Bloc de Campanya (X): actes, enquestes i amenaces

 

Ja no té aturador. Ha començat la campanya electoral, i comença la cursa (mai millor dit, amb tot el merder de la fòrmula 1) cap a les eleccions. D’aquests primers dos dies, m’agradaria fer uns quants apunts que em roden pel cap de fa dies, però que per manca de temps (i els que esteu en campanya o les seguiu de prop sabeu molt bé de què parle) no us he pogut fer arribar fins ara.

Les JERPV, vam iniciar la nit de divendres a Sueca la nostra campanya electoral (foto). Per a aquestes eleccions municipals, hem triat el lema independitza’t, per al conjunt dels Països Catalans, i que acull tant el vessant més autodeterminista com la necessitat de millorar les condicions de vida dels joves i garantir el seu dret a l’emancipació. Per a la contesa electoral autonòmica, hem escollit, Prou submissió: temps d’acció!, acompanyat del sublema “deixaràs passar 300 anys més”, amb una clara al.lusió a la necessitat que els valencians, recuperem, 300 anys després el nostre poder polític i econòmic, aquell que vam perdre a punta d’arma a Almansa.

El nostre primer acte de campanya electoral (de fet també el meu primer acte de campanya electora, ja que són els primers dies de les meues primeres eleccions), va ser tot un èxit. 150 persones en van fer costat en una festa míting en una sala de concerts de Sueca, on vaig fer una bona descoberta. Els enderrocks, un grup de Sueca que sona molt i molt bé. Als candidats de les JERC de Sueca, el Miquel, el Jordi, la Maria, l’Ana, molta sort amb la candidatura local, com també a la resta de companys d’esquerra i de les JERC, i felicitats per la feina que esteu fent.

Més apunts electorals.

Primers dies d’enquestes i aterra el CIS de nou. Majoria absoluta del PP, folgada, i sense tenir en compte el “l’efecte alonso” que ha intentat el Consell amb tota la polèmica del circuit urbà, i aquàtic, vist l’estretor de la carretera del projecte i els perillosos acostaments a l’aigua del Port. El PSOE, fa figa (tampoc cap gran novetat), el Compromís no despega i li auguren 8 diputats, i Coalició no entra (aquí hi ha bona noticia). Enquesta bastant preocupant, però poc fiable com la resta. I Esquerra? Doncs no ho sé, continua la política mediàtica basada en la màxima “molesten, no els publiqueu res”que per sort les edicions comarcals dels diaris no comparteixen. Per no publicar, ni tant sols hi ha una mínima referència a l’especial eleccions del Diari Levante, ni una gota de tinta en 48 fulls!. Segueix doncs la tendència de les informacions de la manifestació del 5 de maig, on el País, va obviar que haguerem participat en la manifestació (intencionadament, perquè n’erem uns bon grapat com per veure’ns)

Aquests dies a cada racó de la nostra seu es pot llegir Perquè Vols!, el lema electoral d’esquerra. Finalment ha acabat tenint  més sentit que mai el lema en una campanya on s’està imposant una concepció del vot coaccionat. Ja hi ha prou de demanar retirada de llistes (que vindrà després, la il.legalització?), en un clar gest antidemodràtic de negar a la gent votar lliurement el que vol. Hi ha molta gent, que votarà allò que crega conveninent, siga l’opció que siga, i ho farà perquè vol, i no per fer bons els dolents, ni atenent a consignes de vot útil, però de dubtosa consciència. Evidentment, pels qui volem un canvi de model, i no de carteres, votar Esquerra és allò més útil per avançar, i no atendrem a provocacions.

 

 

Bloc de Campanya (IX) Candidats d’ací i d’allà

Aquest dissabte era dia de presentacions arreu. A Vilafranca del Penedès, hi havia la presentació dels candidats i candidates de les JERC. Hi ha vora tres-cents i van aprofitar per fer la foto de família, explicar les propostes que desenvoluparem durant els dies que falten per a les eleccions, per explicar-les a la gent, però que també els 100 regidors que aspirem a tenir les JERC arreu del territori hauran d’aplicar als seus ajuntaments.

Tanmateix em va ser impossible acudir a Vilafranca amb els meus companys. Ahir al País Valencià, també era un dia important. S’havien convocat de nou manifestacions en defensa del territori a Alacant , Castelló i Valencià, per reclamar una cosa tant senzilla com que la terra és nostra i no està en venda. De nou, van ser un clam. Els col.lectius ciutadans en defensa del territori malauradament creixen comarca a comarca pels continus atemptats contra la terra, en forma de PAI’s, camps de golf, traçats de grans línies de tren contra la voluntat dels ciutadants i fins i tot línies d’alta tensió i subestacions elèctriques com les de la Valldigna-Ribera-Costera, i la subestació del barri valencià de Patraix. Ni dret a gaudir del territori, ni a la pròpia salut.

Enmig de tot això, ahir estava a un poble del Camp de Morvedre: Albalat dels Tarongers, on es trobaven els dos camins, el del jovent compromés i el de la defensa del territori. Ahir al saló de plens de l’ajuntament d’Albalat (premonitori?), hi havia la presentació del Rafa Asensio com a cap de llista d’Esquerra per a les properes eleccions municipals. A Albalat també, hi ha projectat un PAI aprovat per l’ajuntament (PP-Bloc), que multiplicarà la població d’Albalat sense tenir present els serveis bàsics. Un consistori que està d’esquenes als ciutadans, i que no manté els paviments com toca, i ni tant sols té un centre de dia per als més grans.

Amb el Rafa compartesc generació, la del 86, i també militància política i bastantes hores de feina. Així que no em cremaré posant la mà al foc, si dic que al capdavant de la candidatura d’Albalat hi ha algú compromés, valent, molt jove, però també molt conscient del que vol per al seu poble. Qui sap si serà un dels 100 regidors de les JERC a partir del 27 de maig, però el que és segur és que serà un gran actiu per a la gent d’Albalat.

Bloc de Campanya (VIII) La festa d’Esquerra

 

foto de candidats joves a les escales de la Catedral de Girona

Just 24 hores després d’arribar a Crevillent, emprenia en bus camí cap a Girona, amb la intenció, ja que ens matinàvem tant, de veure almenys ixir el sol, però la son era implacable. Ja a Girona, desdejuni i visita pel casc antic abans d’iniciar les activitats de la festa. L’any passat ja vaig acudir al Parc de torreblanca, però aquest any era diferent. A poc més d’un mes d’unes municipals, sempre va molt bé conèixer companys de tot arreu i les seues experències, fora dels ajuntaments, a l’oposició o al govern dels municipis

El primer repte del dia, la foto de família. 700 candidats en les escales de la Catedral de Girona i turistes desconcertats davant l’allau de gent. Més llistes que mai, però sobretot més il.lusió que mai escampada en aquelles escales i també arreu dels Països Catalans. Del País Valencià, en som un bon grapat de gent, encapçalats per la Lupe Ferrer, candidata a l’alcaldia de Xàtiva que parla en nom de tots nosaltres durant l’acte polític de després de dinar. Sabem com ens ha costat d’arribar fins aquí, i és gairebé impossible que algú ens prenga la il.lusió pel que fem.

A partir d’ara, tot s’accelera, per la setmana que ve l’amenaça del tancament de tv3, les trobades d’escoles en valencià, que cada any acullen més xiquets arreu del País Valencià, el primer de maig dia del treball, i aquell dia que tots els valencians ja tenim en roig al calendari de fa anys: el 5 de maig. Una commemoració de la diada nacional del País Valencià, especial perquè fa 300 anys de l’ocupació, i un pél extranya, el clima pre-electoral i el tancament de tv3 condicionaran irremeiablement la diada. 6 dies després, inici de campanya, que afrontaré en un repte més, com a candidata de les JERPV a les Corts Valencianes a la candidatura d’Esquerra i per fi arribarà el 27 de maig, on celebrarem la consolidació de la feina de tants i tants mesos.

 

Bloc de Campanya (XIV) Recta final (I)

imatge del terme de Picanya

 

Avui dia de reflexió, un concepte que per moltes voltes que li faça el trobe ben absurd. Els últims dies de campanya han sigut ben intensos, i amb tots l’atac rebut per Esquerra al País Valencià, (els últims dos posts el reflexen), havia descuidat una mica els actes de campanya.

Dijous, tornava a ser dia complet. De mati entre les facultats d’història i geografia, dvam montar una paradeta de material informatiu de les eleccions. La receptivitat bastant positiva. Encara no n’havia parlat de “l’hora d’Esquerra”. Per a aquestes eleccions, hem dissenyat un rellotge, d’aquests que es poden amb un cop al canell, amb una petita inscripció “és l’hora d’esquerra”.Han causat furor. Tothom té fills i nets a qui li ha de donar rellotges (són per vosaltres, no us n’amagueu :-P), i aprofiten per resoldre dubtes sobre Esquerra, o fins i tot per demanar més informació o la papereta de vot.

A la vesprada, un acte important. A Picanya (L’horta Sud) l’Imma Cunyat, candidata d’Esquerra a l’Alcaldia, i l’Agustí, entraven fins a la cuina d’un dels feus més bèsties del PSOE. El poble, d’una de les persones de més infaust record per als Valencians, Ciprià Ciscar, va respondre, i qui sap si el diumenge trencarem el bipartidisme PSOE-PP que plana a Picanya (ni EU ni Bloc tenen regidors).

Picanya, no és un poble qualsevol per mi. He crescut allà perquè vaig passar 12 anys dels 20 que tinc en l’Escola Gavina, a la Partida de la Martina de Picanya. A l’Imma, la conec des de fa molts dels meu 20 anys, perquè era mare de la mateixa escola, i d’una company meu de classe, i això em permet posar la mà a foc i no cremar-me en dir, que és una persona honesta i treballadora com poques, i que serà tota una garantia de bona tasca a l’Ajuntament de Picanya. A l’escola vaig crèixer, i els hi dec fins i tot l’estima per la meua terra, i crèixer amb un esperit crític de les coses. Un parell d’anys després d’acabar-la, vaig aterrar a Esquerra. Allà em vaig retrobar amb l’Imma. Potser no havia canviat massa res, perquè a Esquerra continue creixent, dia a dia, no només com a polític/a, sinó com a persona.

Primera i breu valoració

Dos dies després de les eleccions, és un bon moment per fer una petita valoració del resultat electoral. És cert que hem baixat, seria ingenu pensar-ho, i que tenim dos diputats menys. Ara una vegada feta l’autocrítica (sempre necessària), cal mirar endavant. Esquerra ha consolidat al principat una base de votants. Allò que molts havien considerat com un fet puntual de les eleccions del 2003 s’ha consolidat i permet encara amb noves perspectives el futur de la formació.

.

D’atra banda, una altra dada més preocupant, i és la gran abstenció provocada per un allunyament de la política dels ciutadans. Caldrà reflexionar si les agressives campanyes són la solució o contribuieixen a agreujar més i més el problema. Crec que el segon, perquè ja s’ha vist que els DVD’s i notaris no ajuden massa a fer pujar els resultats (un ascens de només dos diputats, quan esperaven passar de 46 a 56 o fins i tot 60, no sé com haurà sentat al Madí).

.

Ara s’obre un nou espai de decisió de possibles pactes electorals. Llegint la premsa ahir, la paraula preferida era sociovergència, possibilitat preferida d’alguns barons del PSOE. Avui ja deia més tripartit, altres pacte nacional, en fi que l’escenari està obert. Tampoc et pots refiar massa del que diga Zapatero (l’Estatut català ja és una bona mostra).

.

En fi, a seguir treballant companys, que tenim un munt de feina per endavant

.

ps: Felicitats a la Laia Cañigueral, nova diputada de les JERC al grup parlamentari d’Esquerra al Congrés de Diputats. Estic segura que defensarà perfectament els interessos del jovent dels Països Catalans a Madrid.

.

ps 2: aquest bloc romandrà innactiu durant el cap de setmana perquè estaré a Perpinyà fent costat als companys de la Catalunya Nord en la seua diada nacional

.