A la Franja de Gaza, l’exèrcit israelià va casa per casa massacrant la població civil. És curiós, és una manera de fer que conèixen d’haver patit en camp contrari fa un grapat d’anys, però tot i així l’apliquen sense complexos. Darrere del Mur, s’amaga la massacre, l’assassinat sistemàtic de civils palestins i l’atac contra els combois humanitaris. Entre la vergonya, la Convenció de Ginebra s’ha esvait. Enrere queda l’obligació que organismes neutres com la Creu Roja puguen assistir a les víctimes d’un conflicte siga o no declarat com a Guerra, i és precissament aquest organisme qui ha trencat la seua habitual neutralitat per denunciar la prohibició d’auxili de ferits a la franja. L’OMS per la seua banda denuncia que l’stock de medecines bàsiques per al funcionament de qualsevol hospital està per baix del 30% i que la situació és dramàtica.
No és l’única violació de la convenció, que diu en el seu article 23 que cal garantir l’arribada de material bàsic a la zona de conflicte i que cap de les parts immerses en el conflicte ho pot evitar. D’ací a la realitat està el bloqueig dels camions de la UN i de l’assassinat d’alguns dels seus transportistes. Tampoc s’ha vist per enlloc el criteri de proporcionalitat en aquest tipus d’accions, i s’ha optat per arrassar la Franja de Gaza amb una sola meta, arribar fins al bell mig de la capital com a mostra d’un poder absolut sobre la zona.
Davant aquesta situació d’emergència la comunitat internacional no pot mirar cap a una altra banda com acostuma a fer quan Israel és actor d’una de les parts del conflicte. Cal una condemna unànime de les accions, però una vegada més els EUA alçaran la mà amb el seu dret a veto i s’acabarà el debat. Tanmateix també val la pena de fer l’esforç de no caure en les generalitzacions vanes que són molt comuns aquests dies. Ni tots els israelians són uns genocides ni tots els palestins uns terroristes. Per això vull parar esment a una iniciativa que aquests dies corre per la xarxa social Facebook per tal de visibilitzar un col.lectiu de joves Israelians, els Shministim que en edat de fer el servei militar obligatori a Israel, s’han negat a fer-lo en no voler ser còmplices de l’ocupació a la Franja de Gaza que refusen enèrgicament, i això els pot portar a la pressó
Supose que en llegir aquestes línies se m’emmarcarà en aquesta dialèctica absurda de “amb mi o contra mi” en el bàndol dels amics de Hamàs i en favor de l’islamisme i l’antisemitisme. Serà una llàstima perquè no crec que siga qüestió de deu, ni d’al.là ni Yahvéh, sinó del dret dels pobles a viure en pau. Tant l’un com l’altre. I el dret dels Palestins a ser algú al món i a tenir un estat propi, un objectiu que des dels Països Catalans compartim amb ells. Serà una llàstima, perquè entre el blanc i el negre hi ha un meravellós ventall de grisos on segurament està el camí de la pau.
Mentre això no arriba el proper dissabte a les 18h a la Plaça Sant Agustí de València, com el dissabte passat, i els propers dissabtes que calga estaré al costat del poble palestí. Ah per cert, tampoc s’hi val allò de “pobrets palestins” i enviar cada vegada tres camions més d’armes a Israel com fa l’Estat Espanyol
Filed under: internacional, Gaza, massacre, Palestina
Els últims a dir la seua