Aquests dies de campanya, per si no havia tingut prou política, m’ha caigut a les mans un llibre del que recomane enèrgicament la seua lectura. L’estratègia de Sherezade de Christian Salmon explica com el neoliberalisme ha buidat de contingut la política arreu del món, i casa nostra no és una excepció. La política mundial ara resta en mans d’spin doctors i consultors i no tant sobre els qui creen les idees que tradicionalment han mogut el món. Les discussions de fons s’han substituit per una concatenació d’històries al voltant del candidat i que generen una complicitat emocional (que no ideològica amb l’elector). A casa nostra, com amb tot anem tard, aquesta campanya hem vist les primeres pinzellades d’aquesta política: partits que aspiren a governar i no diuen ni una sola proposta, partits que previsiblement ixiran del govern i apel.len a la por i a lluita, o partits que per amagar les seues contradiccions (que han acabat aflorant a la primera proposta) es recolzen en el temps que els dóna la junta electoral per a recolzar una campanya.
La lectura d’aquest llibre (i del seu predecesor, storytelling, que desmonta aquesta estratègia que ha buidat la política de contingut i sense sentit per molta gent) és molt aclaridora. Precissament aquells qui ens estimem la política hem de coneixer les estratègies del contrari per desmentir-les. Per a mi aquests dies de campanya hi ha una cosa que no me perdran ni el vot útil ni l’hipotètica victòria del Partit Popular: les estones que he passat parlant amb la gent, la que ens ha acompanyat als mítings, o a les reunions, als mercats o amb els meus companys amb qui compartisc la dèria de voler un país i un món millor. En aquests moments de desafecció política on la gent considera que tots els poítics són iguals i estan per a enriquir-se hem de fer un esforç suplementari per part d’aquells qui concebem la política com a servei públic i com a mètode d’acció col.lectiva.
En aquests moments aquells qui no concebem la la política com a mitjà per obtenir guanys personals i material hem de reinvindicar el nostre paper arreu. Davant la màxima de tots els polítics són iguals, que no deixa de ser un discurs de la dreta que mentre alimenta la desafecció activa la seua maquinària perquè ningú dels seus deixe d’anar a votar i legitimar la seua majoria minoritària, hem de respondre amb la màxima contundència però també amb fets. En un context on tot es sospitós de ser corrupte i d’estar en política per enriquir-se, la gent d’Esquerra hem volgut fer un gest de transparència. Fa dies que hem publicat el nostre pressupost de campanya i hem instat a la resta de partits a fer el mateix: de moment per part seua cap resposta. I on no hi ha transparència pot acabar per haver corrupció.
La política a mi m’ha servit per conèixer i estimar coses i lloc impensables i mai se sap que em depararà el futur però vetllaré per estar-ne sempre agraïda. El bagatge que amb 25 anys porte a base de patejar el territori és el meu bé més preuat, el meu i em permet el luxe d’extendre-ho als meus companys a qui ja vull adreçar el meu agraïment per l’esforç que han fet durant aquesta campanya que ens ha portat a organitzar més de 80 actes.. Diumenge no sé què passarà, de fet no em guanyaria la vida fent pronòstics electorals però sí que tinc una certesa. Per als homes i dones d’Esquerra Republicana no acaba res. El dia 21 seguirem patejant el nostre país de punta a punta, parlant amb la nostra gent i teixint complicitats per a seguir bastint la resistència. La resistència dels qui no som iguals que els polítics d’ulleres fosques, dels qui creiem que la política serveix per a canviar la coses i per seguir batallant per una cosa que la resta de partits no tenen: les mans lliures dels bancs, de les grans corporacions, de l’esglèsia, la monarquia i de partits vinculats a Madrid. Som la gent que actua amb independència i el 21 de novembre seguirem estant al teu servei.
Filed under: Esquerra i les JERC, independentisme, País Valencià
Els últims a dir la seua