre mirall al món. Quan es fan programes de qualitat actualment a Canal 9 i nou2 l’audiència respon (de fet és dels pocs continguts a què respon), per tant hi ha via i vida més enllà de la desfeta. Seguim caminant, ho necessitem com a societat.

ps: des d’aquest blog la meua solidaritat als treballadors i treballadores afectats.Ens veurem als carrers per una televisió pública en valencià i de qualitat.

Filed under: Comunicació, País Valencià, Canal 9, ciutadania, manipulació, RTVV, servei públic

piulades des de la trinxera (a propòsit de revolta&tweets)

El passat dijous vaig tenir la immensa sort de participar a la primera sessió de “Revolta&tweets” un cicle engegat per la gent de Ca Revolta sobre l’ús de twitter. La primera sessió del cicle amb el títol “política, premsa i ciutadania 2.0″ conduïda per @lalectora ens va aplegar  a @perefuset, @ximoclemente, @salvem i servidora de vostés (@valencianna). Personalment. la trobada a Ca Revolta em va generar una gran il.lusió donat els dies s’assetjament que viu la casa, de nou a mans del PP. Per una altra banda el títol de la jornada em plantejava un petit problema, o potser una oportunitat, ja que estic exactament a la cruïlla entre els tres epígrafs, periodista de formació, amant de les noves tecnologies i per damunt de les anteriors ciutadana (que també fa política des d’Esquerra) d’un país que t’obliga a piular des de la trinxera.

Encara ara, tinc la conversa recurrent de “i això de twitter per a que serveix”. L’entenc, i fins a fa un any i escaig la compartia. De fet he abandonat el compte de twitter fins a 3 vegades. Si t’ha passat, no és greu. Twitter adquireix el significat que els seus usuaris li donen. En el meu cas, l’aterratge definitiu va ser durant els dies dels enderrocs del Cabanyal on #cabanyal és va convertir en un vehicle per a informar. El teu twitter serà tant bo (o tant dolent) com la gent que decideixes seguir. Aquesta “manipulació” (en tant que biaix a l’hora d’escollir els usuaris) dóna tantes versions com usuaris hi ha amb punts de trobada: els hastags, aquelles petites cosmovisions de temes més o menys seriosos. Twitter no és bo ni roïn, ni avorrit ni interessant per natura, depén de tu mateix

Aquests últims mesos twitter ha agafat una rellevància important. Ha saltat de ser una cosa de “frikis” a poder fixar l’agenda dels mitjans convencionals a colp de trending tòpic (etiquetes més emprades a twitter). Crec que cal ser cautelosos (i per a provocar la imatge d’aquest post) i ser conscients que l’impacte de twitter és gran, és cert i que si fem l’esforç d’anar ensenyant als nous a fer-lo anar ho serà més, però encara la meitat de la gent no te ni internet a casa. Ens pot sobtar però l’escletxa digital és un nou risc d’exclusió que cal atendre. No en va l’Estat Espanyol té l’internet més car d’europa. Ara bé dins de la rellevància relativa que té sí que és una nova eina de comunicació per a aquells qui ens sentim orfes de mitjans de comunicació que ens representen. Personalment per una banda empre twitter com a filtre de notícies ja que són aquelles persones qui seguisc (i que per tant em generen confiança) que pengen links de les notícies i que em fan un primer triatge. Un altre dels usos és clarament mobilitzador per a treure a la llum al realitat del País Valencià i dels Països Catalans que s’afanyen a amagar. Un tercer us és formatiu amb decenes d’enllaços de de tot un poc que es publiquen i el quart…beneïda ironia que ens vacuna contra el bé i el mal com diria fuster.

Si has arribat fins ací i vols començar l’aventura del twitter em trobaràs a @valencianna per allò que necessites. He sentit a dir que twitter es pot convertir en un contrapoder, en sóc escèptica. Del que sí que estic convençuda és que twitter és un nou punt de trobada de gent amb unes dèries comuns i lluny del control dels mitjans de comunicació. Cada vegada en som més piulant des de la trinxera, indignant-nos, moblilitzant-nos i rient encara que ploguen pedres. Si vols estàs convidat, a jugar a twitter, i a seguir aprenent plegats a la xarxa i al revolta&tweets.

Filed under: Comunicació, Ca revolta, Comunicació, twitter