De COM plantar cara a la censura

“Ací estem, som nosaltres”. Així començava dissabte passat el concert organitzat a Benifairó de la Valldigna el concert organitzat pel COM (Col.lectiu Ovidi Montllor de Músics en valencià). Les paraules de Manolo Miralles, d’Al Tall, són tota una declaració d’intencions per a la situació de la música pensada, cantada i sentida en valencià. Tot i el boicot sistemàtic de les institucions i mitjans de comunicació la música en valencià viu un moment dolç, i així ho demostren els 160 grups que batallen per poder tirar endavant la segona edició de la Guia de Músics i Cantants en valencià, per tal de donar-se a conèixer i poder buscar un lloc a les agendes de col.lectius i ajuntaments.

En la terra de les contradiccions, el moment en què més grups i solistes hi ha, més estils s’han abastat, hi ha més concerts i festivals i unes xifres de públic molt encoratjadores, és on la censura actua amb més continudència. El menyspreu arriba al punt que ni tant sols s’atreveixen a posar música en valencià en els moments previs a una mascletà de falles, on Francisco i el seu “valencia” continuen essent els reis indiscutibles de la caspa que cobreix de la manera menys poc subtil possible aquestes contrades.

Davant tot això, feina, compromís i il.lusió per no deixar perdre cap oportunitat de fer forat amb la música en català. Camp per a còrrer hi ha, molt i creixent, i els intercanvis amunt i avall entre músics d’arreu dels Països Catalans, han fet del Sènia on bon lloc, però per parar a fer el café i continuar la travessia. Ja ho deien Cesk Freixas i Pau Alabajos, i el Feliu i el Llach “Venim del nord, venim del sud” i cada vegada més la resta d’Europa i fins i tot una mica més enllà mira cap aquí a veure cap a on anem. A la motxilla la censura, ací i allà, només cal veure el que ha passat aquests dies amb el concert del Cesk a Figueres que ha acabat per convertir-se en una cursa entre partits espanyolistes a veure qui la tenia més gran (la vergonya s’entén), i a l’horitzó res més senzill i complex com la normalitat.

Bloc tancat per diada !

Enmig de tot el cacao del finançament i quan la resolució de la sentència del TC cada dia està més a prop, però tampoc diuen quan arribarà, arriba la Diada Nacional del Principat. Com cada any , faré cap a Barcelona per a assistir als actes de la diada i a la Festa per la Llibertat organitzada per Òmnium. Mentrestant aquest bloc quedarà sense actualitzar. Per a passar l’estona penge el nou videoclip de La Gossa Sorda de la cançó “Quina Calitja”, tot esperant que aquesta tardor no siga tant destructiva per a les nostres comarques.

Una bona cançó per una nit de ventada

“contra el ciment” , del disc “la teoria del Caos” (Cambra Records, 2008)
Pau Alabajos

Benvinguts al paradís

Enmig de les amenaces de tancament de TV3, i de l’actitud censora del partit popular ha vist la llum “Benvigut al Paradís” el darrer disc del grup valencià Obrint Pas. Encara ara ens sorprén anar a una gran superfícies cultural (no direm marques) i trobar que un cd en català siga el tercer més venut. Els Obrint Pas, ho van aconseguir amb “En Moviment”, i ara de nou amb aquest nou treball.

Feia mesos que la gent que seguim d’a prop el grup (àlies groupies), esperàvem noves cançons dels Obrint Pas, ja que des de la publicació de “La Flama” al 2004 portaveu sentint les mateixes tonades, amb molta més força al directe que van editar després tot sia dit de pas. També era el moment de veure si Obrint Pas, tancava un cicle per iniciar-ne un de nou i aquest és sense dubte el primer repte assolit per la formació.

Benvingut al Paradís, sona més internacionalista que mai, amb temàtiques que abasten la majoria (per no dir tots) els pobles oprimits del món, sense descuidar com no podria ser d’una altra manera els Països Catalans en aquest 2007 tant especial. Hi ha un canvi de ritmes i de sons, que desquadren la formació del seu so característic per ampliar-ne l’especte sense abandonar els arrels. La major complexitat de les cançons, amb un fum de col.laboracions i bases programades, fan de Benvingut al Paradís, un molt grata sorpresa. Les veus de Miquel Gil i Pep Gimeno “El botifarra” fan de la música d’arrel valenciana un dels eixos del disc, amb resultats sorprenents amb la barreja amb estils musicals antagònics.

L’aventura que va començar amb l’enregistrament del disc a Cinctorres (Els Ports), no ha fet més que començar i d’ací unes hores d’estrenarà en directe al Catalunya Acció Sonora a Barcelona. Després serà el torn de València, el 5 de maig. El que és segur és que els Obrint Pas,amb aquest nou treball han fet un gran pas endavant com a músics. A tots aquells a qui els agrada la bona música i que siga “del Terreno”: Benvinguts al Paradís.

Escolta !

- 300 anys

- El gran circ dels invisibles 

Jo també compre música en català (II) Soul Atac i Jofre Bardagí

Amb aquest post faré la segona ressenya corresponent a la campanya “jo també compre música en català”. Pels qui encara no la coneixeu, la iniciativa consisteix en escampar per la blocosfera ressenyes i informacions referides a grups de música en català.

En aquesta segona ressenya parlaré de Soul Atac, un grup de València, tot i que els seus components venen de molts indrets del País Valencià, que busquen la barreja amb lletres en valencià del funk, el soul i el jazz amb ritmes mediterranis. Així al 2004 van guanyar el Circuit de Música en Valencià, i tot just ahir van presentar el seu disc “Soul Atac” en un concert a València, al que vaig tindre la sort d’assistir en un “paronet” d’estudi. Un gran concert amb el loco Club de València ple a vessar on Soul Atac va presentar les cançons del seu disc (de totes recomanable!) amb la col.laboració d’un parell de ballarina de Break Dance, i de músics com Àlvar Carpi o Miquel Ramos (Obrint Pas). A la web de soul atac (encara en construcció) hi trobareu més informació

D’altra banda una altra de les últimes novetats discogràfiques d’aquest últims mesos és “Jo faig cançons” del Jofre Bardagí. Un disc editat després de la dissolució de Glaucs i d’altres projectes musicals, que fa un recull de cançons molt personals però amb unes lletres colpidores. Aquests últims dies,  les he sentides sovint i són d’aquelles que has de parar-te a sentir per asolir tot allò que vole explicar. Un gran disc d’un gran músic. A més glaucs treuran disc de nou a l’abril a partir dels concerts que han tornat a fer les darreres setmanes.

 

 

Jo també compre en música en català

Mentre aquesta vesprada feia un paronet en l’elaboració del mòdul pràctic d’una assignatura de la universitat (els exàmen piquet al clatell ja), fent una ullada al bloc de Saül Gordillo he vist una segona iniciativa a la catosfera després de “jo vull un Estat Propi”. Primer de tot, agrair al Saül Gordillo la referència del meu post “Mirant a Euskadi ” al post “ETA reivindica l’atemptat i pretén preservar l’alto el foc“. La iniciativa iniciada pel blocaire Pere Meroño consisteix en els següents punts:

1. Aixopluga al teu bloc, comentaris, ressenyes, notícies, crítiques, de la música en català. Incloent-hi, a més a més, enllaços, vídeos, i cançons.
2. Tria un solista o un grup i fes-li costat, bo i divulgant qualsevol cosa que en faci referència.
3. Enllaça amb el seu web, o el de la discogràfica; i crea un apartat permanent on desar-hi totes les coses que n’escriguis.
4. Compra, escolta, i recomana música d’arreu dels Països Catalans.
5. Ajuda a escampar aquesta Crida. Unes ratlles que miren d’anar en la direcció no pas del plany, ni a la contra, si no en pro de la nostra música: ajudant a crear públic, engrossint-t’hi la demanda.
6. Exigeix, per últim, als poders públics –els governs autonòmics, insulars, departamentals, els ajuntaments, les diputacions, els consells comarcals…-, una política amb tots els ets i uts de suport incondicional a la música en català feta als Països Catalans (tot contemplant el circuit d’exhibició, la promoció, el recolzament econòmic, la difusió en els mitjans de comunicació públics i privats; enfortint la política de quotes…)
7. Demana a les empreses culturals –Cultura O3, Abacus, Grup 62, Enciclopèdia Catalana, Grup Planeta, Gran Teatre del Liceu… – i als mitjans de comunicació –Avui, El Punt, Vilaweb, El Temps, Benzina, Televisió de Catalunya…, que, com fan determinades marques de fora, patrocinin sovintejadament cantants i grups tot vinculant-los a campanyes publicitàries de la pròpia marca..

   No te n’oblidis, això no obstant, de ser conseqüent: comença per tu mateix i pels teus.

   Personalment, m’hi posaré de seguit (aviat ho veuràs i ho escoltaràs).

   Que la música en català tiri endavant depèn, sobretot, de tu!

   No li giris l’esquena amb la teva desídia, ignorància, o manca de compromís.

   
   

Aquest bloc cassolà, s’afegeix a la iniciativa i intentaré cada pocs dies fer una ressenya d’un grup que cante en català per tal de donar-li difusió. Comence doncs amb 121DB, un grup de la ciutat de València aparegut al 2004. En l’actualitat han editat dos maquetes, Somni Rebels, i Canvis i Conseqüències, la segona de les quals després de guanyar el Circuit de Música en Valencià.

A la web linkada més amunt trobareu algunes cançons per descarregar dels seus treballs, a mig camí entre el punk i la música indie americana tal i com defineixen ells mateixos. Al final del post trobareu un video de la seua actuació a l’últim Rock a la Mar de la Marina