Tercer dia (i últim espere) de reclusió forçosa a casa. El refredat, herència familiar, emprenya tot el que pot. Aquests dies, m’he dedicat a dormir i a seguir els debats del Parlament de Catalunya. Encara es veu TV3, i la resta de canals de la CCRTV, i pel que he llegit avui aguantaran fins al 25 d’abril del 2007 (macabra coincidència, o no…). Ahir no em vaig donar compte que aquest bloc arribava als 100 posts, enfeinada a fer arribar la barreja de mala llet i llàstima que comporta que s’atempte contra l’espai català de comunicació i contra la llibertat d’expressió d’aquesta manera.
Al maig, quan vaig iniciar l’aventura, no hauria pensat mai que arribaria fins aqui, 100 missatges, en els quals he intentat almenys mantenir una coherència en els meus plantejaments. Després de 100 articles i milers de visites (nombre que encara em sorpren dia a dia), m’he aturat a repassar alguns relats, i em tranquil.litza saber que no canviaria res de tot plegat. Esperem que quan arribe als 200 posts, d’aquest bloc accidental puga dir el mateix.
Avui, al Parlament hi havia una votació sobre l’exercici de l’autodeterminació, no només sobre el dret, trampa en la qual ens vol fer caura determinat partit per espolsar-se les puces i poder seguir enganyant al respectable. Sensació d’arrencar a correr cap al més enllà, i mirar enrere, i restar sol. No passa res, queda un gran tram cap a la majoria social i cal seguir treballant fort per arribar-hi. Per ressumir la jugada em quede amb dos símils que he trobat per la blocosfera de dos companys de les JERC.
En
Jordi
resumeix el joc de resolucions aixi
“Com ja li he dit a algun amic, és com aquells que es compren un xandall cadascú, un se’l posa i va a córrer, i l’altre es queda al sofà amb el xandall encara a l’armari. Potser és el que no entén CiU, l’autodeterminació està per exercir-la, no per contemplar-la. És a dir, mentre CiU es queda al sofà, la gent d’Esquerra ja fa temps que ens em posat a córrer amb el xandall, de la selecció dels Països Catalans, és clar.”Pel seu costat en
Lluís Pérez ho ressumeix així:
“El paper de CiU en tota aquesta polèmica, com era d’esperar, ha estat el de marejar la perdiu i jugar amb ambigüitats. Així, per exemple, han presentat una resolució al Parlament on no es defensa l’autodeterminació sinó que, simplement, “no es renuncia a la mateixa”. Algú hauria d’explicar els convergents dues coses: 1) que el Parlament ja va aprovar diverses resolucions en aquest sentit en el passat i que, per tant, no estaven afegint cap novetat; i 2) que entre “em compraré un cotxe” i “no renuncio a comprar-me un cotxe” hi ha una diferència notable” Mentrestant els valencians continuem enfeinats en parar la bogeria de tancar les emissions de TV3. Si voleu sumar-vos a la protesta hi ha diverses maneres:
a)S’han convocat protestes davant dels ajuntaments a les 20H del dia següent al tancament de les emissions de TV3
b) Podeu enviar un mail a diverses autoritats (Presidents de Catalunya, les Illes, i del País Valencià, a més del ministre d’indústria) clicant
aquí, o sobre el banner del lateral d’aquest bloc (si a la TV3 al País Valencià) gairebé 40.000 persones ho han fet ja.
c)Per als mestres en originalitat, us recomane la via que ha iniciat en
Josep Barberà, company d’
Esquerra de Benicarló. Enregistreu un video amb el vostre nom, població, i un missatge contra el tancament de TV3 i pengeu-lo al
Youtube. Ell Mateix en farà el seguiment al seu bloc. (nota. amb el canvi al nou servidor del bloc aquest video ja no està disponible. Disculpeu les molèsties)
Comentaris Recents