A l’Acampada Jove hi faltes tu !

Spot Acampada Jove

Acampada Jove: viu la independència

Telemadrid assetja l’acampada jove

Després de “Ciudadanos de Segunda”…

font del document

 Video promocional de l’Acampada Jove 2007

Disculpeu les molèsties però sóc independentista i de València

Cap de setmana de nou intens. Des que milite per Esquerra i les JERC, sempre he tingut clar que allò que més m’agrada és anar amunt i avall del territori, conèixer gent, i experiències. Aquest cap de setmana tocava “escapada al nord”, entre la Ciutat de Barcelona, i Reus al Baix Camp.

Divendres, una milers de persones, vam plenar l’auditori Wintherthur, en la presentació de “disculpin les molèsties”, el primer llibre del Xavier Vendrell. Allà ens vam trobar gent d’Esquerra de tot arreu. No recorde una presentació de llibre tant multitudinària, però potser era el moment que tota la gent d’Esquerra (una part perquè per sort en som moltíssims més), ens juntarem per iniciar una nova passa endavant.

De la contundència de les paraules del Xavier, no crec que calga dir res a qualsevol que l’haja sentit fer. Del contingut, perfils al govern, espais de sobirania que no facen oblidar que som independentistes i línies vermelles, el tema estrella d’aquesta setmana, per trobar un antídot que torne a il.lusionar tant com al 2003. La premsa assetja que dóna gust, i de fer-los cas, a hores d’ara Esquerra ja s’hauria dissolt. Res més lluny de la veritat: no els hi pensem donar el “gustasso”. Tenim corda i combustible per anys, i no podem oblidar que encara està tot per fer (o quasi tot)

D’allà, i després de sopar amb altra gent d’Esquerra com l’Agustí, el Jordi, l’Empar, o el Josep i el Geroni de Benicarló, i després d’una conversa impagable, d’aquelles que se’t fa de dia amb el món quasibé arreglat i ni te’n dones compte amb el Jordi, a mitja tarda baixem cap de Reus. Allà la nit es tornaria a fer dia, en sortir del Tio Canya de Reus (que està d’estrena) després d’haver anar a la Festa de les Seleccions Catalanes i al Concert d’Obrint Pas.

De nou, carregada de piles per tirar endavant, tossudament alçada (com no ho he deixat d’estar). La feina continua donant resultats, i les JERPV ja tenim el nostre primer regidor: El Mario Carbonell a Xixona, on aviat iniciarem la nostra tasca. Tot i això, encara queda moltíssim per fer, i em sabrà greu, però m’haureu de d’acceptar les disculpes per no dimitir d’independentista a València.

11 de setembre; avancem cap a la independència

.

Avui hores després de l’11 de setembre és el moment de fer balanç de la diada. Aquest any, per segon any consecutiu he acudit a Barcelona, amb una trentena de militants i simpatitzants de JERPV, per compartir aquesta de festa, però també de reivindicació amb ells.

.
El primer dels actes on vam acudir, al Fossar de les Moreres, em vaig trobar amb la tranquil.litat que aquest any per fi no hi hauria cops i ferits, però també amb la recança de trobar-me amb els insults d’altres independentistes. Supose que mai seré capaç d’entendre com un independentista pot increpar un altre, o entrebancar-li el pas i molt menys com pot usar la violència, pel simple fet de ser d’una altra organització. Aquesta diada, per sort, els caiguts al fossar van poder rebre el reconeixement dels que ens sentim hereus de la seua lluita.

.
Durant el dinar, i després a la manifestació vaig notar que tot i els resultats del referèndum de l’estatut, l’optimisme s’apoderava dels militants i simpatitzants que vam plenar les taules a l’hora de dinar, coneixedors que continuem creixent arreu i el proper primer de novembre pot passar alguna cosa important

.
Les mateixes sensacions se’m van reproduir durant la manifestació i l’acte polític final (el qual vaig tindre la sort d’introduir). La sensació d’anar pel bon camí, que creixem arreu, que en aquell moment avançavem un pas més cap a la independència (com deia el lema escollit per les JERC per aquesta diada del nostre 75é aniversari). En les cares dels assistents es veia reflexada la il.lusió pel futur, i de ben segur que aquesta il.lusió col.lectiva es traslladarà a la feina diària i també als resultats. De tornada a València, la son es va apoderar de nosaltres després de moltes hores sense dormir, i satisfets, recordàvem el que haviem fet durant la diada, i jo malgrat el cansament restava més inquieta que mai per ajudar a construir uns Països Catalans, lliures, independents i socialistes.

.

.

Més que un festival

El cap de setmana passat, Sant Celoni, ens acollia per segona vegada per celebrar l’Acampada Jove de les JERC. Aquesta segona edició ens havia de servir per consolidar el nou espai després de tants anys a Arbúcies. Durant 3 dies i escaig, Sant Celoni va estar prés per decenes de milers de joves amb ganes de passar-ho bé sense deixar de banda el vessant més reinvindicatiu de la trobada. Aquest any, era també el meu segon any a l’organització de l’Acampada Jove, una feina intensa però feta a gust per sentir-te partícep d’un projecte que funciona a cada pas endavant que fas. Aquest any a Sant Celoni ens hem trobat 38000 joves i una pluja còmplice. És poc vist, d’una pluja (en alguns moments intensa) que cada dia de l’acampada pare dos hores abans dels concerts de l’Espai Independència, com si hagués pactat una treva amb l’organització. Malgrat tot, algunes activitats de l’Espai Llibertat, Espai Socialisme i fins i tot l’acte polític central es van veure afectats d’una manera o altra per l’imprevist.

.
He tingut la sort de viure l’Acampada Jove des de dos vessants. L’edició del 2004 com a visitant i les dues últimes com a organització, i sincerament em quede amb la segona visió. Tres dies de treball colze a colze amb altres militants de les JERC, perquè l’acampada funcione el millor possible, però també coneixent les realitats del projecte arreu dels Països Catalans. Aquesta coneixença es va traslladar dissabte també a un dinar amb els companys de les territorials del Camp i de les Terres de l’Ebre, on inevitablement acabàrem arreglant el món davant d’un trist cafè. Després d’aquell moment de llibertat, però, vam tornar a ser conscients dels kilòmetres i kilòmetres de desert que ens queden encara per recòrrer, això sí, ben acompanyats.

.
Parlar de l’Acampada Jove de les JERC és parlar d’un festival consolidat, d’un espai de llibertat marcat amb roig (mai millor dit) al calendari.38.000 assistents són un bon motiu per seguir treballant, però em quede amb una altra xifra, 487. No diu res així, ni tant sols és espectacular, però són els militants de les JERC que van fer possible aquesta acampada. A tots ells i elles gràcies, són molts motius per continuar treballant, dia a dia, comarca a comarca, per alliberar els Països Catalans.

.