Tornem a Navarra, però aquesta vegada per economia

EQUITAT SÍ. PERÒ… RESPECTE A NAVARRA (article d’opinió de Celestí Gimeno)

La plana major del PP valencià està desfermada aquests dies pel tema del finançament del País Valencià. No és per a menys. La culpabilitat que, si tenen consciència, deuen estar sentint deu ser tremenda…

El portaveu del Consell, Vicente Rambla (al Levante-EMV de 21 de setembre), Ricardo Costa, i el conseller no rebut a Madrid, Gerardo Camps, tots a l’uníson, “com un home sol”, demanen un tractament “equitatiu” i parlen de “menyspreu” del govern central cap al País Valencià. Bé, ells, diuen Comunidad Valenciana.

Com sempre mostren una gran mestria en l’art de l’ocultació i la mentida. Tot menys dir que l’Estatut que ens han donat als valencians, la magnifica “carta atorgada” (que mai discutida ni votada pel poble) no conté rés, cap garantia ni una, respecte al finançament. És més, consultant el diari de sessions del Congrés dels Diputats espanyol, i quan s’estava tramitant l’Estatut valencià, el portaveu del PP, Jaime Ignacio del Burgo, a la comissió del Constitucional on es debatien les esmenes a l’Estatut valencià va dir i proclamar: “El título IX, Economía y Hacienda, del Estatuto valenciano está perfectamente definido. La financiación de la Generalidad se basa en los principios de autonomía, suficiencia y solidaridad y es plenamente congruente con los artículos 156 y 157 de la Constitución. Por tanto, son una serie de preceptos que sin duda van a garantizar la solvencia financiera de la Generalidad valenciana” (sic).

La gran pregunta: de quins preceptes i de quina garantia parlava del Burgo? On són eixos preceptes? Perquè… si son, és el moment de treure’ls i utilitzar-los. Estic segur que no podran mostrar-los. No existeixen. Estaven més preocupats per la “congruència” amb la Constitució. Aquesta gent són… tan constitucionalistes!

Clar està, ara els creixen els nans. Encara que són capaços d’arribar a dir que tot el que està passant aquests dies en matèria de finançament és anticonstitucional. Incloent-hi l’acord Solbes-Castells. Doncs bé, l’acord Solbes-Castells existeix, perquè la disposició addicional III del “retallat Estatut català” garanteix un nou finançament, encara que siga per un període de set anys. Vostés ens van condemnar als valencians a la segona divisió. Fins i tot els andalusos varen escriure clàusules de garantia del finançament.

Però… no va ser un oblit. Va ser conscientment perquè el mateix Sr. del Burgo va continuar la seua intervenció dient: “Dicho esto, daré una pincelada respecto a las enmiendas que se han presentado. Son enmiendas en las que de nuevo, sobre todo Esquerra Republicana de Catalunya, intenta trasladar al Estatuto valenciano lo que está en el Estatuto catalán respecto a la financiación. Yo pretendía haber hecho una intervención contraria, lógicamente, al contenido de esa enmienda. Sin embargo, realmente no vale la pena detenerse a ver si lo que decía era o no congruente con la Constitución”.

Desprès d’açò creuen que tenen credibilitat política sobre la matèria?

Ara en paraules del portaveu del Consell, Vicente Rambla, demanen un “tractament equitatiu”. El que calia era fer un estatut “equitatiu” i no el que van fer. Per cert… el concepte equitatiu del que parla el Sr. Rambla, s’ha d’entendre… respecte a Catalunya o respecte a Navarra? Perquè segons vostés, la Comunidad Foral de Navarra (antiguo reino de Navarra) té moltes coses en comú amb el País Valencià. Miren.. els dos son “Comunidades”, els dos son “Antiguos reinos”, els dos estan governats pel mateix partit, el PP (encara que allí amb una “marca blanca”, UPN) i el dos tenen “antiguos fueros”. Com a vostés els agrada.

Per què no demanen un sistema de finançament com el de Navarra? Aquest sistema de finançament, el “concert” és l’única garantia per tal que no es produisca dèficit fiscal i el català retallat (que vostés volen ara en nom de l’equitat) no.

El sistema de Navarra, a més, presenta un altre avantatge, res menyspreable pels que estan obsessionats, com vostés, per la “constitucionalitat”: és constitucional. No s’ho perden!

Ho tenen, per tant, molt fàcil. DEMANEN EQUITAT, sí. Però… respecte a Navarra.

Si ho fan, els donarem la segona benvinguda. La primera, la benvinguda al dèficit, els la vàrem donar ja fa temps (Levante-EMV, novembre de 2006).

Perquè nosaltres sempre hem defensat el mateix: el sistema de concert. Sempre hem estat, per tant i encara que el Sr. del Burgo no s’ho crega, dins de la Constitució i també tenim concepte d’equitat i volem equitat per als valencians … però amb Navarra!

Ja veuen si és fàcil: coincidim amb els seus correligionaris d’UPN i volem per al País Valencià el mateix sistema que el seu partit defensa a Navarra. És tan difícil entendre-ho?


Celestí Gimeno i Broch, autor de “L’espoli fiscal del País Valencià” i secretari de Política Econòmica d’Esquerra-País Valencià.

Nafarroa Sí, València Bai

El dissabte de mati, a la sala d’actes de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València no hi cabia ni una agulla. L’ocasió bé s’ho mereixia: Uxue Barkos, diputada al Congrés dels Diputats per la coalició Nafarroa Bai ens acostava la realitat de Nafarroa, convidada per Esquerra. És terriblement senzill, caure en la trampa dels mitjans de comunicació sobre la situació de Nafarroa, com també ho és caure en la imatge que es pot transmetre enfora des del País Valencià.

Tot i que la situació a Nafarroa i a València és diferent (mai hi ha dos processos, ni dues situacions iguals), sí que guarda certes similituds que arriben en alguns casos a l’absurd. Corre el rumor per Nafarroa que els Bascos aniran a menjar-se els espàrrecs dels navarresos (tal i com ens contava a tall d’anècdota). Tota similitud o coincidència amb aquell altre rumor que diu que els catalans ens volen furtar la paella als valencians és pura coincidència, o invenció comuna d’algun ideòleg de l’espanyolisme amb obsessions culinàries.

La situació de l’Euskera a Navarra ratlla també la bogeria. Dividida en tres zones, una es considera bascòfona, l’altra no bascòfona, i la del mig es resol amb un enigmàtic i boirós, zona mixta. Al primer et pots escolaritzar en euskera, al segon només en castellà a la xarxa pública o bé amb centres que a hores d’ara al.legals, i al mig, pots intentar-ho però és quasi segur que no hi haurà places. A València curs escolar rere curs escolar ens trobem amb falta de places amb docència en valencià, malgrat les peticions dels propis centres, dels pares i de la sempre combativa Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, de tenir nous itineraris docents en valencià (no existeix un sistema d’immersió com al Principat, sinó dos sistemes educatius diferents, un en castellà i l’altre en català).

Enmig d’especulacions sobre la suposada venda de Nafarroa que pretenia Zapatero, Nafarroa Bai, una taula de 5 potes, com la va definir Barkos, ha aconseguit el que semblava impensable: el trencament de l’Status Quo. La unió de Aralar, PNB. EA, i Batzarre i l’arribada al projecte d’independents que no formen part de la cap de les formacions com la mateixa Uxue Barkos, els ha convertit en segona força, això sí, amb un amplíssim camí per a correr vist com està el pati en la política navarresa. Tothom s’ha sentit traït. Els votants del canvi, pel govern del PSN i UPN, però també els votants populars que han vist que es pactava el govern de casa seua al mateix “dimoni socialista” que els havia de vendre. Finalment però, tota la il.lusió de trencar l’interminable govern d’UPN (que competeix en crueltat i despreci amb el PP-CV), ha acabat convertint-se en el fantasma que va fer treure a la mateixa UPN milers de persones al carrer. S’ha consumat la venda de la voluntat de Navarra i dels navarresos, a Espanya, una vegada més.

Als valencians, pel nostra cantó, encara ens queda moltíssima més feina. Tornar a il.lusionar a la gent després del 27-M i de la fallada d’un projecte de coalició, sense una ferma voluntat de construir quelcom sòlid, i que ni tant sols ha sobreviscut els mítics 100 dies de gràcia. Tampoc caiguem en el derrotisme, llar de tants i tants valencians aquests últims mesos. Els navarresos han fet via, i estan a meitat camí. Nosaltres també arribarem a Ítaca.

Nafarroa Bai, El trencament de l’Statu Quo

“NAFARROA BAI. EL TRENCAMENT DE L’STATUS QUO”: UXUE BARKOS A VALÈNCIA CONVIDADA PER ESQUERRA

La diputada de Nafarroa Bai al Congrés, Uxue Barkos, serà enguany la convidada d’Esquerra a la Diada del 9 d’Octubre. La diputada nacionalista intervindrà en una conferència titulada “Nafarroa Bai. El trencament de l’status quo” que tindrà lloc el proper dissabte 6 d’octubre, a les 12 del matí, en el saló d’actes de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (c/ de Sant Ferran, 12 de València).La presentació de l’acte anirà a càrrec d’Agustí Cerdà, president d’Esquerra-PV i diputat al Congrés. Cerdà ha assenyalat que “Esquerra fou el primer partit en llançar la proposta de fer un front valencià, un País Valencià Sí, que il·lusionara els ciutadans en les distintes conteses electorals. Continuem avalant la fórmula, com demostrem duent ací a Uxue Barkos, tot i que reconeixem que en aquest cicle polític no es donen les condicions per poder tirar-ho endavant. Hi ha maneres de fer política per part d’altres partits que estan en les antípodes de la política que practiquem a Esquerra, perquè per a nosaltres tot no s’hi val”.

extret d’Esquerra-País Valencià

us hi esperem!

Nafarroa-Orpesa de Mar: any zero

hi falten uns quants blocs de pisos a la foto

La parada vital pròpia de l’estiu, és un bon moment per mirar enrere. Fa pocs dies, vaig tornar al camping on passava els estius, on vaig aprendre a anar en bicicleta, a nadar i lloc que guarda mil aventures. Bé, de fet al mateix càmping tampoc, perquè fa uns anys va ser comprat per Marina d’Or Ciudad de vacaciones, per una sucosa suma de milions, davant la qual els centenars de famílies que poblavem aquell càmping poca cosa podíem fer.

En els anys que han passat, l’antic camí de les Amplàries, ha quedat convertit en el que molts dels resistents campistes anomenen “las colmenas”, blocs i blocs de pisos, que ni tant sols estan a prop de la platja. A banda i banda de la carretera fileres de palmeres al més pur estil hollywood, versió xancleta i parasol. Enrere queda un altre model de turisme, poc agresiu amb el territori i bastant més humà, on els campistes cooperavem entre nosaltres, i on feiem pinya per jugar a futbol, o alguns pares abnegats carregaven una bona colla de criatures al cotxe cap a la terrassa d’estiu a veure pel.lícules.

Allà, ens vam trobar amb uns d’aquells amics d’estiu. El Mikel, i sons pares són Navarresos i des de sempre viuen a Pamplona. El Mikel i jo ens hem fet una mica més grans…i ara compartim unes altres dèries. Què farem quan acabem d’estudiar, la situació del català a València i de l’Euskera a Nafarroa. Just aquell dia (no he pogut publicar aquest post des de dimarts per problemes amb el servidor del bloc), el PSOE acabava de vetar el govern de progrés a Navarra amb el PSN, NaBai i Izquierda Unida. Com a navarresos, estaven entre indignats i desolats. El canvi tant a prop i que la seua voluntat depenga de Madrid. La reflexió era clara: de què serveix què votem si decideixen a Madrid?.

La conversa em va servir per conèixer millor la situació de Navarra, i per veure que cada vegada més gent s’il.lusiona amb un projecte com el de Nafarroa Bai que a les generals completarà el seu primer cicle electoral de vida, per xarrar també de com va tot pel País Valencià que sembla que haja entrat embarrancat entre retrets d’uns forces polítiques a d’altres, de la meua pertinença a Esquerra i les JERC, i de l’Acampada Jove, i de coincidir amb el Mikel en alguns grups de música com Berri Txarrak o Betagarri.

Al final de la correguda, malgrat 600 kilòmetres pel mig, potser no hem anat a parar a punts tant diferents. És probable que acabem per trobar-nos una vesprada de cada estiu, a qualsevol altre indret, que no haja perdut la batalla contra la raó. O potser ens trobarem les dues famílies, en un camping resistent d’algun indret del Camí de les Amplàries. Ves a saber si algun d’aquests estius ens contarem il.lusionats que Nafarroa i el País Valencià han avançat uns quants passos més enllà i que la travessa del desert toca al final.

ps: Mentre escric aquestes línies, l’executiva de les JSE de Navarra, han plegat en bloc. Ja veurem com acaba tot.

Anotacions relacionades:

Anna Simó: Nafarroa Bye