solstici electoral

A aquestes hores parlar de la davallada d’Esquerra sembla que ja siga una cosa del passat, però els problemes amb el servidor de l’antic bloc, i el fet que em costara fer-me a la idea que calia començar a fer les maletes cap ací em fa retardar l’anàlisi fins ara. Fa una estoneta estava veient el Polònia on feien un gag sobre l’spot electoral d’Esquerra que deia “falten 30 segons menys perquè Puigcercós siga el nou president d’Esquerra”. No sé sap a hores d’ara com acabarà tot plegat però sí que és un reflex que sense dubte el 9 de març suposarà un canvi per a Esquerra tal i com la coneixem ara. Cap on?això ja quedarà per al congrés que es convocarà al juny.

Abans de tot això caldrà fer una petita anàlisi dels resultats electorals que ja han suggerit ,fins i tot als més graciosos algun acudit sobre Esquerra, que val a dir també que està ben trobat. La pèrdua de 280.000 vots no és cap bon resultat. També és cert que tota la pèrdua de vot no està relacionada amb la política que Esquerra ha fet o ha deixat de fer durant els darrers quatre anys. La polarització de la campanya en dos pols i la por al PP, ha provocat una pujada de l’anomenat vot útil (o vot del mal menor millor dit) que ha anat a parar al PSC. Vull creure que aquest votant que ens va fer confiança a les eleccions del 2004 i ara ha votat PSC per por a allò de “si tu no hi vas ells tornen” (que s’ha de reconèixer que és un gran slogan) no correspon al votant “mosquejat” amb el pacte del Govern d’Entesa amb el PSC (em tem però, que hi ha més d’un i de dos que responen a aquesta descripció).

Un de les bones notícies dels mals resultats (sí, hi ha) és que es confirma que Esquerra fa frontera electoral amb altres partits d’esquerres. Un bon senyal en el sentit que ens deixa camp per a còrrer i per mirar de convèncer aquesta gent que la millor manera d’aplicar polítiques d’esquerres serà amb un estat propi i anar avançant cap a la posició d’esquerra majoritària que ens permeta de trencar un empat crònic al qual ens portaria de pet un pacte amb CIU (us sona euskadi?). La mala notícia és que ens fa més permeables a aquestes onades de por que acaben per fer passar un bon nombre de vots pretesament independentistes a engrosar les fileres del PSOE. També és cert que en el moment que Esquerra va assolir aquells 8 diputats del 14 de març de 2004, tenien moltissimes vots “prestats” en tant que en aquell moment de linxament sense pal.liatius contra Esquerra el “si tu no vas ells tornen” apel.lava al vot independentista.

Dibuixades les causes exògenes a Esquerra és innegable que hi ha molta part del vot perdut d’Esquerra que ha quedat en l’abstenció. En aquest punt sí que la tasca feta i no feta esdevé responsable de no haver mogut als votants fins a les urnes. Potser no hem trasmés la necessitat de participar en unes eleccions què “no són nostres” en tant que eleccions espanyoles. Curiós argument quan totes i cadascuna de les conteses electorals que es celebren estan convocades per un organisme espanyol i no precissament per la Unesco. I és cert que no tothom ha acceptat el pacte del Govern d’Entesa amb el PSC i alguns dubtes que hem mostrat durant el que portem de legislatura.

Siga quina siga la causa, el procés d’autocrítica, enmig de tothom que guanya la nit electoral, ha començat des de l’endemà i els primers moviments es succeixen amb al dimissió de Joan Puigcercós de la Conselleria de Governació per dedicar-se de ple al partit. Passe el que passe al mes de juny al Congrés d’Esquerra, és ben clar que estem davant un canvi de solstici, ara que venen falles, o bé d’etapa per fer-ho més senzill. Un nou salt perquè Esquerra esdevinga percusora de la majoria social que ens portarà a la independència dels Països Catalans.

Abstenció? perquè?

 

 

Aquest matí tenia a la bústia el “kit del no votante” del PSOE. Només l’he rebut jo a casa per tant és un enviament de publicitat adreçat al nou votant. T’encoratja a tirar el flyer on no hi ha cap mena de proposta al fem. Per una vegada faré cas.

En aquesta recta final de campanya, l’abstenció ha centrat el debat polític arran de les declaracions del cap de comunicació del PP on descobreix que esperonen l’abstenció per evitar la victòria socialista. No em sorprén perquè es veu que les seues polítiques ultres només han servit per consolidar un espai del seu electorat però no per accedir a nous votants i així és realment dificil assolir una majoria. Per altre costat una participació de més del 70 o 75% dels votants abocaria a una majoria absoluta del PSOE. Mal negoci també

El PP, l’extrema dreta, i alguns col.lectius independentistes demanen l’abstenció per al proper 9 de març. Tot i que respecte qualsevol opció de vot, com no podia ser d’una altra manera, no ho entenc. Cas a part hi ha el cas d’ANB i el PCTV que demanen l’abstenció per obligació després de la seua il.legalització preventiva basada en no sé sap ben bé el què i que atempta d’una manera clara contra persones que no han comés cap mena de delicte.

És cert que unes eleccions espanyoles, són això, espanyoles i per tant es fàcil caure en allò de “què hi anem a fer a Madrid?”.Primer haurem de decidir quines eleccions són espanyoles i quines no, perquè de moment (i els independentistes ja treballem perquè això canvie) estan totes i cadascuna regides per l’ordenament legal espanyol i en el cas europeu directament tries diputats de l’Estat Espanyol en circumscripció única.

Em costa d’entendre que un independentista faça campanya per l’abstenció quan hi ha grups independentistes (dubte que hi haja algú més independentista que ells) que malden i pateixen pressó per voler participar en unes eleccions que els d’aquí, dels Països Catalans rebutgen perquè no els són pròpies, i acaben per augmentar les majoria espanyoles que actuen contra els ciutadans i ciutadanes dels PPCC.

És cert que anar a Madrid fa mandra i que els independentistes hem s’aspirar a anar per no tornar-hi mai més a no ser que ens agrade fer turisme a l’estranger. Mentre això no passa a Madrid se’ns hi ha perdut tot, i encara hem recuperat poca cosa.

Reus, Simat, Pego, Sagunt, Benidorm, València, Gandia…

Ja feia alguns dies que no actualitzava aquest bloc. Queden molt poquets dies per a les Eleccions Generals i el volum de feina és considerable. L’altre dia parlava de la política de proximitat, i aquesta setmana val a dir que he fet un curs pràctic que no m’ha fet res més que confirmar el que vaig escriure en la última blocada. Dissabte passat em vaig acostar a Reus (Baix Camp), a la III Calçotada independentista de les JERC. Val a dir que he estat els 3 anys i hi he estat com a casa i ja és una referència en el calendari de l’organització. Aquest any a més, ha coincidit amb l’acte central de les JERC per a la campanya electoral i hi vaig intervenir a l’acte polític com a cap de llista de les JERPV per València. Primer míting fora de les Comarques valencianes, però com sempre, com a casa.

Diumenge de matí, amb el temps justet per descansar, cap a Simat de la Valldigna a la Safor, on vam fer una passejada pel monestir de Santa Maria de la Valldigna i un acte polític a la Casa de la Cultura,acompanyats de la Marina Llansana, portaveu d’Esquerra i diputada al Parlament de Catalunya. El monestir val a dir que està considerat pel nou Estatut Valencià segons l’article 57 com a “temple espiritual, històric i cultural de l’antic Regne de València, i és, igualment, símbol de la grandesa del poble valencià” (el que no deixa clar sí que indistintament de la confesió de cadascun dels valencians). No té res a veure aquest misticisme, però, en què l’acte estiguera cobert per la televisió pública dels valencians, Canal 9 (podreu trobar el video ací) sinó que és compliment de la junta electoral que ens atorga 1 minut d’informació per a tota la campanya. No els hem tornat a veure…continua el boicot.

Dilluns, cap a la Marina. De camí mostres de l’agressió bestial que pateix el territori a la Marina, amb l’esperança que l’aprovació de la llei del sól ature la barbàrie. La necessitat del certificat de suficiència hídrica i l’obligació de la reserva del 30% del sól per a VPO ha tret les ganes o la intenció d’especular a moltes desenes d’especuladors. A Pego, primer acte d’una secció local nascuda la vespra de la nit de Nadal del 2007. Comencen fort, i apostant per un nou model de poble, que entre Carlos Pasqual (a la pressó descanse) i el tripartit (urbanització de la Penya-roja dixit) han posar al límit.Al centre cívic del Port de Sagunt, dimarts, havia alguna cosa diferent. Molta gent a l’acte disposats a no deixar-se prendre’s el pél pel vot útil. Com es pot votar a algú perquè no mane un altre, sabent que ni farà el que tu necessites ni com tu necessites. Comença a entreveure’s que es trenca la paret i que els prejudicis cap a l’independentisme cauen. En aquella sala hi havia un bon grapat de gent castellanoparlant que desacomplexadament feien un pas cap endavant.

El final de la setmana ha sigut bastant mogudet. Dijous, ens van impedir de fer l’acte polític previst a Silla per a la campanya electoral. Uns individus, membre d’e2000 van colapsar l’entrada increpant els assistents i van impedir que l’acte es desenvolupara amb total normalitat. El més greu de tot plegat és que en l’aldarull hi havia el regidor que la formació feixista té al poble. De tota manera fan tard, la batalla per la normalitat d’Esquerra al País Valencià està guanyada i ho veiem cada dia en actes, i passejades pels mercats.

ps: el bloc el tinc una mica penjat, ho reconec. El twitter sí que va al dia

Reflexions ara i ací

Demà m’examine d’història recent del País Valencià al context espanyol a la universitat. Després de la trepidant campanya electoral toca parada i fonda i reconciliarme amb els estudis de tercer de periodisme. Fa pocs estona que llegia el relat de les bombes a “Ca fuster” i contra Sanchis Guarner. Eren temps és durs que ara. Al camí, hi van caure el Miquel Grau i el Guillem Agulló, tot i això, el present tampoc es fàcil.

En les darreres setmanes s’ha creat una escola de sentenciadors i potencials creadors d’aforismes que volen sentar càtedra però s’allunyen de la gent, i de la realitat de vegades. Ahir llegia la frase “El terme “Països Catalans” propicia l´espanyolització del País Valencià”. Brillant. Tant lluïda o lluenta com errada. Els resultats electorals no parlen de conceptes sinó de maneres de fer. De fet, la sentència que de ben segur haurà propiciat hores de són plàcid al seu creador, no correspon al creixement de l’independentisme tant polític com sociològic al País Valencià. I ho dic més enllà del creixement d’Esquerra perquè hi ha més assemblees de les JERPV, de Maulets, Endavant, etc, o almenys fem més soroll. També hi ha més concerts i més poblats de grups de música en valencià, i que parlen obertament d’independència i una certa normalitat del terme.

El concepte de Països Catalans de Fuster, ha ultrapassat la seua dimensió primigènia altament teòrica per tindre una plasmació en un àmbit de treball, polític, econòmic i social, amb una voluntat de compartir un futur que ens permeta de donar respostes comunes als reptes de futur. És just l’articulació dels Països Catalans el que aturara l’espanyolització, tot i que és inevitable que dintre de qualsevol procés d’emancipació hi haja un revifada de l’unionisme.

No crec que el País Valencià siga més o menys espanyol, usant el terme Països Catalans. De fet tot es tracta d’espais electorals. El drama del País Valencià, no és altra que la pèrdua del centre (suposant que un govern d’un PSPV amb una pota a madrid i l’altra…també, siga la solució). Ara el PP ha posat el seu campament del límit del centre fins a l’extrema dreta (fet que ha fet desaparèixer potser per sempre el blaverisme polític d’UV i CV), i val a dir que el PSPV no ha fet absolutament res per evitar-ho. El client (digue’m-li votant socialista), per votar una còpia cutre del seguidisme popular, vota l’original.

L’esquerra per un altre cantó es debat entre una reformulació total o la guerra d’espases (el volum del soroll de sabres als voltants d’EU fan fredat). Els cicles electorals d’EU en els darrers anys no han donat resultats, i han descuidat l’enèsima refundació que a Catalunya va fer per convertir-se en ICV (remuntada electoral, tot i que torna a anar a la baixa). El Bloc per seu cantó, manté resultats tot i davallar a ciutats grans com Gandia o Castelló) i pot anar fet via. I Esquerra com sempre té el repte de redoblar l’esforç dels 5 anys que fa que corre per terres valencianes després de la fusió amb el Front pel País Valencià. Un repte que assumim i que avança a poc. Caldrà apretar forts les dents, i arrencar a correr cap endavant. Però és clar, ningú ens fa dir que fora fàcil.

les JERC, sempre un pas per davant

les JERC demanen un canvi de rumb per combatre l’abstenció independentista

Les JERC, el jovent independentista, han valorat avui en la seva Direcció Nacional els resultats de les darreres eleccions municipals. En primer lloc, els joves independentistes han volgut destacar que “els resultats no són bons, ja que no només no s’han assolit les expectatives sinó que en bastants municipis s’ha anat enrere”. Segons la direcció juvenil independentista, les causes d’aquests mals resultats són diverses: l’abstenció, la falta d’il•lusió i d’un horitzó esperançador, i l’extensió entre el votant independentista de la sensació d’una manca de perfil propi d’Esquerra al govern de la Generalitat del Principat.Les JERC consideren que és “el moment de fixar una estratègia de l’esquerra independentista”, i posen els recursos polítics i humans de l’organització al servei d’aquest objectiu immediat. Segons els joves independentistes, cal reorientar i enfortir el paper d’Esquerra a la Generalitat, fixar les línies vermelles de l’actuació governamental, impulsar una agenda política d’esquerra independentista a les institucions, i treballar per consolidar el moviment independentista més enllà de la lògica electoral.

En aquest sentit, les JERC es comprometen a “impulsar immediatament un procés de consulta a tota la militància” a través de les assemblees territorials de l’organització juvenil, per tal de renovar el discurs i l’estratègia independentista i d’esquerres. En aquest sentit, l’organització juvenil s’ha mostrat preocupada per l’alta abstenció, i creuen que “cal fer l’autocrítica necessària per revertir aquesta situació”, i emprendre mesures immediates, “basades en la radicalitat democràtica i la capacitat transformadora dels independentistes d’esquerres presents a les institucions”.

Finalment, les JERC han mostrat la seva satisfacció pels resultats obtinguts a les eleccions autonòmiques a les Illes Balears, on Esquerra ha aconseguit la primera diputada independentista al parlament balear i una notable presència municipal, i al País Valencià, on Esquerra ha augmentat el suport electoral.

Extret de la web de les JERC

Tossudament alçats

He llegit les portades dels diaris com cada dia. El Jordi Portabella va fer públic ahir que no hi hauria un nou tripartit, que Esquerra anava a l’oposició. Les portades com sempre no són el reflexe de cap realitat i disparem amb bala contra Esquerra. Dues paraules, Tossudament alçats, em ballen pel cap tot el dia, potser per no arraulir-me baix de cap balcó per por a que una gavina popular em defeque damunt (la superpoblació que hi ha des de diumenge no es gens alenadora).

Volia buscar els versos de LLach, per penjar-los aquí. El google, que em comença a fer por de tot allò que pot saber sobre mi, em remet, després d’alguna ressenya de premsa, al bloc de l’Anna Simó, companya d’Esquerra a l’Hospitalet. Una Anna, i una altra, una d’Esquerra i l’altra també, no puc evitar un somiure còmplice. Aprofite la visita, per llegir els darrers posts. Tot i la bona feina de l’Eduard Suàrez com a regidor de l’Hospitalet han perdut el regidor. Molts ànims i una abraçada i seguiu tossudament alçats perquè al 2011 hi tornarem amb molta més força. D’altra banda felicitar a la gent d’Esquerra d’El Prat de Llobregat pels resultats i per tornar a l’ajuntament per primera vegada des de la República.

Estic farta del derrotisme d’aquests dies. No s’ha acabat el país ni la feina, i molt menys Esquerra i les JERC. Prou de dir que “d’esta pleguem”. Prou de “no hi ha res a fer, el país s’acaba”. Si penseu això, felicitats, heu caigut en la trampa de la dreta. Tenia clar que aquestes eleccions canviarien la cojuntura per a Esquerra, si bé no hem crescut tant com caldria, però no el fons, ni ens anavem a independentitzar ni estariem en una república, de manera que la feina a fer continua sent molta i molt costosa.

Doncs bé, ara i aquí s’accepta el repte de tornar a il.lusionar a la gent. El repte d’una esquerra viva i propera, sempre alegre i combativa (desitge de tot cor que  s’encomane als companys que ara passen pel mal tràngol), sempre capaç de remuntar. De moment, dilluns ja ens hi posem. Com que l’Estat Espanyol, no li dóna la gana de presentar les balances fiscals ja hem fet la feina. Presentarem a la FNAC de València el llibre “l’espoli fiscal del País Valencià”, de Celestí Gimeno, amb la presència de l’autor i l’Agustí Cerdà, autor del pròleg i president d’Esquerra al País Valencià.

anotacions relacionades:

Agustí Cerdà: 11756 gràcies i País Valencià Sí (article d’opinió) 

Video: Pregunta parlamentària sobre les balances fiscals

ps: El passat 28 de maig aquest bloc va fer 1 any de vida

Tossudament Alçats

Som aquí,
tossudament alçats,
proclamant el nom, el temps i el lloc
que ens dol i pertany,
si vols amb els punys ben oberts,
si cal amb els punys ben tancats,
per mor que el somni que tenim junts
es faci possible.

De bell nou,
i deslliurats d’enyors,
gent d’allà i d’aquí ens donem el dret
a escriure el futur,
pensant que aquest vell país
potser encara és el camí
que ens faci anar més lluny
i ens acosti fins l’art de viure.

Una llum, una llum,
una llum ens crema els ulls.
El desig d’un nou món
des de les nostres arrels.
Una llum, una llum,
una llum ens crema els ulls.
Som aquí fermament
per conviure l’univers, l’univers.

Coneixem
les pedres del camí,
no és només un somni
també és mesura de la llibertat,
l’anhel que neix en cadascú,
l’afany que ens acosta al futur,
que es fa de tots si ens donem la mà
per fer un món possible.

Novament,
i deslliurats d’enyors,
som aquí
tossudament alçats.
Som aquí.

Bloc de campanya (XIV) Recta final ( i II)

Les JERPV de Sueca i el Mareny amb el Joan Puigcercós

Ahir tornava cap a Sueca. Era la tercera vegada que hi anava durant les dues setmanes de campanya però ha sigut a tres actes ben diferents. Del primer, ja us en vaig parlar, una festa de les JERPV d’inici de campanya. El segon, l’acte central de la campanya municipal amb la presència del Secretari general d’Esquerra, Joan Puigcercòs, amb una assistència encara millor. I ahir a la cloenda de la campanya.

El parc de l’Estació feia patxoca, centenars i mig de militants i simpatitzants de Sueca i de la Rodalia (ahir es van convocar actes de cloenda, a Xixona, a Crevillent, a Sagunt, a Castelló a Gandia) i alguns que van venir d’una mica més enllà ens vam aplegar a sopar i a compartir les vivències d’un final de campanya més que intens.

Sueca per a la gent que formem part d’Esquerra del País Valencià ha sigut sempre una estació d’eixida cap a allà on volem anar, i potser per això no és casual que allà ens retrobàrem tots. A Sueca fa 4 anys va començar tot amb dos regidors de colp, ara a ells es sumaran un grapat a partir d’unes hores. Tots, som conscients que durant aquests dies hem fet una cosa molt important: aconseguir que ser d’Esquerra, dir-ho, i acostar-se a la gent ja no és cap cosa impossible, i milers de valencians ja ho saben.

Els parlaments dels candidats a les alcaldies de Sueca i el Mareny, van obrir foc, i la il.lusió dels presents. Després, l’Agustí amb la veu ja tocada per tants i tants kilòmetres i parlaments, parlava de trens sense parades que van de Sueca a la independència. I té raó, no serà demà, dia 28, quan proclamem la independència, però haurem fet un pas clau per a la normalitat, i clau per abastar-la.

bloc de campanya (XI) Utilitza’ns: perquè vols

Us deixe els vídeos de campanya tant del País Valencià, com d’Esquerra (eleccions municipals), i un grapat d’enllaços d’altres vídeos

video de campanya de les Eleccions autonòmiques i municipals del 27 de maig

Espots:

Esquerra Rubí: video, Video 2

Esquerra Crevillent: video

Esquerra Vic: video

Esquerra Tordera: Urbanisme, Cultura, comerç, esports

Esquerra Vilafranca del Penedès: video

Esquerra Altafulla: video

Esquerra torredembarra: video

Esquerra Molins de Rei: video

Esquerra Tarragona: habitatge

Esquerra Barcelona: Model de Ciutat habitatge jove, +videos

Esquerra Blanes: video

Esquerra Algemesí: video, video 2

Esquerra Sueca: vídeo

(faré crèixer la llista a mesura que arriben més videos)