Bloc tancat per vaga general

Filed under: Uncategorized

Diari de campanya (XII) Famílies sense casa…i els bancs amb milers

Durant els anys on la rajola dominava l’economia i tot semblava tenir un creixement sense fi, moltes famílies van iniciar-se en una aventura en aquell moment, segurament feliç: tenir una bona casa en propietat (posant també per davant aquella vocació d’inversió per davant la de l’ús). L’objectiu noble, el de poder construir un projecte de vida amb els teus en una llar amagava, però, una trampa terrible. Moltes d’aquestes famílies van veure com els bancs taxaven per amunt del seu valor els habitatges amb la promesa de “el pisos no baixaran mai” i de pas amb els diners de més que donava el banc els afortunats canviaven mobles, cotxe i si m’apures segona residència. Amb aquest nou “somni valencià” milers de famílies amb uns sous que no eren res de l’altre món accedien a un habitatge en altres temps per damunt de les seues possibilitats i començaven feliços (o això creien) una nova vida.

Uns anys després  l’arribada de la crisi ha portat la crua realitat i una situació extrema a milers de famílies. Havien signat unes hipoteques per una morterada d’anys i posat a disposició del banc una part del sou, o en alguns casos un sou sencer, per a fer front al pagament de les lletres. Amb la crisi i l’augment de l’atur, hi ha milers de famílies (i moltes més que ho amaguen) que no arriben a pagar les lletres de les seues hipoteques, i fins i tot casos on tots els membres de la llar han perdut la feina i no tenen ni per a menjar. Les xifres de les entitats que treballen amb l’assistència de xoc i els bancs d’aliments provoquen calfreds, mentre assistim amb una enorme vergonya aliena i indignació, als festivals d’indemnitzacions i sous dels grans dirigents de les entitats financeres.

Aquesta situació i la magnitud del drama humà que està abocant a tantes i tantes famílies al risc d’exclusió social ens ha de fer plantejar un canvi de model. Una de les grans victòries del capitalisme ha estat fer creure a tants i tants treballadors que eren part de la nova classe mitjana i els ha abocat a una dèria de consum inassumible que els ha entrampat en les trampes financeres dels bancs que vestits de domadors de somnis no buscàven res més que beneficis ràpids i quantiosos. Amb aquesta febra del consum d’habitatges motivat per la necessitat d’enrajolar fins al cel per a fer milions a cabassos, ha deixat enrere la necessària promoció de la cultura de lloguer tant extesa a la resta d’Europa, i que, amb uns preus molt més dignes alleugen molt la pressió sobre les economies familiars, i les fa molt més resistents a la pèrdua de la feina. Per descomptat és urgent que s’aprove la dació en pagament de les hipoteques perquè les famílies puguen començar una nova vida, sense deutes permanents en tornar l’habitatge al banc i que a més mentre això no arriba com a mesura de xoc es paralitzen els desnonaments fins a que el pis s’haja venut. Exigirem també a les entitats bancàries la inclusió de clàusules per evitar augments sobtats dels pagaments de les hipoteques variables (més del 80%) que siguen inassumibles per a les famílies

Així doncs, ens trobem amb milers de famiílies sense casa…i amb bancs amb milers d’elles. Les entitats financeres han bloquejat milers d’habitatges que han pres a les famílies executant les hipoteques i es neguen a posar-les al mercat per que no es desplomen els preus i de passada els seus balanços de resultats. Des d’Esquerra conscients de la graveta de la situació, impulsarem un impost als bancs perque posen al mercat de lloguer els seus habitatges i aquest impost anirà creixent a mesura que els tinguen més temps bloquejats. No pot ser que els habitatges no tinguen preus dignes per què uns pocs es beneficien, mentre s’atempta contra el dret de la gent a tenir un habitatge digne. El que també és intolerable és que l’execució d’una hipoteca siga l’únic pretext que es te en compte a l’hora d’un traumàtic desnonament. És per això que variem la llei per a que es tinguen en compte altres aspectes com els informes dels serveis socials per a evitar desnonaments a famílies a xiquets, majors o persones malaltes. El dret a l’habitatge digne, i a que les persones puguen desenvolupar el seu projecte vital no pot estar a mercè de la voluntat dels grans bancs. És un dret irrenunciable com a ciutadans.

Filed under: Uncategorized