Falles, de nou

Aquest any les falles han sigut una mica diferents. Els valencians estem bastant acostumats a conviure amb la festa esquivant-la sense masses dificultats. L’arribada, aquest any, de companys i companyes de fora de València, m’ha fet retrobar-me amb tota la intensitat de les festes majors de la Ciutat de València. he de reconèxier que amb el temps m’he reconciliat amb una festa plena de tòpics a la qual encara li queden un grapat de reminiscències franquistes a anar corregint però al cap i a la fi és la nostra festa major, i un moviment social al País Valencià de primera magnitud.

Les falles són capaces de fer circular 100.000 persones pels carrers de València a hores tant intempestives com les 4 de la vesprada amb una calor insuportable. Aquesta capacitat de convocatòria ens ha d’obligar a no descuidar una festa com les falles per la pàtina espanyolista o seccessionista que alguns sectors li han volgut donar i que no sempre s’ajusta a la realitat. Malgrat les diferències sobretot amb la gent instal.lada a la junta central fallera (la majoria dels quals vinculats al PP) es fa bastant dificil escapar del soroll d’una mascletà o l’olor a pòlvora dels carrers de València durant aquests dies. Aquesta olor que pot semblar un tòpic ple de melangia però s’esvaeix quan hi quedes atrapat.

El meu nou acostament a les Falles, ha passat fins i tot per la Plaça de la Mare de Déu (que no de la Verge) el dia que va acabar l’ofrena ben entrada la matinada. El meu fervor religiós brilla precissament per la meua flagrant absència (servidora ni tant sols va poder apostatar en el moment de la visita del Papa, per no estar apuntada al clan), però cal reconèixer que l’olor de les desenes de milers de flors que a poc a poc acaben ser part del mant de la verge, és del tot impagable.

Incomprensiblement he estat capaç de matinar per anar a la mascletà, i esperar durant una bona estona per estar en un bon lloc. He fet cua per a fins i tot creuar un simple carrer on no hi havia ni un sol cotxe, perquè els fallers baixaven en parada cap a la Plaça de la Mare de Déu en l’ofrena. M’han fet mal els peus de trepitjar l’asfalt de falla en falla i fent cua en places apilotonades per veure els monuments més grans (això sí sense caure en la trampa de pagar per veure’n cap). He perdonat algun sopar per com són d’indigestos els bunyols, típic berenar faller, i reconec haver portat el mocador fester com tants i tants valencians i forasters aquests últims quatre dies.

I l’any vinent més !

Un dia de falles

   El ninot és del Carod, la foto es de 2006, però segur
que hi torna a ser enguany

Avui, segon dia de falles. Aquells qui sigueu propietaris d’un vehicle es aconsellable que l’abandoneu a la seua sort en una de les entrades de la ciutat. La raó? 800 carrers tallats al trànsit, des de fa tres setmanes i sense ordre ni concert, desanimen al més afeccionat a l’automobilisme. Aquests matins de falles, llegir la premsa del cap i casal és una aventura sense precedents. Canvien les capçaleres però el contingut és idèntic. El levante, recull una notícia sobre el tractament que ofereixen els gossos valencians contra l’estrés dels petards i coets que ja han rebentat un centenar de papereres en un parell de dies de festa. A sota, un apunt, que diu que al País Valencià hi ha més emissores de ràdio i televisions il.legals que legals, i curiosament només amenacen amb tancar el senyal de Televisió de Catalunya.

Les curiositats continuen, quan veus un xiquet, que no alça un pam de terra, a punt de dormir-se sobre un globus de Coalición valenciana en una vagó de metro sobresaturat pel poc servei que ofereix per al volum de gent que té València aquests dies (i més unes falles que coincideixen en cap de setmana). La lentitud del tren faller et fa lligar caps. No serà que a més de l’ofensiva espanyolista del Partit Popular que mai s’atura, el tancament de TV3 no és més que un intent de mobilitzar el possible votant de coalición i consolidar la majoria absoluta?.

La falla Nou Campanar torna a ser notícia, fa 4 anys que tenen el premi a la millor falla. Els rumors diuen però, que serà l’últim any que es plantarà. 600.000 euros que costa el monument, que el fan estar a anys llum de la resta i una comissió que ha tingut falleres majors tant arrelades a la Ciutat de València com la madrilenya Irene Villa, és la inversió del constructor valencià Juan Armiñana per vendre tota una promoció d’habitatge al barri. Venuda la barriada, diuen que traslladarà la barraqueta a una altra zona per explotar de la ciutat.

Alguns vivim unes altres falles, mentre als carrers de la ciutat de València ressonaven els acords de cançons de rafaela carrà en el millor dels casos, altres estavem al soterrani de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, també al cor de la ciutat, escoltant la impressionant veu de Pep Gimeno “el botifarra” i la seua rondalla, que han fet una gran tasca de recuperació de romanços, jotes, i la resta de patrimoni musical de les comarques valencianes. Demà serà el torn de Miquel Gil, que tancarà el cicle de cantautors de les nits de falles.

Mentre escric aquests ratlles es cola per la finestra l’oloreta dels bunyols de les 3 o 4 parades que hi ha pel barri, i la comissió més propera es passeja pels carrers acompanyats per la música d’una de les centenars que hi ha rodant per València aquests dies. El dia 19 acabaran sobtadanent les falles com cada any amb 700 incendis provocats. Absurd? potser, però són les nostres festes.

Primer mascletà, comença la disbauxa

Dijous a migdia vaig acudir a la primera mascletà de les falles 2007. Un dijous caloròs com pocs que, marcava com l’inici de les festes majors, l’inici de la màniga curta, i de les ulleres, de sol, claus per seguir la mascletà sense quedar cec de mirar al cel. Una mascletà a la Plaça del Caudillo (nom franquista que encara es manté entre les persones més grans), la Plaça del País Valencià (nom que va adquirir amb el primer ajuntament democràtic) o l’actual Plaça de l’Ajuntament (nom que es va posar per exigència dels grups de l’ultradreta), és només un primer simptoma de la disbauxa que planarà sobre la meua ciutat.

Un migdia de mascletà, es fàcil trobar 50.000 persones o fins i tot més, suportant al voltant de 100 db durant 5 minuts. Explica’t aixi es fàcil pensar que estem bojos, o que som unes víctimes potencials del protocol de kioto que ens prohibirà les festes. Tanmateix ens agrada i hi va tothom, independentistes, blavero-espanyolistes, grans, petits i fins i tot grans corporacions i coalicions (valenciana especialment) a fer-ne publicitat

Aquestes primeres mascletades del 2007 també tenen un nou amic, l’electoralisme dels dos grans partits. El PP ja ha manat distribuir mocadors festers amb el lema: Rita alcaldesa, fins aquí tret dels dubtes sobre el finançament de sempre normal. El que ja és més simptomàtic de la realitat del País Valencià, es que Julio Tormo, faller reconegut, i a més locutor de la televisió pública, lluia el mocadoret de marres en la retransmissió diària de la mascletà a Canal 9

Pel bàndol socialista no es queden curts. La candidata a l’alcaldia Carmen Alborch s’ha fet construir un gegant d’ella mateixa, i el fa passejar abans de totes les mascletades i altres actes fallers. Vista la premsa diària del cap i casal, la figura ha estat ben acollida, però algun desaprensiu ha tombat d’una empenta un dels cabuts del sèquit. A empentes i rodolons va la campanya a la ciutat, on són comuns els sabotatges a les cabines telefòniques publicitàries amb anuncis dels PSPV, on hi ha pintades amb el lema PSOE=ETA. No seré jo qui defense el PSOE de normal, ni molt menys, però cal aplaudir la decisió d’aplicar la pena atenuada al De Juana Chaos sense dubte.

I tot això encara a dues setmanes de l’inici oficial de les Falles. Dic oficial, perquè ja fa molt dies que hi ha carrers tallats al trànsit i barraques de les comissions, els nens ja s’han equipat amb petards per la seua edat i els que no ho són, sovint comprats pels pares, i amb la polèmica d’una normativa sobre l’ús de material pirotècnic n’impedeix l’ús fins que tenen 12 anys, fet que amplificat convenientment pot fer perdre al PSOE posicions. I es que amb les falles, i la seua disbauxa col.lectiva que acaba amb 700 incendis provocats a la ciutat i molts més en altres pobles del País Valencià, no s’hi juga.