Dissabte de matí, la militància de les JERPV ens trobàvem a la seu d’Esquerra de València per celebrar el nostre congrés territorial. Després de 2 anys d’una feina continua i molt intensa, era moment per fer una petita parada i fonda i fer balanç per tal d’afrontar amb majors garanties els anys de feina que ara comencen. Aquests dos anys han suposat la consolidació de la feina del jovent independentista valencià que a poc a poc, i no sense entrebancs ha acabat prenent posicions als pobles i ciutats valencians.
Tot i això, després del congrés, de l’elecció del nou equip que tinc la sort d’encapçalar de nou, amb el suport dels meus companys, afrontem amb més força si cap una nova etapa en l’organització amb la ferma voluntat de consolidar el creixement dels últims dos anys i redoblar més si cap el volum d’activitat de l’organització.
Sempre m’han dit que encapçalar una organització independentista des de la Ciutat de València era excessivament complicat per l’acció de la ultradreta i el tsunami “popular”, a banda d’improperis diversos com que la gent que treballem per la independència també del País Valencià som “paracaigudistes catalans” o els “veïns invasors” de l’imaginari col.lectiu blaver.
Enfront tot això, només homes i dones entestats en què un altre País Valencià, uns altres Països Catalans són possibles, si seguim treballant fermanent en allò que creiem sense mirar enrere i als costats per veure què diran. La única força i tanmateix la més forta és la nostra pròpia gent capaç d’alçar-se i espolsar-se a cada caiguda per seguir avançant. I ja se sap, “vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent” que deia l’Ovidi.
Ara el primer repte seran les eleccions a les Corts Espanyoles. És cert que són les d’un altre país, però també és cert que tret de les europees, és l’ocasió d’incidir junts, catalans, valencians i illencs en recuperar el que fa més de tres-cents anys ens van prendre, i fins que no siguem independents fòrum necessari per a treballar pels ciutadans dels Països Catalans. D’aquesta manera, quedeu avisats els que encara ara llegiu aquest bloc, que prompte esdevindrà de nou un bloc de campanya.
Aquest 2008, els Països Catalans celebrem el centenari de la nostra bandera de combat, l’estelada. L’ensenya dissenyada per Vicenç A. Ballester compleix 100 anys, mentre que l’estelada amb triangle groc i estel roig popularitzada pel Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) en fa quaranta. Per recordar aquella data, i per recordar que els valencians continuem lluitant pels nostre drets i llibertats nacionals, les JERPV encoratgem als valencians i les valencianes i a la resta de ciutadans dels Països Catalans, a penjar el 9 d’octubre, estelades al balcó, com a símbol de resistència d’un poble que continua en marxa.
Comentaris Recents