Furbi Camps !

Per afrontar la calor que fa amb una mica més d’alegria!

De vestits i samarretes

“Als vint-i-cinc anys o s’és de dreta o s’és d’esquerra
o no s’és res, o siga, més de dreta” (Joan Fuster)

Ha tornat a guanyar el PP en les darreres eleccio ns. Una vegada més corresponent poal d’aigua freda davant els mobilitzats valencians i l’enèssima decisió davant la frustrada caiguda del rè gim. De nou sembla que els populars no tinguen sostre electoral per moltes imputacions judicials que caiguen sobre el mateix pr esident del govern valencià o sobre el secretari general del partit hegemònic. De nou el principal partit de l’oposició ha des aparegut del mapa fins al punt que el seu diari “amic”, el Levante titulara avui mateix un dels seus bitllets d’opinió amb “Ala rte? el de las rosquilletas? (quan la principal empresa productora del sector és Velarte, un dels suports del blaverisme dia dit d e pas), per mostrar la poca visibilitat del principal líder dels socialistes valencians

Tot i la percepció d’absolut tsunami electoral popular ( que és cert amb dades absolutes), tampoc podem obviar que actualment al Partit Popular el vota més o menys el 25% del cens electoral valencià. O per dir-ho d’una altra manera, els valencians estem permetent per acció o per omissió que sense tenir la majoria de la societat, ens hagen bastit un règim feixista (estalviant-se el cop militar). Allò de règim feixista no crec que siga un excés sinó que respon a l’ús de tots els mecanismes de menjada de tarro a la societat de qualsevol règim d’aquest tipus.

Ahir, alguns centenars de persones omplíem la Plaça de Manises de València, encerclant el Palau de la Generalitat per denunciar la corrupció que assetja al PP, la seua mala gestió i per exigir la dimissió del President Camps. Convocats a través de la xarxa social Facebook centenars de persones de diverses procedències polítiques i cíviques demanaven que la dignitat es torne a passejar pel Palau. Tot i l’èxit de la convocatòria i la resposta a les noves manera de mobilitzar a la societat la pregunta evident em va sobrevenir: quantes d’aquelles persones no van anar a votar diumenge?. Quantes d’aquelles persones s’haurien empassat una vegada més el discurs de la dreta més rància del despretigi de la política que empren per jugar al “despiste” mentre continua musculant les seues estructures i ampiiant les seues xarxes cíviques.

A la nit, el Campus de Tarongers es plenava en la vesprada de la “rock contra l’Enderroc” organitzada pels amics del Barri del Cabanyal-Canyamelar de la Ciutat de València. Després d’anys de resistència continuen els enderrocs de més d’un miler de cases, algunes de les quals estan catalogades com a Bé d’Interés Cultural, eliminant,a cop d’excavadora una part molt important del patrimoni valencià ,després del revés judicial. Aquesta setmana però, la mateixa setmana que el Partit Popular treia el 49,99% dels vots, el Suprem obria una via judicial per tal de revisar la qüestionada prolongació de l’Avinguda Blasco Ibáñez, que obligarà al Ministeri de Cultura a posicionar-se i a fixar si hi ha espoli patrimonial i per tant s’ha de paralitzar l’enderroc. De nou el dubte m’envaïa, quants diumenge no hi eren per plantar cara? De nou Fuster irromp provocador a la reflexió: “La dreta sempre “es furiosa”i per això té tant d’èxit. L’esquerra tendeix a ser raonable, i es dispersa discutint”

Petites passetes

no és insignificant que comencen a haver gag’s com aquests. És el moment de deixar de donar-los les esquenes comunicativament parlant Sènia amunt.

La gestapo torna a l’activitat

“Mis profesores no me fallarán”. Amb aquesta modèstia digna d’un bon cristià, Francesc Camps donava “carpetasso” a la discussió sobre l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania. Durant les darreres setmanes des del govern valencià s’ha anat engreixant de nou l’aparell de la policia de l’Estat per tal d’impossar la docència d’aquesta matèria obligatòria en les dues llengües “de futur”, el castellà (majoritari) i l’anglès. El sistema és senzill, un professor de ciències socials dóna la classe en valencià o en castellà segons la línia educativa, a un volum normal de veu, i un segon professor repeteix exactament el mateix en anglès. Però exactament el mateix ja que no pot impartir cap mena de matèria.

Aquesta escena, digna d’un capítol dels teletubbies on ho repeteixen tot dues vegades, és el gran model educatiu que proposta Francesc Camps I: el valencianista, per als xiquets i xiquetes valencians. I com assegurar-se que els professors facen normativament el ridícul? enviant un exèrcit d’inspectors a les aules. Ja s’han donat els primers casos d’inspeccions sistemàtiques a alguns centres i l’amenaça d’obertura d’expedient. El desgavell està servit, alumnes que boicotegen les classes, professors que malgrat les pressions es neguen a participar del sainet, i inspectors que es neguen a ser còmplices de la barbàries pedagògica. Els sindicats poden fil a l’agulla, i el primer expedient provocarà el colapse de tot el sistema.

I mentrestant el govern central fa tímides crides a complir els currículums aprovats. Ara bé, deixaran d’emetre els certificats d’Educació Secundària Obligatòria a aquells alumnes que hagen fet “objecció de consciència”? O permetran que sense tenir superat el currículum complet puguen seguir el seu cicle educatiu?. Les matèries curriculars no poden ser objecte de insubmissió tant si es Educació per a la Ciutadania com si són Matemàtiques o Ciències Socials. I la feixistada de l’anglès no pot servir al Govern Valencià com a tapadora per a no aplicar la matèria.

I si enlloc de promulgar “the education for citizens” es feren una altra pregunta: Educació en valencià com toca. Why not?

dos homes i un destí

Si per casualitat algú llegeix el twitter que acabe d’iniciar, haurà comprovat que efectivament aquest no és un post amb un petit diccionari dels nous formats de comunicació a internet. Hauré de demanar disculpes per les expectatives no resoltes (queda pendent per al proper post evidentment),però he trobat una foto que m’ha fet canviar els plans sobtadament.

Camps i Garcia-Gasco, Garcia-Gasco i Camps, dos homes i un sol destí?. En les darreres setmanes els bisbes i arquebisbes com la resta de partits polítics (o altaveus de partits polítics) han iniciat la campanya electoral, clamant al cel (mai millor dit) contra els qui “negocien” amb terroristes o defensen els drets de les dones a decidir sobre el seu propi cos amb la reivindicació d’un avortament lliure i gratuit.

Té certa gràcia, quan ells mateixos van fer costat a les negociacions entre el govern d’Aznar i ETA, que ara utilitzen les creences de la societat per a fer la “mitinada de diumenge” en favor d’una força política concreta (diuen que no, però és que la resta de candidatures són sospitoses d’haver caigut en un pecat com a mínim de la encíclica).

I encara és més gloriós exigir el dret a la vida en contra de l’avortament quan blasmen de l’us de preservatius que podrien evitar milions de morts per la sida arreu del món. I davant tot això “besamans” i a genollons trobem la candidatura en ple del Partit Popular disposada a competir amb “monseñor” a demostrar un major ultraespanyolisme retrògrad. Doncs ara per ara no sé qui guanya. Coses de tenir la mateixa meta, uns recuperar el govern i els altres no perdre la cordura…dic el concordat.

Camps I: l’hermètic

 

 

Aquests últims dies corre per València un video del nostre estimadíssim president Francisco/Francesc (la segona opció si és campanya electoral o 9 d’octubre), deixant tirats als periodistes que pregunten. Les tensions internes al sí del PP que han acabat amb Zaplana presentant-se per Madrid i l’accident del metro de València per la pèssima gestió del transport públic que continua exactament igual, va provocar que el president mantinguera un silenci hermètic.

Després de la publicació del video que us adjunte a aquest post, perquè veieu en persona el que han de patir els valencians, el nostre “presi” s’ha liat la manta al coll i ha concedit una roda de premsa de més d’una hora. Fi del problema si no fos que ha sigut a Madrid on ho ha fet, on la visita del Papa, o l’accident de rodalies no van passar de dos o tres dies de cobertura mediàticaDes d’aquest petit però acollidor espai a la xarxa, vull solidaritzar-me amb el periodista d’Info TV que just després de quedar-se amb un pam de nas en veure que el president marxava després de preguntar-lo pel cost de la visita del Papa, va haver d’aguantar que el president s’adreçara a ell dient-li que era culpable que no contestara a cap altra pregunta de cap mitjà per la “impertinència” del company.Tot plegat ha forjat la llegenda de Camps I, l’hermètic, un cavaller tant poc espavilat que ni tant sols és capaç de mantenir protegida la llibertat d’informació de 4 milions de valencians. No serveix de res, tancar-se en un palau de vidre per tapar-se les vergonyes i les misèries. Seguint aquest símil medieval aprofitant els 800 anys del naixement de Jaume I (mantindre el logo al cantó inferior dret del bloc), els súbdits s’acabaran alçant contra l’hermetisme. Temps al temps.

ps: Per celebrar els 800 anys m’apunta a la iniciativa de reproduir un fragment del “libre dels feits” paràgraf 510:“E quant aço fo feyt uinguem nos ne en terres de Ualencia, e ans que no hi fossem era hi ja Linfant: e exins acuylir be a Burriana quant nos entrauem que uench a nos, e entram caçan e ab gran alegria. E uinguem nosen a Muruedre, e puys a Ualencia.”

ps 2: fonts properes a aquest bloc afirmen que el President de la Generalitat és el de l’esquerra a la foto

ps3: Si voleu posar-vos el penó de la conquesta a la vostra web heu de copiar el següent codi extret de www.monjo.cat

<a href="http://www.monjo.cat/tag/Jaume-I/" target="_blank">
<img src="http://www.monjo.cat/imatges/peno.png"
style="position:fixed;bottom:0;right:0; border:0;display:block;_display:none;
text-indent:-999em;text-decoration:none;"/> </a

comença la censura

 EL GOVERN VALENCIÀ TANCA LES EMISSIONS DE TV3 A ALACANT DE NIT I SENSE AVISAR

 

Funcionaris de la Generalitat van entrar al repetidor i van precintar-lo ahir a les deu del vespre

Avui s’acabava el termini autoritzat pel jutge per a tancar el repetidor de TV3 que Acció Cultural té a la Carrasqueta. I els tècnics de la Generalitat Valenciana hi van entrar, sense avisar, ahir a les deu del vespre. En el moment de la clausura, no hi havia cap representant d’Acció Cultural. El govern valencià ha evitat, d’aquesta manera, una concentració que hauria provat d’impedir el tancament, com va passar el 27 d’abril. D’aquesta manera TV3 ha deixat de veure’s a les comarques meridionals del país després de vint anys d’arribar-hi.

extret de vilaweb.