

(Tardà Dixit)

(Tardà Dixit)Després d’uns dies de parada obligada en aquest bloc reprenc les actualitzacions amb una lectura recomanada sobre un dels temes centrals de la legislatura com són les derivades de l’atemptat de l’11-de març de 2004 que van condicionar els resultats electorals de la última contesa electoral.

fitxa tècnica:
Títol:13-M: Multitudes on-line.
Autor: Víctor F. Sampedro Blanco (ed.).
Editorial: Libros de la Catarata
Lloc i data de publicació: Fuencarral (Madrid), 2005
ISBN: 84-8319-213-6
A més de centrar la feina d’aquests grups, el volum, que ja neix amb la voluntat de ser cooperatiu, fa un estudi exhaustiu no només del volum d’informació a nivell qualitatiu, sinó que també tracta el diferent tractament que es dóna als atemptats, i en especial a l’autoria en funció de ser mitjans convencionals o alternatius, amb resultats molt aclaridors a l’hora d’entendre com es va mantenir una mentida tolerada per part dels mitjans convencionals, mentre els mitjans alternatius, en consonància amb els mitjans internacionals, des de molt prompte treballen amb l’autoria islamista.
Aquest llbre, que compta amb la participació de diversos catedràtics universitaris però també membres de les xarxes socials de Madrid, tampoc defuig del component que va decantar la balança cap a una victòria del Partit Socialista Obrer Espanyol el 14-M, com és la mobilització de l’electorat jove, i el primer votant, que a més de ser protagonistes del canvi també ho són del llibre en tant que mostra per a l’estudi. Aquesta segmentació vol establir una anàlisi que explique l’actual desafecció dels joves per la política i la seua poca mobilització, fet que explica en part l’augment de l’abstenció electoral en termes generals encara que tot el contrari en el cas que ens ocupa.

, el Jordi
, l’Empar
, o el Josep i el Geroni de Benicarló, i després d’una conversa impagable, d’aquelles que se’t fa de dia amb el món quasibé arreglat i ni te’n dones compte amb el Jordi
, a mitja tarda baixem cap de Reus. Allà la nit es tornaria a fer dia, en sortir del Tio Canya de Reus
(que està d’estrena) després d’haver anar a la Festa de les Seleccions Catalanes i al Concert d’Obrint Pas.
ja tenim el nostre primer regidor: El Mario Carbonell a Xixona
, on aviat iniciarem la nostra tasca. Tot i això, encara queda moltíssim per fer, i em sabrà greu, però m’haureu de d’acceptar les disculpes per no dimitir d’independentista a València.
Comentaris Recents