Jo també l’acabaré portant (arran del Catalunya-Euskal Herria)

Evidentment no ho faré per una vocació esportiva, i també cal aclarir que em referesc a la samarreta de la Selecció Catalana. Aquest dies en què s’escalfen motors per al Catalunya Euskal Herria, mirant cap a Euskadi, tenim un bon exemple de com s’ha fet les coses. Fixeu-vos en el detall, Euskal Herria i no Euskadi, ja que juguen jugadors dels 7 territoris bascos. I perquè no fer el mateix?

Entenc que no és un procés ràpid, donat que a altres territoris l’afecció a la selecció catalana no és tant alta però tampoc a la valenciana per exemple que ha cancel.lat el seu partit per aquest any per manca de suport econòmic i institucional. A més cal vèncer un altra barrera i és convetir la selecció catalana en una veritable selecció nacional. S’han fet passos com per exemple tenir un benicarlando, com Àngel “Pichi” Alonso de seleccionador alguns anys, i fer jugar Guillermo Amor, de Benidorm amb la selecció Catalana, entre altres.

Fa uns anys vaig acudir al meu primer partit amb la Selecció Catalana, després del Catalunya Brasil, era el torn d’Argentina, total que vam perdre 3-0, però la manifestació prèvia a la qual vaig acudit amb la gent d’Acció Cultural amb el lema “El País Valencià amb les seleccions nacionals” va sr un bon simptoma que el camí cap a l’oficialitat s’havia iniciat. Any després, i ja sabent que la darrera selecció que s’oficialitzarà serà precissament el futbol, s’ha continuat fent camí amb seleccions ja de ple dret, i la gent de la Plataforma Pro-seleccions ha iniciat la seua tasca també al País Valencià (per exemple van acudir a l’Aplec de la Plana).

Crec, que ens passarà com amb la construcció nacional, una selecció de 14 milions d’afeccionats serà més forta que diverses. El camí de l’oficialitat no serà fàcil, però ens uneix una nació i una vocació d’avançar plegats. Ànims a tots els aficionats de la selecció que aniran a passar fred amb tota probabilitat a Bilbao. Alguns valencians veurem per per tv3 (sí, encara es veu a València), un passet més en la desconnexió a Espanya.

Videos:
Anunci Plataforma Proseleccions catalanes
Anunci Seleccions Basques (aqui en castellà)

Foto: Retall de premsa extret del meu suro de l’habitació de El País. Diputats dels Països Catalans amb les seleccions catalanes.

Com no sabr encaixar una victòria futbolística

El Madrid ha guanyat la lliga. Fins aquí no hi ha massa notícia a aquestes hores i tampoc cap novetat. El que síque és notícia, però amb tota la intenció del món amagaran els mitjans de comunicació és la curiosa (per no dir vergonyosa) manera de celebrar la lliga per part d’alguns seguidors del Madrid.

Ahir a la nit, una colla d’energúmens, no van tenir cap altra idea que forçar la porta de la seu d’Esquerra i Jerc de Sant Vicenç dels Horts i calar foc a la seu del partit. El balanç: uns danys importants tot i que no irreparables, i la incredulitat de la gent d’Esquerra de veure que una vegada i una altra arriben atacs impunes de mans de feixistes camuflats darrere d’una samarreta d’un equip. Des de València, tota la solidaritat i el suport als companys de Sant Vicenç. Malauradament sabem massa bé de quin pal van aquesta gent i per tant us encoratgem a seguir endavant.

Per si la barbaritat no semblava suficient al lector, ahir a Reus també es van viure escenes vergonyoses. Durant la celebració del triomf del Madrid es van cremar fins a 8 senyeres a la Plaça Prim de la capital del Baix Camp. Tot una mostra d’integració de la gent que viu a casa nostra.

M’agradaria saber com es senten a hores d’ara aquells seguidors del Reial Madrid que es senten catalans (hi ha ), i també aquells qui a més voten Esquerra, són simpatitzats o fins i tot militants. Tota aquella gent, no té dret a no sentir-se contra l’espasa i la paret, entre el seu equip de futbol (només és això), i la terra que s’estimen i les idees que defensen? I què en diuen ara, aquells que acusen sempre els catalans de polititzar l’esport amb al reivindicació de les nostres seleccions nacionals? açò no és polititzar l’esport?