Cap d’any íntim? “mone” al festivern!

 

Després de veure que la informàtica per una vegada no ha fallat i el supòsit de principi d’any s’ha publicat correctament toca obrir la bitàcola d’aquest 2008. El post anterior sobre l’aquelarre ultracatòlic d’ahir per sort pertany com a mínim a l’any passat (encara que sembla que vinga d’unes quantes dècades més). Evidentment mentre el supòsit de Cap d’any es publicava a aquest bloc jo estava un grapat de kilòmetres més al sud de València, a benifairó de la Valldigna.

En les converses dels dies previs a Cap d’any, un tema recorrent era allò d’on passariem la revetlla, i alguns amics em deien allò de “hem llogat una caseta rural allà amb la llar de foc, i farem soparet i festeta”. Sàpiguen que en veure la capa de glaç damunt dels cotxes a benifairó la matinada del dia 1, vaig tenir un sentit record per ells. Fred es poc qualificatiu per al drama viscut durant 48 hores, convertides en una competició a veure qui èsser humà era capaç d’acumular més forros polars al seu cos, i quina alçada assolia el fang als camals dels pantalons.

Tot i això, hi tornarem. Sempre amb el plàcit de les rentadores domèstiques que hauran de fer la feina bruta (mai millor dit), perquè malgrat tot, el festivern s’ha consolidat com una citat obligada per al jovent valencià en les nits prèvies la de Cap d’any, tot i els tres emplaçaments que ha tingut en les 4 edicions que s’han fet. I és que per a un ajuntament no és fàcil, triplicar la població en dies tant assenyalats amb un infraestructura complexa i un cartell musicalment compromés.

Hi tornarem per l’esforç dels organitzadors, per els campanades a tocs de txalaparta, pels concerts d’obrint pas amb que ens anem fent grans, per la magnifica escudella independentista feta a la seu d’Esquerra a la Valldigna, i que vaig tenir el plaer d’ajudar a cuina, per les animalades dels dos dies, i per la companyia dels amics i la gent de les JERC amb que vaig rebre un nou any, carregat de reptes, i moltíssima feina, però encara més d’il.lusió per seguir batallant.

A tots ells, a tots amb qui vaig creuar sms duran la nit, i a totes les mares i pares que en arribar a casa i veure les nostres bambes i camals plens de fang i van exclamar “on t’has fotut?”: bon 2008 !

 

Cançó del dia: Venim del Nord, Venim del Sud, de Lluís Llach i Feliu Ventura

PS: Jordi Molinera estrena fotolog. L’afegesc als enllaços

El camí cap a nosaltres

        foto del concert (disculpeu la qualitat és pressa amb el mòbil)

 

                                     Saps bé que el teu somni ho és perquè sempre ho serà i viure amb ell és tant sincer com la tendresa de lluitar

La vida fugint (Cesk Freixas)

 

Divendres arribava la flama del correllengua a la Ciutat de València. Parada i fonda al casal del Russafa, fins al proper dia 8, quan farà una nova etapa amb els actes que es faran a Ca Revolta, al centre de València, amb l’actuació de Lilit i Dionís. Era un dia de retrobar-nos una vegada més al casal, després de l’estiu per iniciar un nou curs d’activitats.

El convidat aquest any al concert del Correllengua va ser el Cesk Freixas. De fet, curiosament el primer concert que hi vaig anar va ser al mateix casal, en una diada organitzada per Racó Català, i que va acabar amb l’enfrontament entre membres de la policia nacional i individus (persones seria massa generós) d’España 2000 pels carrers del barri. Divendres però, tranquil.litat absoluta a l’ambient però no a les inquietes i combatives lletres de les cançons.

El camí cap a nosaltres (autoeditat 2007) que podreu escoltar aquí, és el nou treball discogràfic del cantautor penedesenc. Una molt bona proposta musical i un cantautor a tenir en compte, en una nova generació de cantautors com el Feliu Ventura, Pau Alabajos, Sergi Contrí o el mateix Cesk freixas que s’entesten a trencar l’odiosa definició de “tipus agafat a una guitarra disposat a adormir el personal” que alguns tenen aferrada al cap.

Al Cesk, desitjar-li tota la sort en el seu camí musical, que de ben segur ens farà coindidir en algun altre lloc. El camí, no serà fàcil, però a la llibertat arribarem de ben segur.

Tancat per Rock a la Mar

 

 Vistes de Cinctorres i Dénia

 

Aquest cap de setmana el bloc quedarà tancat de nou. Arriba l’hora del Rock a la Mar que celebra l’edició d’aquest any de polèmica. El festival va rebre la negativa de la conselleria d’Infraestructures per a instal.lar el recinte al Port de Dènia, negativa que afectava també a un recital de Maria del Mar Bonet i una cantada d’Havaneres. Una nova i creativa mesura del PP per intentar censura tot allò que siga cultura desafecta al règim. Per sort han fet marxa enrere i el Rock a la Mar es podrà celebrar amb total normalitat.

Aquest cap de setmana també es celebra a Cinctorres, l’Aplec dels Ports. Una cita que compta amb un bon grapat d’anys d’història i de reivindicació de la importància de la comarca dels Ports que pateix un bon piló de problemes al seu sí. De nou una coincidència de dates amb d’altres festivals, i un bon grapat de festes majors ens obliga a triar allà un volem anar.

Siga on siga, és una bon moment per gaudir de la música feta “al terreno” i en la nostra llengua, i per recarregar piles per afrontar els nous reptes que vindran a partir del setembre

Ens retrobem en uns dies !

 

ps: en Joan i el Pep ja han contestat al Mem que els vaig enviar.