Manual de supervivència de la xarxa

 

 

Bloc: també anomenat bitàcola. Encara ara no hi ha consens sobre si el nom correcte en català és bloc o blog. Els blocs permeten l’us d’imatges, videos, arxius de so, o molts altres complements. Els blocs en català disposen de diversos servidors i agregadors de bloc creant xarxes d’usuaris com la Xarxa de blocs Sobiranistes, Poliblocs (dedicat a blocs polítics en català), o xarxes territorials. Una altra de les discussions entre els blocaires són l’ús de codis ètics o la necessitat de donar al possibilitat de comentar els posts (articles) per facilitar la interacció entre autor i lectors. Entre els proveidors de blocs en català està bloc.cat , blogger o wordpress que ja han adaptat la seua interfície al català

 

Fotolog: semblant a un bloc, però té per element principal una fotografia. D’opcions més limitades que un blog, només permet comentaris entre usuaris de la xarxa fotolog.

 

Facebook: xarxa de relacions socials a internet. Permet iniciar causes i reivindicacions molt diverses a la xarxa. Ara està en marxa la reivindicació per tenir una network catalana diferent a l’esapnyola. De moment només està en anglès però en els propers mesos es possible que tinguem ja una versió en català ja que les traduccions de estaran segons han declarat fonts de Facebook en mans de les comunitats de subscriptors.

Twitter: servei de microblog. No permet imatges i les actualitzacions no poden superar els 160 caràcters. Com a avantatge es pot actualitzar des d’un mòbil o una pda des d’on vulgues. Es creen xarxes de Followers (amics) que reben les actualitzacions de les persones a què segueixen. Inclou un servei de missatgeria directa entre els teus “followers”

Flickr: servei d’àlbums de fotos online. Permet crear previsualitzacions diverses per publicar-les a webs o blogs. Admet comentaris.

Agregadors de continguts: permet acumular els enllaços i centralitzar blocs i serveis de webs i notícies en una sola pàgina web. Fa servir els canals RSS o ATOM per tal d’avisar de les actualitzacions de les webs sindicades. El més extés és bloglines.

Altres eines per a blocs o webs

feevy: permet de publicar al teu bloc extractes d’altres blocs que vincules. Et permet tenir la teua pròpia columna d’opinadors al teu bloc. Pots triar el nombre d’opinions que es publiquen a l’hora indistintament del nombre d’opinadors en funció de la llargària del bloc i les finestretes s’aniran actualitzant en funció de la ultima actualització dels bloc vinculats. Usa un canal RSS de cada bloc

Deezer: reproductor d’mp3 lliure. Pots afegir les cançons que vulgues tant si ja estan a la web com si no, ja que permet pujar arxius, pots crear llistes de reproducció i publicar-les al bloc

Snap: crea previsualitzacions de les web que cites amb enllaços. Mostra una imatge de la web i en el cas dels blocs pots visualitzar tant una imatge de la web com els ultims pots en RSS i permet la sindicació. En el cas de videos del youtube, permet la visualització en la pròpia finestreta de l’snap (que es pot fer més gran del que ix per defecte) i no cal carregar el video del youtube.

 

Vodpod: Permet fer una columna amb els vídeos que tu vulgues al teu web o bloc. Per afegir-los té un motor de cerca amb els principals servidors de video online, youtube, google videos etc. Permet pujar també els teus propis videos.

l’Espurna 101

Tercer dia (i últim espere) de reclusió forçosa a casa. El refredat, herència familiar, emprenya tot el que pot. Aquests dies, m’he dedicat a dormir i a seguir els debats del Parlament de Catalunya. Encara es veu TV3, i la resta de canals de la CCRTV, i pel que he llegit avui aguantaran fins al 25 d’abril del 2007 (macabra coincidència, o no…). Ahir no em vaig donar compte que aquest bloc arribava als 100 posts, enfeinada a fer arribar la barreja de mala llet i llàstima que comporta que s’atempte contra l’espai català de comunicació i contra la llibertat d’expressió d’aquesta manera.

Al maig, quan vaig iniciar l’aventura, no hauria pensat mai que arribaria fins aqui, 100 missatges, en els quals he intentat almenys mantenir una coherència en els meus plantejaments. Després de 100 articles i milers de visites (nombre que encara em sorpren dia a dia), m’he aturat a repassar alguns relats, i em tranquil.litza saber que no canviaria res de tot plegat. Esperem que quan arribe als 200 posts, d’aquest bloc accidental puga dir el mateix.

Avui, al Parlament hi havia una votació sobre l’exercici de l’autodeterminació, no només sobre el dret, trampa en la qual ens vol fer caura determinat partit per espolsar-se les puces i poder seguir enganyant al respectable. Sensació d’arrencar a correr cap al més enllà, i mirar enrere, i restar sol. No passa res, queda un gran tram cap a la majoria social i cal seguir treballant fort per arribar-hi. Per ressumir la jugada em quede amb dos símils que he trobat per la blocosfera de dos companys de les JERC.

En Jordi resumeix el joc de resolucions aixi “Com ja li he dit a algun amic, és com aquells que es compren un xandall cadascú, un se’l posa i va a córrer, i l’altre es queda al sofà amb el xandall encara a l’armari. Potser és el que no entén CiU, l’autodeterminació està per exercir-la, no per contemplar-la. És a dir, mentre CiU es queda al sofà, la gent d’Esquerra ja fa temps que ens em posat a córrer amb el xandall, de la selecció dels Països Catalans, és clar.”

Pel seu costat en Lluís Pérez ho ressumeix així: “El paper de CiU en tota aquesta polèmica, com era d’esperar, ha estat el de marejar la perdiu i jugar amb ambigüitats. Així, per exemple, han presentat una resolució al Parlament on no es defensa l’autodeterminació sinó que, simplement, “no es renuncia a la mateixa”. Algú hauria d’explicar els convergents dues coses: 1) que el Parlament ja va aprovar diverses resolucions en aquest sentit en el passat i que, per tant, no estaven afegint cap novetat; i 2) que entre “em compraré un cotxe” i “no renuncio a comprar-me un cotxe” hi ha una diferència notable”

Mentrestant els valencians continuem enfeinats en parar la bogeria de tancar les emissions de TV3. Si voleu sumar-vos a la protesta hi ha diverses maneres:

a)S’han convocat protestes davant dels ajuntaments a les 20H del dia següent al tancament de les emissions de TV3

b) Podeu enviar un mail a diverses autoritats (Presidents de Catalunya, les Illes, i del País Valencià, a més del ministre d’indústria) clicant aquí, o sobre el banner del lateral d’aquest bloc (si a la TV3 al País Valencià) gairebé 40.000 persones ho han fet ja.

c)Per als mestres en originalitat, us recomane la via que ha iniciat en Josep Barberà, company d’Esquerra de Benicarló. Enregistreu un video amb el vostre nom, població, i un missatge contra el tancament de TV3 i pengeu-lo al Youtube. Ell Mateix en farà el seguiment al seu bloc. (nota. amb el canvi al nou servidor del bloc aquest video ja no està disponible. Disculpeu les molèsties)

Sorpresa, tens un bloc!

Aquest serà el missatge inicial del meu blog. Estrany si, la data d’alta és del novembre. Més entrany es saber que tens un bloc 8 mesos gairebé després de la seua creació. Vaig estar col.laborant amb una amiga al seu bloc i es veu que m’hi vaig donar d’alta i ho vaig deixar correr. Ara, un amic m’alerta que hi ha un bloc amb el meu nick per capçalera. Mig en broma mig seriosament obric la sessió amb el meu login i funciona…

D’aquesta manera inicie la meua aventura blocaire. No sé si anirà endavant o no, si només hi haurà les neures d’una independentista sense solució com molts m’han qualficat, o les reflexions provocaran que alguna personeta (amb orelles i sabates) faça parada i fonda en aquest espai. Siga com siga, és el moment de tirar-se de la moto (de nou) i emprendre un nou repte, que de ben segur no serà l’últim.

ps: Gràcies al Jordi Rofes, un dels culpables de la meua integració a la Vila de Reus, pel seu regal en forma de títol d’aquest bloc.