Reus, Simat, Pego, Sagunt, Benidorm, València, Gandia…

Ja feia alguns dies que no actualitzava aquest bloc. Queden molt poquets dies per a les Eleccions Generals i el volum de feina és considerable. L’altre dia parlava de la política de proximitat, i aquesta setmana val a dir que he fet un curs pràctic que no m’ha fet res més que confirmar el que vaig escriure en la última blocada. Dissabte passat em vaig acostar a Reus (Baix Camp), a la III Calçotada independentista de les JERC. Val a dir que he estat els 3 anys i hi he estat com a casa i ja és una referència en el calendari de l’organització. Aquest any a més, ha coincidit amb l’acte central de les JERC per a la campanya electoral i hi vaig intervenir a l’acte polític com a cap de llista de les JERPV per València. Primer míting fora de les Comarques valencianes, però com sempre, com a casa.

Diumenge de matí, amb el temps justet per descansar, cap a Simat de la Valldigna a la Safor, on vam fer una passejada pel monestir de Santa Maria de la Valldigna i un acte polític a la Casa de la Cultura,acompanyats de la Marina Llansana, portaveu d’Esquerra i diputada al Parlament de Catalunya. El monestir val a dir que està considerat pel nou Estatut Valencià segons l’article 57 com a “temple espiritual, històric i cultural de l’antic Regne de València, i és, igualment, símbol de la grandesa del poble valencià” (el que no deixa clar sí que indistintament de la confesió de cadascun dels valencians). No té res a veure aquest misticisme, però, en què l’acte estiguera cobert per la televisió pública dels valencians, Canal 9 (podreu trobar el video ací) sinó que és compliment de la junta electoral que ens atorga 1 minut d’informació per a tota la campanya. No els hem tornat a veure…continua el boicot.

Dilluns, cap a la Marina. De camí mostres de l’agressió bestial que pateix el territori a la Marina, amb l’esperança que l’aprovació de la llei del sól ature la barbàrie. La necessitat del certificat de suficiència hídrica i l’obligació de la reserva del 30% del sól per a VPO ha tret les ganes o la intenció d’especular a moltes desenes d’especuladors. A Pego, primer acte d’una secció local nascuda la vespra de la nit de Nadal del 2007. Comencen fort, i apostant per un nou model de poble, que entre Carlos Pasqual (a la pressó descanse) i el tripartit (urbanització de la Penya-roja dixit) han posar al límit.Al centre cívic del Port de Sagunt, dimarts, havia alguna cosa diferent. Molta gent a l’acte disposats a no deixar-se prendre’s el pél pel vot útil. Com es pot votar a algú perquè no mane un altre, sabent que ni farà el que tu necessites ni com tu necessites. Comença a entreveure’s que es trenca la paret i que els prejudicis cap a l’independentisme cauen. En aquella sala hi havia un bon grapat de gent castellanoparlant que desacomplexadament feien un pas cap endavant.

El final de la setmana ha sigut bastant mogudet. Dijous, ens van impedir de fer l’acte polític previst a Silla per a la campanya electoral. Uns individus, membre d’e2000 van colapsar l’entrada increpant els assistents i van impedir que l’acte es desenvolupara amb total normalitat. El més greu de tot plegat és que en l’aldarull hi havia el regidor que la formació feixista té al poble. De tota manera fan tard, la batalla per la normalitat d’Esquerra al País Valencià està guanyada i ho veiem cada dia en actes, i passejades pels mercats.

ps: el bloc el tinc una mica penjat, ho reconec. El twitter sí que va al dia

Per això vull la independència

Del nord, del Sud, de terra endins, de mar enllà, nascut ací, i a qualsevol altre lloc, joves i majors, homes i dones tots junts cap a la independència. Per un País Lliure d’homes i dones lliures.

Visiteu el video aqui: VIDEO

 

www.per-aixo-vull-la-independència.cat

Primer mascletà, comença la disbauxa

Dijous a migdia vaig acudir a la primera mascletà de les falles 2007. Un dijous caloròs com pocs que, marcava com l’inici de les festes majors, l’inici de la màniga curta, i de les ulleres, de sol, claus per seguir la mascletà sense quedar cec de mirar al cel. Una mascletà a la Plaça del Caudillo (nom franquista que encara es manté entre les persones més grans), la Plaça del País Valencià (nom que va adquirir amb el primer ajuntament democràtic) o l’actual Plaça de l’Ajuntament (nom que es va posar per exigència dels grups de l’ultradreta), és només un primer simptoma de la disbauxa que planarà sobre la meua ciutat.

Un migdia de mascletà, es fàcil trobar 50.000 persones o fins i tot més, suportant al voltant de 100 db durant 5 minuts. Explica’t aixi es fàcil pensar que estem bojos, o que som unes víctimes potencials del protocol de kioto que ens prohibirà les festes. Tanmateix ens agrada i hi va tothom, independentistes, blavero-espanyolistes, grans, petits i fins i tot grans corporacions i coalicions (valenciana especialment) a fer-ne publicitat

Aquestes primeres mascletades del 2007 també tenen un nou amic, l’electoralisme dels dos grans partits. El PP ja ha manat distribuir mocadors festers amb el lema: Rita alcaldesa, fins aquí tret dels dubtes sobre el finançament de sempre normal. El que ja és més simptomàtic de la realitat del País Valencià, es que Julio Tormo, faller reconegut, i a més locutor de la televisió pública, lluia el mocadoret de marres en la retransmissió diària de la mascletà a Canal 9

Pel bàndol socialista no es queden curts. La candidata a l’alcaldia Carmen Alborch s’ha fet construir un gegant d’ella mateixa, i el fa passejar abans de totes les mascletades i altres actes fallers. Vista la premsa diària del cap i casal, la figura ha estat ben acollida, però algun desaprensiu ha tombat d’una empenta un dels cabuts del sèquit. A empentes i rodolons va la campanya a la ciutat, on són comuns els sabotatges a les cabines telefòniques publicitàries amb anuncis dels PSPV, on hi ha pintades amb el lema PSOE=ETA. No seré jo qui defense el PSOE de normal, ni molt menys, però cal aplaudir la decisió d’aplicar la pena atenuada al De Juana Chaos sense dubte.

I tot això encara a dues setmanes de l’inici oficial de les Falles. Dic oficial, perquè ja fa molt dies que hi ha carrers tallats al trànsit i barraques de les comissions, els nens ja s’han equipat amb petards per la seua edat i els que no ho són, sovint comprats pels pares, i amb la polèmica d’una normativa sobre l’ús de material pirotècnic n’impedeix l’ús fins que tenen 12 anys, fet que amplificat convenientment pot fer perdre al PSOE posicions. I es que amb les falles, i la seua disbauxa col.lectiva que acaba amb 700 incendis provocats a la ciutat i molts més en altres pobles del País Valencià, no s’hi juga.